La marjal de Pego, únic punt de nidificació del repicatalons
Esta espècie de pardal està en perill d’extinció perquè només existeixen 150 exemplars. La marjal de Pego-Oliva és l’únic punt de nidificació del repicatalons de la Comunitat Valenciana, segons el cens realitzat per la Societat Espanyola d’Ornitologia, amb el suport de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Fa un mes escàs, el parc natural de la Marjal Pego-Oliva era notícia perquè el carrecí reial compta allí amb la major població de la Península Ibèrica d’aquesta espècie, només superada fora de la península per la del parc natural de S’Albufera de Mallorca, el major d’Espanya. Avui la Marjal torna a ser notícia perquè un altra espècie d’aus, en aquest cas el repicatalons, ha triat el parc per a nidificar. És l’únic punt on ho ha fet. Segons Juan Monrós, ornitòleg de la Universitat de València, en carregat de realitzar el cens, s’han trobat cinc parelles i es va comprovar que estaven nidificant.
Per la seua banda, el director del parc natural de la marjal Pego-Oliva, Vicente Urios, atribueix la conservació d’esta espècie a la marjal a la presència de canyís alternat amb zones repletes de jonqueres en abundància i ben conservades. El niu d’esta espècie es realitza en el sòl, normalment davall d’un jonc. “Esta nova dada ratifica l’excepcional importància de la marjal Pego-Oliva des del punt de vista de la diversitat de l’avifauna, cada dia més rellevant donades les dades de nidificació d’espècies protegides que trien reproduir-se en este parc natural”, va assegurar Vicente Urios.
El repicatalons és un pardal de la família dels escrivans, que compta amb una subespècie en la meitat suroriental d’Espanya. Esta última no compta amb més de 150 exemplars pel que es considera “en perill d’extinció” per la Unió Internacional de Conservació de la Natura, d’ací la importància de la nidificació de parelles en la marjal de Pego-Oliva.
El repicatalons es caracteritza pel seu bec cònic, així mateix té la mandíbula inferior més ampla que la superior, el dors de color terrós amb amples llistes negres i les parts inferiors blanquinoses. Els mascles tenen un caputxó negre al cap, estès per la pitera, amb una bigotera blanca i una banda, també blanca, al bescoll.
Les femelles i els juvenils tenen un disseny facial terrós, amb una bigotera pàl•lida molt marcada, podent recordar a les femelles del teuladí comú, no obstant tenen una cua més llarga i amb plomes blanques en els seus extrems que els distingeix clarament.
Per la seua banda, el director del parc natural de la marjal Pego-Oliva, Vicente Urios, atribueix la conservació d’esta espècie a la marjal a la presència de canyís alternat amb zones repletes de jonqueres en abundància i ben conservades. El niu d’esta espècie es realitza en el sòl, normalment davall d’un jonc. “Esta nova dada ratifica l’excepcional importància de la marjal Pego-Oliva des del punt de vista de la diversitat de l’avifauna, cada dia més rellevant donades les dades de nidificació d’espècies protegides que trien reproduir-se en este parc natural”, va assegurar Vicente Urios.
El repicatalons és un pardal de la família dels escrivans, que compta amb una subespècie en la meitat suroriental d’Espanya. Esta última no compta amb més de 150 exemplars pel que es considera “en perill d’extinció” per la Unió Internacional de Conservació de la Natura, d’ací la importància de la nidificació de parelles en la marjal de Pego-Oliva.
El repicatalons es caracteritza pel seu bec cònic, així mateix té la mandíbula inferior més ampla que la superior, el dors de color terrós amb amples llistes negres i les parts inferiors blanquinoses. Els mascles tenen un caputxó negre al cap, estès per la pitera, amb una bigotera blanca i una banda, també blanca, al bescoll.
Les femelles i els juvenils tenen un disseny facial terrós, amb una bigotera pàl•lida molt marcada, podent recordar a les femelles del teuladí comú, no obstant tenen una cua més llarga i amb plomes blanques en els seus extrems que els distingeix clarament.