El científic pegolí José Torres avança en la investigació sobre com frenar el dolor de les cremades greus gràcies a l’epigenètica

José Torres, junt amb l’equip amb què ha investigat sobre com pal·liar el dolor en pacients cremats, acaba de publicar a Scientific Reports, la revista on-line de Nature, un article en què demostren que, bloquejant un nou marcador genètic, pot reduir-se l’activació neuronal causada pels estímuls dolorosos.

jose torres
José Torres al laboratori de l’Imperial College London

Al científic pegolí José Torres el vam descobrir a principis d’agost, en ser guanyador del concurs de Twitter impulsat pel departament de Neurociència de l’Imperial College London, on ha dut a terme el seu doctorat. Allí, a l’Imperial College London, José Torres ha format part d’un grup de científics i científiques que investiga com pal·liar el dolor en pacients cremats.

Fruit d’eixa investigació és l’article publicat el 25 de gener en línia a la revista Scientific Reports, l’apartat on-line de la revista Nature, en la que el pegolí, junt amb la resta de l’equip expliquen els resultats de la seua investigació amb ratolins que apunten cap a una innovadora teràpia analgèsica per a greus cremades.

CapturaAixí, el treball en el que ha participat Torres ha aconseguit trobar que, bloquejant un nou marcador genètic, es pot reduir l’activació neuronal causada pels estímuls dolorosos. I és que el desenvolupament i la persistència del dolor depenen de canvis plàstics en les neurones que processen la informació sobre els estímuls nocius, que són les del cos dorsal de la medul·la espinal. Eixos canvis plàstics en gran part estan regulats per mecanismes epigenètics, és a dir, per canvis químics que alteren l’expressió dels gens, però no la seua seqüència, com a modificacions postraduccionals de les histones.

José Torres declara que «la recerca de nous marcadors del dolor continua sent molt important en el camp de la nocicepció (la ciència que analitza l’experiència subjectiva del dolor i en la que s’ha especialitzat el científic pegolí) i una necessitat encara no coberta».

67888_SSRUK_JVicente
El científic pegolí José Torres treballant en l’article

Explica el científic pegolí que «els marcadors d’activació cel·lular que més s’utilitzen actualment són pERK1/2 i c-Fos, però ambdós tenen les seues pròpies limitacions».Tècnicament, l’equip en què treballa el científic pegolí ha demostrat en ratolins que una població de neurones superficials de la medul·la espinal controla un marcador epigenètic conegut com pS10H3. «Hem observat este efecte després d’utilitzar diferents models animals de dolor: inducció de cremades, aplicació de capsaicina o estimulació elèctrica del nervi», apunta Torres. És per això que els autors de l’article creuen que, si es bloqueja eixa activació, aconseguiran una nova teràpia analgèsica.

Per a l’investigador pegolí, «pS10H3 és un nou marcador del processament del dolor en neurones de la medul·la espinal, i els canvis derivats d’ell són fonamentals per al normal desenvolupament del dolor, el que obri noves possibilitats terapèutiques».

Per als autors, els avanços que ajuden a desxifrar els mecanismes moleculars produïts en les neurones són clau per al processament del dolor, com és el descobriment d’esta alteració, ja que ajuden a trobar noves estratègies terapèutiques. Amb este objectiu es presenta el descobriment realitzat per l’equip que redacta l’article Phosphorylated Histone 3 at Serine 10 Identifies Activated Spinal Neurons and Contributes to the Development of Tissue Injury-Associated Pain i van en este sentit les paraules del científic pegolí José Torres: «nosaltres proposem que bloquejar esta modificació epigenètica pot ser una nova estratègia per a intentar disminuir o eliminar completament el dolor després d’eixos processos», conclou Torres.

 

1155 Visites

Deixa un comentari