Un estudi revela que la Marjal de Pego acull la major població de carricerín reial peninsular
El cens de la Societat Espanyola d’Ornitologia i de la conselleria de Territori assenyala que en l’aiguamoll es concentra el 30% d’individus d’un total d’1.000 parelles d’aus existents en tot Espanya.
El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva compte la major població de la Península Ibèrica de carricerín reial, segons el cens nacional que per primera vegada s’ha realitzat sobre esta espècie i que està realitzat per la Societat Espanyola d’Ornitologia, en col•laboració amb la els responsables del parc de la conselleria de Territori i Habitatge.
Segons el cens, la població de carricerín reial de la marjal de Pego-Oliva és la major de la Península Ibèrica, només superada fóra d’aquesta per la del Parc Natural de S’Albufera de Mallorca, que constitueix la major d’Espanya. El carricerín reial és un xicotet passeriforme fortament especialitzat per a viure en canyissos, d’ací el seu nom, i també per açò, al ser un hàbitat escàs, és una espècie que compta amb pocs exemplars. S’alimenta d’insectes de les moles de peixos i nidifica en un curiós niu que penja de les tiges del canyís. El seu grandària és menor que el d’un teuladí.
La població espanyola s’ha estimat entorn de les 1.000 parelles, de les quals quasi el 30% se situa en la Marjal de Pego-Oliva, i és d’una importància capital per a la conservació d’esta espècie. Estes dades cobren també la seua importància quan es consideren els censos de mitjan de 1990, entorn de les 2000 parelles, mentres que en l’actualitat no supera la meitat, pel que es pot concloure que la població de carricerín reial a Espanya ha experimentat una reducció major al 50% en una dècada.
Especialistes com el doctor Germà López Iborra, de la Universitat d’Alacant, que porta molts anys estudiant esta espècie, apunten que esta circumstància es deu a l’excepcional qualitat de l’aigua de la marjal i a la presència de canyissos i jonqueres molt ben conservats que constitueixen un hàbitat idoni per a la vida i el desenvolupament de l’espècie.
Segons el director-conservador del Parc Natural, Vicente Urios, «este nou èxit en la conservació de la biodiversitat del Parc Natural corrobora l’excepcional importància que per a l’avifauna lligada a aiguamolls té el Parc natural de la Marjal de Pego-Oliva i confirma la gestió que s’està duent a terme en l’espai protegit, permetent mantindre els usos tradicionals de la marjal amb la conservació i augment de les espècies nidificants del parc, en el qual, com ja s’ha anunciat en altres ocasions, des de l’any 2000 han nidificat 7 noves espècies d’aus en perill d’extinció».
El carricerín reial es troba com a espècie reproductora en molt pocs aiguamolls o rius del conjunt d’Espanya i en xifres molt baixes el que, unit a l’escàs de la seua població actual, agreuja encara més la seua situació, per la qual cosa ha sigut qualificada en la categoria de «En Perill» per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).
Segons el cens, la població de carricerín reial de la marjal de Pego-Oliva és la major de la Península Ibèrica, només superada fóra d’aquesta per la del Parc Natural de S’Albufera de Mallorca, que constitueix la major d’Espanya. El carricerín reial és un xicotet passeriforme fortament especialitzat per a viure en canyissos, d’ací el seu nom, i també per açò, al ser un hàbitat escàs, és una espècie que compta amb pocs exemplars. S’alimenta d’insectes de les moles de peixos i nidifica en un curiós niu que penja de les tiges del canyís. El seu grandària és menor que el d’un teuladí.
La població espanyola s’ha estimat entorn de les 1.000 parelles, de les quals quasi el 30% se situa en la Marjal de Pego-Oliva, i és d’una importància capital per a la conservació d’esta espècie. Estes dades cobren també la seua importància quan es consideren els censos de mitjan de 1990, entorn de les 2000 parelles, mentres que en l’actualitat no supera la meitat, pel que es pot concloure que la població de carricerín reial a Espanya ha experimentat una reducció major al 50% en una dècada.
Especialistes com el doctor Germà López Iborra, de la Universitat d’Alacant, que porta molts anys estudiant esta espècie, apunten que esta circumstància es deu a l’excepcional qualitat de l’aigua de la marjal i a la presència de canyissos i jonqueres molt ben conservats que constitueixen un hàbitat idoni per a la vida i el desenvolupament de l’espècie.
Segons el director-conservador del Parc Natural, Vicente Urios, «este nou èxit en la conservació de la biodiversitat del Parc Natural corrobora l’excepcional importància que per a l’avifauna lligada a aiguamolls té el Parc natural de la Marjal de Pego-Oliva i confirma la gestió que s’està duent a terme en l’espai protegit, permetent mantindre els usos tradicionals de la marjal amb la conservació i augment de les espècies nidificants del parc, en el qual, com ja s’ha anunciat en altres ocasions, des de l’any 2000 han nidificat 7 noves espècies d’aus en perill d’extinció».
El carricerín reial es troba com a espècie reproductora en molt pocs aiguamolls o rius del conjunt d’Espanya i en xifres molt baixes el que, unit a l’escàs de la seua població actual, agreuja encara més la seua situació, per la qual cosa ha sigut qualificada en la categoria de «En Perill» per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).