‘-O restes, +O sumes, Pego contra la violència de gènere’ presenta una bateria d’activitats per a aconseguir-ho
Entre d’altres proposa: Crear un grup d’Internet per a intercanviar informació entre els diferents professionals que actuen en l’àmbit de la violència de gènere; un Consell Municipal per la Igualtat de gènere, amb representació de tots els sectors de la població; un Pla per a la Igualtat de gènere, que ordene els objectius, recursos i mitjans de què es disposa; elaborar un protocol d’actuació davant la violència de gènere, en coordinació dels diferents mitjans i professionals.
Dijous passat es va presentar a la Casa de Cultura de Pego la campanya ‘-O restes, +O sumes, Pego contra la violència de gènere’. La iniciativa, promoguda pel grup de dones Cabal, en col·laboració estreta amb la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego, va ser coordinada per la coordinadora de violència de gènere de la Mancomunitat de Serveis Socials, Xaro Pinto i va comptar a la taula rodona amb el regidor de l’àrea i president de la Mancomunitat, Enrique Moll, la policia local encarregada de violència de gènere, Mercedes Sastre; Carmen Siscar, representant del Centre de Salut; Tània, psicòloga del Centre Dona Dénia; Maria Huertas, presidenta de ‘Matria’ i Pilar Mir, presidenta de ‘No + El Verger’.
La coordinadora de la taula rodona, Xaro Pinto, va ressaltar que la violència de gènere “viola el dret a la vida” i no sap de classes, ni d’educació. Apuntava Pinto a “un canvi de consciència social […] per a sumar”.
Enrique Moll, regidor d’Igualtat i President de la Mancomunitat de Serveis Socials, relatava una sensació que té molta gent. Allò de creure que el problema de la violència de gènere no va amb nosaltres perquè no existeix al poble. Però la realitat, després de dos anys al capdavant de Serveis Socials, li ha demostrat que les coses no són el que semblen. La realitat confirma l’existència de violència de gènere a Pego. Per a involucrar els diferents col·lectius de Pego perquè lluiten contra la violència de gènere, apostava Moll per “vendre que es fa als Serveis Socials i fer vore que és el que passa a Pego”.
Constava el regidor de Serveis Socials que “no hi ha protocols per a actuar davant moltíssimes situacions: maltractament, delinqüència juvenil, contraband de droga, etc”, el que fa que “moltes voltes no sàpigues com actuar”, ni les administracions ni la ciutadania. Avançava Enrique Moll que un dels objectius en esta legislatura és intentar omplir eixe buit. Un pas és esta campanya ‘-O restes, +O sumes’ que proposa la creació d’un protocol d’actuació davant de la violència de gènere.
La coordinadora de violència de gènere de la Policia Local de Pego, Mercedes Sastre, confirmava que “és fonamental fer uns protocols d’actuació coordinant-nos tots els estaments que estem ací, perquè seria el punt de partida per a funcionar organitzadament i que tot el món puga aportar el màxim i aportar els recursos que tenim”.
La representant del Centre de Salut, informava que des de fa temps que el personal sanitari comptava amb fulls de protocol que s’enviaven al jutjat, a la Conselleria i a la persona interessada. Actualment, però, s’ha avançat i el protocol d’actuació sanitari davant violència de gènere s’ha digitalitzat. Explicava Carmen Siscar que s’activa clicant un dispositiu del part mèdic. El que possibilita que, tot i que la víctima arribe a la consulta acompanya, el protocol s’active. Apuntava la professional sanitària que el que falta és que acudisquen al Centre de Salut.
La psicòloga del Centre Dona Dénia, Tània, posava damunt la taula “com podem ajudar a una dona maltractada”. Apuntava que “el primer és entrendre què és violència de gènere […] la violència que un home exerceix contra la dona pel fet de ser dona i això no es veu clar perquè hi ha molts mites al voltant de la violència de gènere”. Mites que s’haurien de trencar perquè és un problema social i no privat. Tània manifestava que “s’ha d’acompanyar a les víctimes de violència de gènere, recolzar-les, comprendre-les, respectar el seu tempo i comprendre que és ella qui ha de prendre les decisions”.
Des del públic es va qüestionar quina és la seguretat d’una tercera persona que denuncia violència de gènere, si existeix protecció també per a eixa persona. Merce Sastre, policia local contestava que no. A més, s’han trobat en un cas a Pego, “molts dels testimonis que van anar a declarar, demanaren la figura del testimoni protegit, però esta va ser la de no veure’s, però estar un al costat de l’altre. A més, en esperar el secretari que els citava a declarar estaven tots junts fora, denunciat, denunciants i testimonis”.
Aquesta situació, per les experiències que es van relatar tant de gent de la taula com del públic, és habitual viure-la en els casos de violència de gènere que es jutge a Dénia. Per a intentar moure consciències i posar la primera pedra per intentar canviar la situació, es va proposar de redactar una espècie de moció que recolzen els ajuntaments de la Marina Alta i també les associacions com Cabal, Matria, No + i altres perquè els jutjats s’adeqüen perquè hi haja una seguretat real de víctimes i testimonis de casos de violència de gènere. Enrique Moll es comprometia a dur-lo a plenari.
La representant del Centre Dona Dénia confirmava que realment “hi ha moltíssimes dificultats”, però també va voler ressaltar que “hi ha moltes altres que funcionen i funcionen bé” i recordava que la violència de gènere és ancestral, però que la Llei no fa tants anys que està en vigor.
Xaro Pinto, coordinadora de la taula rodona de presentació de la campanya ‘-O restes, +O sumes, Pego contra la violència de gènere’, presentava també algunes de les activitats previstes per visibilitar més encara el problema amb la finalitat de reduir la seua presència a la població pegolina. Entre elles es troba, a més de l’elaboració d’un protocol d’actuaió davant la violència de gènere, la creació d’un Consell Municipal per a la Igualtat de gènere, amb representació de tots els sectors de la societat pegolina.
Dijous passat es va presentar a la Casa de Cultura de Pego la campanya ‘-O restes, +O sumes, Pego contra la violència de gènere’. La iniciativa, promoguda pel grup de dones Cabal, en col·laboració estreta amb la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego, va ser coordinada per la coordinadora de violència de gènere de la Mancomunitat de Serveis Socials, Xaro Pinto i va comptar a la taula rodona amb el regidor de l’àrea i president de la Mancomunitat, Enrique Moll, la policia local encarregada de violència de gènere, Mercedes Sastre; Carmen Siscar, representant del Centre de Salut; Tània, psicòloga del Centre Dona Dénia; Maria Huertas, presidenta de ‘Matria’ i Pilar Mir, presidenta de ‘No + El Verger’.
La coordinadora de la taula rodona, Xaro Pinto, va ressaltar que la violència de gènere “viola el dret a la vida” i no sap de classes, ni d’educació. Apuntava Pinto a “un canvi de consciència social […] per a sumar”.
Enrique Moll, regidor d’Igualtat i President de la Mancomunitat de Serveis Socials, relatava una sensació que té molta gent. Allò de creure que el problema de la violència de gènere no va amb nosaltres perquè no existeix al poble. Però la realitat, després de dos anys al capdavant de Serveis Socials, li ha demostrat que les coses no són el que semblen. La realitat confirma l’existència de violència de gènere a Pego. Per a involucrar els diferents col·lectius de Pego perquè lluiten contra la violència de gènere, apostava Moll per “vendre que es fa als Serveis Socials i fer vore que és el que passa a Pego”.
Constava el regidor de Serveis Socials que “no hi ha protocols per a actuar davant moltíssimes situacions: maltractament, delinqüència juvenil, contraband de droga, etc”, el que fa que “moltes voltes no sàpigues com actuar”, ni les administracions ni la ciutadania. Avançava Enrique Moll que un dels objectius en esta legislatura és intentar omplir eixe buit. Un pas és esta campanya ‘-O restes, +O sumes’ que proposa la creació d’un protocol d’actuació davant de la violència de gènere.
La coordinadora de violència de gènere de la Policia Local de Pego, Mercedes Sastre, confirmava que “és fonamental fer uns protocols d’actuació coordinant-nos tots els estaments que estem ací, perquè seria el punt de partida per a funcionar organitzadament i que tot el món puga aportar el màxim i aportar els recursos que tenim”.
La representant del Centre de Salut, informava que des de fa temps que el personal sanitari comptava amb fulls de protocol que s’enviaven al jutjat, a la Conselleria i a la persona interessada. Actualment, però, s’ha avançat i el protocol d’actuació sanitari davant violència de gènere s’ha digitalitzat. Explicava Carmen Siscar que s’activa clicant un dispositiu del part mèdic. El que possibilita que, tot i que la víctima arribe a la consulta acompanya, el protocol s’active. Apuntava la professional sanitària que el que falta és que acudisquen al Centre de Salut.
La psicòloga del Centre Dona Dénia, Tània, posava damunt la taula “com podem ajudar a una dona maltractada”. Apuntava que “el primer és entrendre què és violència de gènere […] la violència que un home exerceix contra la dona pel fet de ser dona i això no es veu clar perquè hi ha molts mites al voltant de la violència de gènere”. Mites que s’haurien de trencar perquè és un problema social i no privat. Tània manifestava que “s’ha d’acompanyar a les víctimes de violència de gènere, recolzar-les, comprendre-les, respectar el seu tempo i comprendre que és ella qui ha de prendre les decisions”.
Des del públic es va qüestionar quina és la seguretat d’una tercera persona que denuncia violència de gènere, si existeix protecció també per a eixa persona. Merce Sastre, policia local contestava que no. A més, s’han trobat en un cas a Pego, “molts dels testimonis que van anar a declarar, demanaren la figura del testimoni protegit, però esta va ser la de no veure’s, però estar un al costat de l’altre. A més, en esperar el secretari que els citava a declarar estaven tots junts fora, denunciat, denunciants i testimonis”.
Aquesta situació, per les experiències que es van relatar tant de gent de la taula com del públic, és habitual viure-la en els casos de violència de gènere que es jutge a Dénia. Per a intentar moure consciències i posar la primera pedra per intentar canviar la situació, es va proposar de redactar una espècie de moció que recolzen els ajuntaments de la Marina Alta i també les associacions com Cabal, Matria, No + i altres perquè els jutjats s’adeqüen perquè hi haja una seguretat real de víctimes i testimonis de casos de violència de gènere. Enrique Moll es comprometia a dur-lo a plenari.
La representant del Centre Dona Dénia confirmava que realment “hi ha moltíssimes dificultats”, però també va voler ressaltar que “hi ha moltes altres que funcionen i funcionen bé” i recordava que la violència de gènere és ancestral, però que la Llei no fa tants anys que està en vigor.
Xaro Pinto, coordinadora de la taula rodona de presentació de la campanya ‘-O restes, +O sumes, Pego contra la violència de gènere’, presentava també algunes de les activitats previstes per visibilitar més encara el problema amb la finalitat de reduir la seua presència a la població pegolina. Entre elles es troba, a més de l’elaboració d’un protocol d’actuaió davant la violència de gènere, la creació d’un Consell Municipal per a la Igualtat de gènere, amb representació de tots els sectors de la societat pegolina.