El regidor de Festes assevera que no pensa suspendre les Carnestoltes
Tot i les previsions meteorològiques el regidor de Festes assegura que no pensa suspendre la festa, afirmant que “si se suspèn alguna cosa, la suspendrà el temps eixe dia”. D’altra banda, dijous passat es procedia a l’entrega del premi a l’autor del Cartell de Carnestoltes 2011 que requeia, per segon any consecutiu, en José Antoni Garcia Mut. Abans de l’entrega del premi, l’historiador de l’art, Adrián Espí va impartir una conferència sobre l’evolució del Carnestoltes i la màscara a partir dels quadres que existeixen sobre aquesta temàtica.
Les previsions meteorològiques no coincideixen en el tant per cent de probabilitat de precipitació per a dissabte, 5 de març, però sí que coincideixen en què plourà. A dia d’avui, si fem un repàs per les diferents pàgines web meteorològiques, AEMET veiem que indica una probabilitat del 55% (va variant a mesura que avançava la setmana); el temps de RTVEE preveu “fortes precipitacions” per dissabte i indica que aquestes tenen una probabilitat de què caiguen del 90%. Oratgenet indica per al 5 de març ruixats. Tot i aquestes previsions, el regidor de Festes, l’independent Ricardo Cabrera, asseverava que “jo no pense suspendre res, però res. Si se suspèn alguna cosa, la suspendrà el temps eixe dia”. Cabrera avançava que fins aproximadament les 20 hores de dissabte, no es decidirà si se suspèn o no la festa de Carnestoltes, com es va procedir a fer ja l’any passat. De fet, recordava que en 2010 es va prendre eixa decisió perquè va ploure molt durant bona part del dia, tot i que per la nit, ja no va precipitar.
Referint-se a l’any passat, any en què la pluja va obligar a cancel•lar la celebració de Carnestoltes, explicava el regidor de Festes que si l’empresa encarregada s’hagués esperat per a muntar, a les 12 de la nit el temps ja havia escampat. Ricardo Cabrera, manifestava sobre la qüestió que “no és bo que encoratgem els fantasmes del passat”, ja que comentava “el dissabte eixe pot fer unes gotetes i amb aquesta premissa i demanava “donar un poquet de tranquil•litat a la gent, que la festa es farà”, a més demanava que “no ens espantem tan prompte, abans d’escoltar les bales del canó”.
El que sí que està penjant d’un fil són les Carnestoltes Infantils que tenen lloc divendres, 4 de març, amb la gran desfilada de disfresses dels xiquets i xiquetes de l’escoles de Pego fins a confluir al Pla de la Font, on està previst que hi haja –si el temps acaba permetent-ho- ball i jocs per als més menuts i les més menudes de la casa.
El que està segur del Carnestoltes és el que ja s’ha fet. I és dijous passat, en motiu de l’entrega del premi al millor cartell de Carnestoltes 2011 es va dur a terme a la Casa de Cultura dita entrega i, anteriorment, una conferència sobre l’evolució del Carnestoltes i les seues màscares, a càrrec de l’historiador de l’art Adrián Espí, com indicava el regidor de Festes, l’independent Ricardo Cabrera.
Adrián Espí confessava, només començar la seua al•locució que, “jo de carnaval sé molt poc”, tot i que alhora confessava haver estat als Carnestoltes de Venècia, Rio de Janeiro i Muro d’Alcoi. Això i el fet de la seua coneixença del món de l’art el van fer elaborar una conferència a partir “d’algunes de les obres d’art que representen el Carnestoltes o l’evolució de la màscara”.
Explicava Espí que “des de la prehistòria l’home ha tingut tendència a disfressar-se, a disfressar-se per a caçar altres animals, a disfressar-se en les seues relacions socials, a disfressar-se en les seues relacions amb la providència, en definitiva a adquirir una altra personalitat”. Dit el qual es preguntava Adrián Espí i “això té alguna cosa a veure amb el Carnestoltes?” per a contestar que “possiblement no, però és una tendència de l’home a posar-se una disfressa i el Carnestoltes és posar-se una disfressa, és trencar allò habitual, el diari, cobrir un període de diversió”.
Contrastava Espí aquesta imatge del Carnestoltes en altres èpoques en aquest era concebut com a “un període molt profund de meditació” i posava com a exemple algunes obres de Goya.
També anomena Adrián Espí a Munch o Enzo i la seua manera de representar les màscares, dins l’expressionisme centreuropeu, on “l’home és una màscara i viu en solitari” el que vindria a representar que “l’home és aliè a la vida i la vida és aliena a l’home”. Si aquesta concepció la contraposem a Carnestoltes com els Tenerife o Rio de Jainero amb molt de color, amb serpentines, amb música… es veu que “no té res a veure amb l’expressionisme que vivia el Carnestoltes, segons Espí, “l’acabar amb la vida lúdica i divertida perquè de seguida venia un període de quaranta dies de meditació, abstinències i de filosofar a l’entorn del que és la vida de l’home en sí”, per a concloure que “el carnestoltes, en eixe sentit ha anat evolucionant en cada continent”, com la màscara o el maquillatge.
Després d’aquesta conferència sobre l’evolució de les màscares i el Carnestoltes a través de la visió pictòrica universal, es procedia a l’entrega del premi a l’autor del millor cartell de Carnestoltes 2011, que era elegit entre 28 obres presentades en la present edició, segons informava la regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana, qui alhora confessava que va ser “una selecció un poc complicada perquè alguns cartells tenen el nivell molt alt”. El Cartell guanyador, va atreure al jurat perquè “es veia molt net, amb un color –roig- que ressalta molt, tenint en compte que ha de cridar l’atenció dins i fora de Pego”.
L’autor de l’obra guanyadora, José Antonio Garcia Mut, qui ja es feia amb el premi l’any passat, tot i que només és una afició, manifestava sentir-se molt content. Explicava que el que ha volgut representar amb la imatge presentada enguany és “l’essència de la festa a través de l’element més representatiu que és la màscara i, en els colors, transmetre també la festa, la nit, perquè és la nit més màgica que hi ha a este poble”.
Les previsions meteorològiques no coincideixen en el tant per cent de probabilitat de precipitació per a dissabte, 5 de març, però sí que coincideixen en què plourà. A dia d’avui, si fem un repàs per les diferents pàgines web meteorològiques, AEMET veiem que indica una probabilitat del 55% (va variant a mesura que avançava la setmana); el temps de RTVEE preveu “fortes precipitacions” per dissabte i indica que aquestes tenen una probabilitat de què caiguen del 90%. Oratgenet indica per al 5 de març ruixats. Tot i aquestes previsions, el regidor de Festes, l’independent Ricardo Cabrera, asseverava que “jo no pense suspendre res, però res. Si se suspèn alguna cosa, la suspendrà el temps eixe dia”. Cabrera avançava que fins aproximadament les 20 hores de dissabte, no es decidirà si se suspèn o no la festa de Carnestoltes, com es va procedir a fer ja l’any passat. De fet, recordava que en 2010 es va prendre eixa decisió perquè va ploure molt durant bona part del dia, tot i que per la nit, ja no va precipitar.
Referint-se a l’any passat, any en què la pluja va obligar a cancel•lar la celebració de Carnestoltes, explicava el regidor de Festes que si l’empresa encarregada s’hagués esperat per a muntar, a les 12 de la nit el temps ja havia escampat. Ricardo Cabrera, manifestava sobre la qüestió que “no és bo que encoratgem els fantasmes del passat”, ja que comentava “el dissabte eixe pot fer unes gotetes i amb aquesta premissa i demanava “donar un poquet de tranquil•litat a la gent, que la festa es farà”, a més demanava que “no ens espantem tan prompte, abans d’escoltar les bales del canó”.
El que sí que està penjant d’un fil són les Carnestoltes Infantils que tenen lloc divendres, 4 de març, amb la gran desfilada de disfresses dels xiquets i xiquetes de l’escoles de Pego fins a confluir al Pla de la Font, on està previst que hi haja –si el temps acaba permetent-ho- ball i jocs per als més menuts i les més menudes de la casa.
El que està segur del Carnestoltes és el que ja s’ha fet. I és dijous passat, en motiu de l’entrega del premi al millor cartell de Carnestoltes 2011 es va dur a terme a la Casa de Cultura dita entrega i, anteriorment, una conferència sobre l’evolució del Carnestoltes i les seues màscares, a càrrec de l’historiador de l’art Adrián Espí, com indicava el regidor de Festes, l’independent Ricardo Cabrera.
Adrián Espí confessava, només començar la seua al•locució que, “jo de carnaval sé molt poc”, tot i que alhora confessava haver estat als Carnestoltes de Venècia, Rio de Janeiro i Muro d’Alcoi. Això i el fet de la seua coneixença del món de l’art el van fer elaborar una conferència a partir “d’algunes de les obres d’art que representen el Carnestoltes o l’evolució de la màscara”.
Explicava Espí que “des de la prehistòria l’home ha tingut tendència a disfressar-se, a disfressar-se per a caçar altres animals, a disfressar-se en les seues relacions socials, a disfressar-se en les seues relacions amb la providència, en definitiva a adquirir una altra personalitat”. Dit el qual es preguntava Adrián Espí i “això té alguna cosa a veure amb el Carnestoltes?” per a contestar que “possiblement no, però és una tendència de l’home a posar-se una disfressa i el Carnestoltes és posar-se una disfressa, és trencar allò habitual, el diari, cobrir un període de diversió”.
Contrastava Espí aquesta imatge del Carnestoltes en altres èpoques en aquest era concebut com a “un període molt profund de meditació” i posava com a exemple algunes obres de Goya.
També anomena Adrián Espí a Munch o Enzo i la seua manera de representar les màscares, dins l’expressionisme centreuropeu, on “l’home és una màscara i viu en solitari” el que vindria a representar que “l’home és aliè a la vida i la vida és aliena a l’home”. Si aquesta concepció la contraposem a Carnestoltes com els Tenerife o Rio de Jainero amb molt de color, amb serpentines, amb música… es veu que “no té res a veure amb l’expressionisme que vivia el Carnestoltes, segons Espí, “l’acabar amb la vida lúdica i divertida perquè de seguida venia un període de quaranta dies de meditació, abstinències i de filosofar a l’entorn del que és la vida de l’home en sí”, per a concloure que “el carnestoltes, en eixe sentit ha anat evolucionant en cada continent”, com la màscara o el maquillatge.
Després d’aquesta conferència sobre l’evolució de les màscares i el Carnestoltes a través de la visió pictòrica universal, es procedia a l’entrega del premi a l’autor del millor cartell de Carnestoltes 2011, que era elegit entre 28 obres presentades en la present edició, segons informava la regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana, qui alhora confessava que va ser “una selecció un poc complicada perquè alguns cartells tenen el nivell molt alt”. El Cartell guanyador, va atreure al jurat perquè “es veia molt net, amb un color –roig- que ressalta molt, tenint en compte que ha de cridar l’atenció dins i fora de Pego”.
L’autor de l’obra guanyadora, José Antonio Garcia Mut, qui ja es feia amb el premi l’any passat, tot i que només és una afició, manifestava sentir-se molt content. Explicava que el que ha volgut representar amb la imatge presentada enguany és “l’essència de la festa a través de l’element més representatiu que és la màscara i, en els colors, transmetre també la festa, la nit, perquè és la nit més màgica que hi ha a este poble”.