Pego commemora el 14 d’abril «mirant enrere per a impulsar-nos cap avant com una societat amb els valors que ens va deixar la II República: llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat entre els pobles»

Són algunes de les paraules de la portaveu de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego, una de les organitzadores de l’acte d’homenatge als republicans i les republicanes que van ser represaliats durant la postguerra. Enguany amb un homenatge més extens que altres anys, dissenyat per l’Associació de la Memòria Històrica de Pego (AMHP) i els partits PSPV, Compromís per Pego, Esquerra Pego i Volem Pego, ja que a més de deixar flors amb els colors de la bandera republicana a l’avinguda Alcalde Aquilino Barrachina, fer l’homenatge al cementeri municipal als republicans i les republicanes represaliats pel franquisme, és va acudir també a l’escultura dedicada als 5 de Pego assassinats al camp de concentració de Gusen i a la plaça Maria Cambrils.

Dissabte passat, 14 d’abril, es va commemorar a Pego el 87é aniversari de la proclamació de la II República. Enguany amb un homenatge més extens que altres anys, dissenyat per l’Associació de la Memòria Històrica de Pego (AMHP) i els partits PSPV, Compromís per Pego, Esquerra Pego i Volem Pego. En esta ocasió, a més de deixar flors amb els colors de la bandera republicana a l’avinguda Alcalde Aquilino Barrachina, fer l’homenatge al cementeri municipal als republicans i les republicanes represaliats pel franquisme, és va acudir també a l’escultura dedicada als 5 de Pego assassinats al camp d’extermini de Gusen i a la plaça Maria Cambrils.

Al cementeri municipal de Pego, davant monument que homenatja les 110 persones assassinades durant el règim franquista, la portaveu de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego, Eva Salvador Ibiza, recordava que «el 2 de maig de 2017 es presentava l’associació a la Casa de Cultura amb el compromís de donar llum als fets que van esdevindre després de la proclamació de la II República espanyola i, sobretot, a partir del colp d’estat de Franco, en el nostre poble, a la Marina Alta i al País Valencià». Assegurava que durant eixa presentació «va quedar patent la importància pedagògica de conèixer la història en primera persona i d’una manera rigorosa i científica».

Aprofitava l’avinentesa per agrair el treball dut a terme pel professorat d’història i l’alumnat de l’IES Enric Valor que, amb els seus estudis recents, han esclarit alguns aspectes de «la sort que van patir els 5 de Pego assassinats al camp d’extermini de Gusen». El dia de la presentació de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego «també va quedar patent que tenim una part de la nostra història obscura i contada pels opressors. Que encara hi ha moltes famílies que no han pogut soterrar als seus d’una manera digna. Que necessitem conèixer, saber que va passar i perquè es va reprimir d’una manera tan brutal el resultat d’unes eleccions democràtiques. Sense saber això, no podrem construir una democràcia sana», afirmava la portaveu de l’associació.

Qüestionava perquè no s’ha reformat la Llei d’Amnistia o perquè no s’exigix que la Llei de Memòria Històrica tinga partida pressupostària, atenent que l’actual govern d’Espanya no té majoria absoluta per a aprovar els comptes. Així mateix, criticava «que arribem al 2018 amb un Estat Espanyol sacsejat per la intolerància amb la Llei Mordassa, una norma «contra la lluita del poble i l’acció social» i «un Estat que castiga amb l’article 155 de la Constitució Espanyola i reprimix posar urnes perquè el poble decidisca». Símptomes que porten a pensar, apuntava la portaveu de l’AMHPego, que estem davant un estat «amb feblesa democràtica». Per tot això, l’Associació per la Memòria Històrica proposava «mirar enrere per a impulsar-nos cap avant com una societat amb els valors que ens va deixar la II República: llibertat, igualtat, fraternitat i solidaritat entre els pobles».

L’alcalde de Pego i secretari general del PSPV local, Enrique Moll, va subratllar la necessitat que el 14 d’abril siga un «dia de festa. Festa dels republicans, festa dels demòcrates i, com no, la festa de la política i de la llibertat».

«A Pego hem de recordar a l’alcalde Aquilino Barrachina i a Maria Cambril, referent del socialisme i del feminisme, i a tants i tants pegolins i companys que hem anat deixant en el camí», manifestava Moll, qui afegia que «hem de continuar reivindicant tot allò que van fer i hem de seguir defensant els drets d’aquells que van lluitar i van oferir la seua vida per la democràcia». Concloïa Enrique Moll afirmant que «hem de mirar al futur sense oblidar el nostre passat perquè la història és una font inesgotable de tot el que no volem que siga la nostra societat».

Els socialistes de Pego van estar acompanyats, durant la jornada del 14 d’abril, de la resta de socialistes de la Marina Alta encapçalats pel secretari general comarcal, Óscar Mengual. Estos van participar, en els estos actes d’homenatge públic i també en una jornada de reconeixement a socialistes pegolins, alguns d’ells i d’elles encara amb vida i d’altres que ja han dit adéu com són Dolores Naya, a Fernando Oltra, a Ximo Sala, a Carlos Cardona, a Fernando Alemany “Mato” i a Evarist Caselles. Este homenatge es va fer a la Casa del poble i també va comptar amb la presència de l’exalcalde de València Ricard Pérez Casado.

Tornant al Cementeri Municipal, el secretari local de Compromís, Víctor Climent, donava arguments per defensar la commemoració de la proclamació de la II República. Ho feia confirmant que «hem vingut ací a lluitar pels valors de la República: la igualtat de tots, la llibertat i la solidaritat». També argumentava que les persones homenatjades «van morir perquè tenien un exèrcit revoltat i no es van poder defensar dels seus assassins». Mantenia Climent que els republicans pegolins assassinats «no han mort» perquè, argumentava, «qui mor en peu, no mor realment i això crec que és el que ells voldrien transmetre a les següents generacions. Que si lluiten, a pesar de les dificultats, les persones justes, els recordaran per sempre».

Situant-se en l’actualitat, manifestava el secretari local de Compromís que «2018 és un any difícil per a lluitar i defensava «la gent que condemnen injustament per exercir la seua llibertat d’expressió i la criminalitzen quan ho defensa». Assegurava que fa 10, 20, 30 anys era molt més fàcil expressar-se. Criticava Víctor Climent com van retallant drets des del feixisme, assegurava que es tracta «d’un manual que, a poc a poc, anem tragant […] i cada pas enrere ens sembla menys fort». Per això, creia important «passar a l’acció». Per a fer-ho, proposava als convocants d’este dia « anul·lar la Llei d’Amnistia per a l’any que ve», el que permetria, recordava Climent que es reconeguera que «els judicis en els que es va condemnar a mort eren il·legals i dir-ho ben clar».

Com és habitual, durant este acte, en acabar els parlaments més polítics o de l’organització es dóna veu a qui vullga prendre la paraula. Un d’eixos testimonis explicava que el seu avi «va ser afusellat simplement per ser republicà». Què és el que va passar «sempre s’ha contat i escoltat oralment la història». Esta explica que l’home li va escriure a la dona una carta que deia: «Dolores, vaig a morir. Van a matar-me. Simplement per defensar uns ideals. Digues als nostres fills que vagen sempre amb la cara ben alta perquè he sigut una bona persona» i eixe desig ha estat complit per la seua neta, que va acudir a l’homenatge republicà amb la cara ben alta.

D’altra banda, des de la xarxa social facebook Amadeu Pardo Lloret el passat 14 d’abril reivindicava la figura del seu avi, Salvador Lloret Rodríguez, qui va ser alcalde republicà de Pego del 28 d’abril al 23 d’agost de 1938. Només quatre mesos. Un breu període que va servir, però, «per a ser desposseït de tota propietat i condemnat a peregrinar alguns anys per calabossos i presons de Pego, Dénia, Alacant, Portaceli, Chinchilla…», explica Amadeu Pardo. Afegir que a Salvador Lloret Rodríguez no el van afusellar. No obstant això, compara la situació que va viure des d’eixe moment, com una «cosa semblant» i descriu que a l’exalcalde republicà, li «van arrabassar la il·lusió, l’esperança, l’alegria… i et van fer viure la resta de la teua vida en la més absoluta misèria moral, la del vençut».

 

309 Visites

Deixa un comentari