Pego crida “No és no” contra la sentència imposada a ‘La Manada’

Ahir de vesprada a la plaça de l’Ajuntament i hui a migdia davant del jutjat de pau, desenes de persones s’han concentrat a Pego, com en moltes altres localitats, per rebutjar la sentència que es va fer pública ahir en la que l’Audiència Provincial de Navarra condemnava als cinc acusats a nou anys de presó per abús sexual continuat però no a violació a una jove de 18 anys durant els Sant Fermins de 2016.

‘No és No’ és el que cridaven este migdia desenes de persones a Pego davant el jutjat de pau. Era la segona convocatòria en menys de 24 hores que es duia a terme a Pego, com s’ha fet en centenars d’altres poblacions de tota Espanya, per rebutjar la sentència de l’Audiència Provincial de Navarra al voltant del cas de ‘La Manada’ que es va conèixer ahir. Una convocatòria que es va llançar per les xarxes per Alerta Feminista i que ha estat seguida per col·lectiu de dones de tot l’Estat, com Cabal a Pego.

L’Audiència Provincial de Navarra ha condemnat a José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo a nou anys de presó com a autors d’un delicte continuat d’abús sexual amb prevaliment, és a dir, que es van aprofitar de la seua situació de superioritat coartant la llibertat de la víctima. Però no ha considerat que hi hagués violència ni intimidació, pel que no considera que el que feren els cinc sevillans amb la jove de 18 anys fora una violació. Esta sentència, a més, té el vot particular del jutge Ricardo González que ha demanat l’absolució dels acusats a l’entendre que la jove va accedir a mantindre relacions sexuals amb els acusats.

És per això que hui, a la concentració feta a Pego es reflexionava sobre «fins a quin punt el masclisme arriba a la justícia? Fins a quin punt el dret d’una dona a dir no? Fins a quin punt hem d’arribar perquè ens consideren violades? Quina seguretat tenim per anar a denunciar? En mans de qui estem?».

Rosa, qui expressava eixos dubtes, es posava en la pell «d’eixa xica de 18 anys, drogada, violada [vaginalment, analment i oralment], li furten el telèfon… moralment estarà destrossada i marcada per a tota la vida» i és per això que «eixa persona hauria de tindre una ajuda de part del govern i de qui faça falta».

També ressaltaven que entre els cinc acusats hi ha un militar i un guàrdia civil i s’acordava que siga qui siga qui agredisca sexualment una dona, «les dones ens hem de fer fortes, ajudar-nos unes a les altres i traure la nostra veu al carrer» i reiteraven que «No és no i una violació és una violació».

En esta línia, hui en un comunicat, Dones Juristes, considera que «esta sentència marca un greu precedent per a les llibertats i indemnitats sexuals de les dones, alhora que desdibuixa la construcció del consentiment i reforça la idea que aquest es pot donar sota circumstàncies de pressió. Es tracta d’un reforç de l’imaginari col·lectiu que fa que la víctima haja d’escollir entre la confrontació o bé, ‘cedir’ com a mal menor».

La Fiscalia de Navarra recorrerà en apel·lació davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Navarra. El recurs es presentarà en els pròxims dies, segons anuncia la Fiscalia, que remarca que es manté en la seua consideració inicial de què és un cas d’agressió sexual. En el judici va demanar més de 22 anys de presó para cada un dels acusats i el pagament d’una indemnització conjunta de 100.000 euros.