Arrels de Pego al•lega en contra de l’ampliació d’explotació de la pedrera Penyalba
Entre les raons que presenta el col•lectiu, l’agressió paisatgística, perquè l’ampliació implica la desaparició d’una muntanya de l’entorn de Pego, que podria canviar la climatologia del terme perquè ja no frenaria els vents del nord. La desaparició d’aquesta muntanya també pot tindre greus repercussions en zones properes al barranc de Mostalla respecte a episodis d’inundacions, entre d’altres al•legacions al projecte d’Arenas Forna S.L.
Divendres passat acabava el termini per a presentar al•legacions al projecte d’ampliació d’explotació de la pedrera ‘Penyalba’. Eixe dia, el col•lectiu en defensa del territori ‘Arrels de Pego’ va presentar a l’ajuntament de Pego una sèrie d’al•legacions oposant-se a l’ampliació de la pedrera de Penyalba, perquè l’aprovació del projecte presentat per Arenas Forna S.L., propietària de l’explotació des de fa 5 anys, “suposaria la pràctica desaparició de la muntanya”, afirma ‘Arrels de Pego’.
‘Arrels de Pego’ va presentar en el seu escrit d’al•legació fins a 11 punts que els fan posicionar-se en contra del Pla d’ampliació. La primera i la més visible, l’impacte paisatgístic que implicarà el projecte. Ja que afirma el comunicat de premsa del col•lectiu en defensa del territori “L’empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d’ampliació com un pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical que hi ha ara mateix, diuen que el paisatge millorara per què ja no es vora cap part blanca”. Però és que argumenta ‘Arrels’ “cal tenir en compte que això suposa eliminar pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics beneficis en el paisatge que pregonen no es veurien reflectits en cap cas abans de 20 anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se’n deriven d’un projecte d’aquestes característiques”.
El portaveu del col•lectiu en defensa del territori a Pego, Josep Ramon Nadal qualificava “d’animalada” el fet que “per a ampliar una explotació es faça desaparèixer una muntanya del poble de Pego”, assegurant que “un poble rodejat de muntanyes no pot assumir que li desaparega una muntanya” sense més. Afegia que “econòmicament no és viable oferir una carta de presentació amb una vall plena de muntanyes destrossades”.
A aquest factor ‘Arrels de Pego’ recorda que “l’ampliació de la pedrera contradiu el Pla especial núm. 2 del PGOU de Pego que expressava la voluntat de l’ajuntament del poble de protegir aquelles muntanyes que encara no estan urbanitzades”.
Un altre dels punts importants que s’assenyala en el comunicat és el fet que les inundacions podrien ser més greus encara, perquè com assenyala Josep Ramon Nadal “inundacions que com tots els experts van dir després de les catastròfiques inundacions de 2007, com més pelem les muntanyes, com més fem desaparèixer, com més les asfaltem, més perill d’inundacions tenim i més risc hi ha. La desaparició sencera de la muntanya pot tindre greus repercussions pel que fa al risc de què augmenten les inundacions en zones pròximes com el barranc de Mustalla, que ja han patit repetides inundacions en els últims anys”. I en relació amb la pluja, les al•legacions també arrepleguen que la desaparició de la muntanya “pot tindre serioses repercussions en el canvi dels vents i en la climatologia del poble. Podent arribar a produir-se efectes catastròfics en les taronges i altres cultius” perquè segons assenyala Nadal, “és una muntanya que tapa l’arribada dels vents de tramuntana, el vent més gelat”.
Altres punts que s’indiquen al comunicat de premsa són:
– Contaminació acústica per l’augment del trànsit rodat i de voladures. Pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries al veïns de la zona. Augment del risc d’accidents pel trànsit continu de camions i maquinària.
– La proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, a l’aqüífer de Mustalla (d’on beu el poble) i a les zones més protegides del Parc Natural de la Marjal fan molt perillosa mediambientalment parlant la desaparició de la muntanya.
– La muntanya en aquestos moments està tallada en vertical però conserva la Flora al seu cim. És una zona de pas de les aus que passen per la marjal ja siga en la migració o la nidificació. Aquestes són algunes de les aus protegides. Garceta Blanca (Egretta alba), Martinet (Yxobricus minutus), Esplugabous (Bubulcus ibis) Boure (Andrea Cinera) i (Ardea púrpura), Blavet (Aledo athis) Paput (Upupa epos), Rascló (Rallos aquaticus), Gall de canyar (Porphio porphio).
Acaba el comunicat expressant que “per tot això pensem –Arrels de Pego- que hauria de ser obligació de l’empresa ocupar els seus treballadors en regenerar de veritat la muntanya que fins ara han estat explotant, tal i com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel Obert, una volta ja han superat des de fa temps la quota màxima. I no acabar amb tota la muntanya”.
Així mateix, des d’Arrels de Pego es demana “als partits polítics de Pego i la societat en general que es posicionen en contra d’aquesta actuació i a favor de protegir el nostre territori. Deixant de persistir en un model de destrucció del medi i condicionar tots els sectors econòmics del poble al de la construcció -un model que s’assegura està- ja fracassat”. Des d’Arrels demanen “als partits de l’Ajuntament que tinguen la iniciativa política necessària per donar solucions a la greu crisi econòmica que viu el poble sense crear més problemes dels que ja tenim producte del desenvolupament insostenible i mal planificat que hem patit els darrers anys.” I es preguntes si “és que volem sumar un altre fracàs més als de les explotacions de la Marjal, Penyaroja i el Pego Golf?”
‘Arrels de Pego’ va presentar en el seu escrit d’al•legació fins a 11 punts que els fan posicionar-se en contra del Pla d’ampliació. La primera i la més visible, l’impacte paisatgístic que implicarà el projecte. Ja que afirma el comunicat de premsa del col•lectiu en defensa del territori “L’empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d’ampliació com un pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical que hi ha ara mateix, diuen que el paisatge millorara per què ja no es vora cap part blanca”. Però és que argumenta ‘Arrels’ “cal tenir en compte que això suposa eliminar pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics beneficis en el paisatge que pregonen no es veurien reflectits en cap cas abans de 20 anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se’n deriven d’un projecte d’aquestes característiques”.
El portaveu del col•lectiu en defensa del territori a Pego, Josep Ramon Nadal qualificava “d’animalada” el fet que “per a ampliar una explotació es faça desaparèixer una muntanya del poble de Pego”, assegurant que “un poble rodejat de muntanyes no pot assumir que li desaparega una muntanya” sense més. Afegia que “econòmicament no és viable oferir una carta de presentació amb una vall plena de muntanyes destrossades”.
A aquest factor ‘Arrels de Pego’ recorda que “l’ampliació de la pedrera contradiu el Pla especial núm. 2 del PGOU de Pego que expressava la voluntat de l’ajuntament del poble de protegir aquelles muntanyes que encara no estan urbanitzades”.
Un altre dels punts importants que s’assenyala en el comunicat és el fet que les inundacions podrien ser més greus encara, perquè com assenyala Josep Ramon Nadal “inundacions que com tots els experts van dir després de les catastròfiques inundacions de 2007, com més pelem les muntanyes, com més fem desaparèixer, com més les asfaltem, més perill d’inundacions tenim i més risc hi ha. La desaparició sencera de la muntanya pot tindre greus repercussions pel que fa al risc de què augmenten les inundacions en zones pròximes com el barranc de Mustalla, que ja han patit repetides inundacions en els últims anys”. I en relació amb la pluja, les al•legacions també arrepleguen que la desaparició de la muntanya “pot tindre serioses repercussions en el canvi dels vents i en la climatologia del poble. Podent arribar a produir-se efectes catastròfics en les taronges i altres cultius” perquè segons assenyala Nadal, “és una muntanya que tapa l’arribada dels vents de tramuntana, el vent més gelat”.
Altres punts que s’indiquen al comunicat de premsa són:
– Contaminació acústica per l’augment del trànsit rodat i de voladures. Pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries al veïns de la zona. Augment del risc d’accidents pel trànsit continu de camions i maquinària.
– La proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, a l’aqüífer de Mustalla (d’on beu el poble) i a les zones més protegides del Parc Natural de la Marjal fan molt perillosa mediambientalment parlant la desaparició de la muntanya.
– La muntanya en aquestos moments està tallada en vertical però conserva la Flora al seu cim. És una zona de pas de les aus que passen per la marjal ja siga en la migració o la nidificació. Aquestes són algunes de les aus protegides. Garceta Blanca (Egretta alba), Martinet (Yxobricus minutus), Esplugabous (Bubulcus ibis) Boure (Andrea Cinera) i (Ardea púrpura), Blavet (Aledo athis) Paput (Upupa epos), Rascló (Rallos aquaticus), Gall de canyar (Porphio porphio).
Acaba el comunicat expressant que “per tot això pensem –Arrels de Pego- que hauria de ser obligació de l’empresa ocupar els seus treballadors en regenerar de veritat la muntanya que fins ara han estat explotant, tal i com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel Obert, una volta ja han superat des de fa temps la quota màxima. I no acabar amb tota la muntanya”.
Així mateix, des d’Arrels de Pego es demana “als partits polítics de Pego i la societat en general que es posicionen en contra d’aquesta actuació i a favor de protegir el nostre territori. Deixant de persistir en un model de destrucció del medi i condicionar tots els sectors econòmics del poble al de la construcció -un model que s’assegura està- ja fracassat”. Des d’Arrels demanen “als partits de l’Ajuntament que tinguen la iniciativa política necessària per donar solucions a la greu crisi econòmica que viu el poble sense crear més problemes dels que ja tenim producte del desenvolupament insostenible i mal planificat que hem patit els darrers anys.” I es preguntes si “és que volem sumar un altre fracàs més als de les explotacions de la Marjal, Penyaroja i el Pego Golf?”