Al voltant d’un centenar de pelegrins i pelegrines inauguren el nou tram del Camí de Santiago des de la Marina Alta
Des de dissabte passat existeix una possibilitat, des de Pego, passant per El Verger, Jesús Pobre i Xàbia per a arribar a l’anomenada ruta de la Llana, que s’inicia a Almansa, per a poder arribar a Santiago de Compostela, el final del camí físic d’aquest famós pelegrinatge, des de la Marina Alta.
‘Tots els camins arriben a Roma’ aquesta és una expressió molt popular que en aquest cas podem aplicar a la següent notícia canviant la destinació final: ‘Tots els camins arriben a Santiago de Compostela. La prova més propera la teníem dissabte passat, 21 d’agost, quan es va inaugurar un nou tram d’aquesta nova ruta que s’està dissenyant des de l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Xàbia i que té com a objectiu comunicar diversos pobles de la comarca de la Marina Alta per a poder donar opció a arribar a Santiago des de la porta de casa. Així, dissabte s’obria una nova porta d’eixida a Santiago.
Certament, la ruta llevantina és una de les menys conegudes per a arribar a Santiago de Compostela, però des de fa un temps ençà s’està revitalitzant la seua validesa i l’eixida no només ha de ser des de les grans ciutats. Això és en certa manera el que està intentant fomentar l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Xàbia, s’està intentar crear una ruta que enllace els pobles de la Marina Alta amb un dels senders ja dissenyats segles enrere. En este cas concret, amb la ruta de la Llana a través d’Almansa.
Que Pego s’incloga en aquesta ruta suposa que alguns bars i hospedatges, a més de l’oficina de turisme, l’Ajuntament o la Casa de Cultura, siguen punt de rebuda dels peregrins que trien passar per Pego en la seua ruta cap a Compostela, seran punts on els pelegrins podran aconseguir el seu segell com a què han passat per ací.
Dissabte, al voltant d’un centenar de pelegrins i pelegrines inauguraven 11 nous quilòmetres de ruta que enllacen Pego amb El Verger pel carril bici. I és que com explica Anna Watts, impulsora del projecte, “les grans dificultats per a dur a terme aquest projecte [d’interconnexió de pobles amb el camí] estan causades perquè es deuen evitar camins que es creuen amb carreteres. De fet, moltes vegades hem de retrocedir perquè ens trobem amb autovies enmig i s’ha de buscar la forma de creuar-les”.
De moment, ja hi ha inaugurats uns 32 quilòmetres. 21 d’elles uneixen les poblacions de Xàbia, Jesús Pobre i El Verger. Els altres 11 quilòmetres els completa el nou tram que uneix El Verger amb Pego pel carril bici. El proper pas serà connectar Pego amb l’Atzúvia i Forna. Segons Watts, el sender traçat per a travessar la Marina Alta “és un traçat molt variat, que travessa camps de tarongers, es camina junt al riu Serpis, es passa junt a camps de golf, antigues vies de tren…” un fet aquest últim que fa que aquesta “siga l’única ruta del Camí de Santiago en la que es fa indispensable dur llanterna, ja que es travessen antics túnels de tren”.
Centrant-nos en el que va ocórrer el passat dissabte, hem d’assenyalar que l’acte va tenir lloc al final de la vesprada i bona part de la nit per tal d’evitar les altes temperatures dels mesos més calorosos de l’any.
L’itinerari es va iniciar després de celebrar a l’Església de Nostra Senyora del Roser d’El Verger una missa en honor a Santiago i beneir al voltant de centenar de pelegrins que es van congregar. Cap a les 22’30 hores arribaven els primers peregrins a Pego, a les 23 hores tots havien complert el seu objectiu. Prèviament, en passar per sota de Monte Pego, l’Associació de Ladies de Monte Pego els van oferir avituallament per a complir sense defallir els aproximadament 11 quilòmetres que s’havien de vèncer entre una i altra població. La Policia Local de Pego, situada a les diverses rotondes del poble i importants encreuament, va guiar eficientment els participants.
Els pelegrins i les pelegrines participants van segellar les seues credencials a l’Ajuntament de Pego i van poder sopar un menú especialment dissenyat per a ells i que rep el nom de ‘Menú del peregrí’ a La Tasqueta.
Aquest nou trajecte es pot cobrir a peu, en bicicleta o en carro. La durada aproximada del trajecte a peu és de 3 hores. A cavall es podria realitzar en unes dues hores i en bicicleta només caldria invertir una hora de pedaleig.
I tornant a la història, aquesta ens recorda que els ports llevantins eren lloc d’arribada dels pelegrins mediterranis cap a Compostela. I ací a la Marina Alta tenim un parell de ports ben importants, sobretot el de Dénia.
Si ens traslladem a València, se’ns conta que al segle XIII, el cap-i-casal va arribar a tindre tretze hospitals. Alhora s’apunta que en sentit invers, els ports llevantins eren els punts d’eixida de romeus i palmers en els seus viatges cap a Roma i Jerusalem. Per això van haver de ser freqüentats per pelegrins ja que la ruta sud dels regnes cristians portava a Toledo a través de calçades d’origen romà i camins més modestos. Des d’allí es podia connectar amb la Via de la Plata en terres extremenyes, o més al nord a través d’Àvila i Zamora.
A Alacant van haver-hi més de deu hospitals d’acollida al pelegrí. Un d’ells va estar a càrrec dels canonges Antonians. L’any 1333, el comerciant català Bernat Gómis, va cedir en el seu testament un edifici per a hospital de pelegrins. En l’Hospital Reial (l’actual Comandància de la Guàrdia Civil), hi havia una sala anomenada de Sant Jaume que s’emprava per a atendre els pelegrins.
En l’època de Carles I i Felip II, des dels ports de Cartagena i Alacant, es tractaven els assumptes de comerç i viatges amb Itàlia, amb el consegüent flux de pelegrins que anaven o venien.
Hi ha indicis que a partir del segle XIII, els pelegrins alacantins partien de l’Església de Santa Maria després de rebre la benedicció, rumb a Compostela. Des de la Marina Alta, amb dos ports ben importants, el de Dénia i Xàbia, s’intenta ara connectar aquesta ruta llevantina amb la de la Llana que s’inicia a Almansa.
‘Tots els camins arriben a Roma’ aquesta és una expressió molt popular que en aquest cas podem aplicar a la següent notícia canviant la destinació final: ‘Tots els camins arriben a Santiago de Compostela. La prova més propera la teníem dissabte passat, 21 d’agost, quan es va inaugurar un nou tram d’aquesta nova ruta que s’està dissenyant des de l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Xàbia i que té com a objectiu comunicar diversos pobles de la comarca de la Marina Alta per a poder donar opció a arribar a Santiago des de la porta de casa. Així, dissabte s’obria una nova porta d’eixida a Santiago.
Certament, la ruta llevantina és una de les menys conegudes per a arribar a Santiago de Compostela, però des de fa un temps ençà s’està revitalitzant la seua validesa i l’eixida no només ha de ser des de les grans ciutats. Això és en certa manera el que està intentant fomentar l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de Xàbia, s’està intentar crear una ruta que enllace els pobles de la Marina Alta amb un dels senders ja dissenyats segles enrere. En este cas concret, amb la ruta de la Llana a través d’Almansa.
Que Pego s’incloga en aquesta ruta suposa que alguns bars i hospedatges, a més de l’oficina de turisme, l’Ajuntament o la Casa de Cultura, siguen punt de rebuda dels peregrins que trien passar per Pego en la seua ruta cap a Compostela, seran punts on els pelegrins podran aconseguir el seu segell com a què han passat per ací.
Dissabte, al voltant d’un centenar de pelegrins i pelegrines inauguraven 11 nous quilòmetres de ruta que enllacen Pego amb El Verger pel carril bici. I és que com explica Anna Watts, impulsora del projecte, “les grans dificultats per a dur a terme aquest projecte [d’interconnexió de pobles amb el camí] estan causades perquè es deuen evitar camins que es creuen amb carreteres. De fet, moltes vegades hem de retrocedir perquè ens trobem amb autovies enmig i s’ha de buscar la forma de creuar-les”.
De moment, ja hi ha inaugurats uns 32 quilòmetres. 21 d’elles uneixen les poblacions de Xàbia, Jesús Pobre i El Verger. Els altres 11 quilòmetres els completa el nou tram que uneix El Verger amb Pego pel carril bici. El proper pas serà connectar Pego amb l’Atzúvia i Forna. Segons Watts, el sender traçat per a travessar la Marina Alta “és un traçat molt variat, que travessa camps de tarongers, es camina junt al riu Serpis, es passa junt a camps de golf, antigues vies de tren…” un fet aquest últim que fa que aquesta “siga l’única ruta del Camí de Santiago en la que es fa indispensable dur llanterna, ja que es travessen antics túnels de tren”.
Centrant-nos en el que va ocórrer el passat dissabte, hem d’assenyalar que l’acte va tenir lloc al final de la vesprada i bona part de la nit per tal d’evitar les altes temperatures dels mesos més calorosos de l’any.
L’itinerari es va iniciar després de celebrar a l’Església de Nostra Senyora del Roser d’El Verger una missa en honor a Santiago i beneir al voltant de centenar de pelegrins que es van congregar. Cap a les 22’30 hores arribaven els primers peregrins a Pego, a les 23 hores tots havien complert el seu objectiu. Prèviament, en passar per sota de Monte Pego, l’Associació de Ladies de Monte Pego els van oferir avituallament per a complir sense defallir els aproximadament 11 quilòmetres que s’havien de vèncer entre una i altra població. La Policia Local de Pego, situada a les diverses rotondes del poble i importants encreuament, va guiar eficientment els participants.
Els pelegrins i les pelegrines participants van segellar les seues credencials a l’Ajuntament de Pego i van poder sopar un menú especialment dissenyat per a ells i que rep el nom de ‘Menú del peregrí’ a La Tasqueta.
Aquest nou trajecte es pot cobrir a peu, en bicicleta o en carro. La durada aproximada del trajecte a peu és de 3 hores. A cavall es podria realitzar en unes dues hores i en bicicleta només caldria invertir una hora de pedaleig.
I tornant a la història, aquesta ens recorda que els ports llevantins eren lloc d’arribada dels pelegrins mediterranis cap a Compostela. I ací a la Marina Alta tenim un parell de ports ben importants, sobretot el de Dénia.
Si ens traslladem a València, se’ns conta que al segle XIII, el cap-i-casal va arribar a tindre tretze hospitals. Alhora s’apunta que en sentit invers, els ports llevantins eren els punts d’eixida de romeus i palmers en els seus viatges cap a Roma i Jerusalem. Per això van haver de ser freqüentats per pelegrins ja que la ruta sud dels regnes cristians portava a Toledo a través de calçades d’origen romà i camins més modestos. Des d’allí es podia connectar amb la Via de la Plata en terres extremenyes, o més al nord a través d’Àvila i Zamora.
A Alacant van haver-hi més de deu hospitals d’acollida al pelegrí. Un d’ells va estar a càrrec dels canonges Antonians. L’any 1333, el comerciant català Bernat Gómis, va cedir en el seu testament un edifici per a hospital de pelegrins. En l’Hospital Reial (l’actual Comandància de la Guàrdia Civil), hi havia una sala anomenada de Sant Jaume que s’emprava per a atendre els pelegrins.
En l’època de Carles I i Felip II, des dels ports de Cartagena i Alacant, es tractaven els assumptes de comerç i viatges amb Itàlia, amb el consegüent flux de pelegrins que anaven o venien.
Hi ha indicis que a partir del segle XIII, els pelegrins alacantins partien de l’Església de Santa Maria després de rebre la benedicció, rumb a Compostela. Des de la Marina Alta, amb dos ports ben importants, el de Dénia i Xàbia, s’intenta ara connectar aquesta ruta llevantina amb la de la Llana que s’inicia a Almansa.