‘Toros en Dénia y la Marina Alta’, el Cossío comarcal

El projecte d’homenatge als 25 anys de la Peña Taurina Maestranza ha esdevingut un llibre de 300 pàgines que arreplega la història dels bous a tota la Marina Alta. Un llibre que compta amb tres parts, una dedicada a Dénia, l’altra a la resta de pobles de la Marina Alta i la darrera a la memòria de La Maestranza. En l’apartat de Pego, recalcar que el 1561 ja es nomena que hi havia bous de carrer a Pego. A més destaquen els carafals que utilitzaven per atraure els braus, característics de la localitat. Al llibre també es pot trobar l’aventura del torer pegolí Dominguín, una carrera discreta, però amb èxits sonats a la comarca.
Ahir de vesprada els amants del toreig van poder descobrir que alberguen les 300 pàgines de ‘Toros en Dénia y la Marina Alta’. Inicialment el llibre havia de ser un modest homenatge als 25 anys de vida de la Peña Taurina Maestranza. Finalment s’ha convertit, en paraules de Joan Miquel Almela, arxiver municipal de Pego i participant en dos capítols del llibre, en “el Cossío de la Marina Alta”, per tot el que ha comportat de recuperació de la història dels bous a les places i als carrers, no només de Dénia, sinó de tota la Marina Alta.




L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, destacava “el treball que s’ha fet de recopilació per part de tots els arxivers de la comarca i la gent que es dedica a l’estudi de la història de la comarca en este llibre”.

Paco Carrió, secretari de la Peña Maestranza, destacava que “la sort que hem tingut és, que dels col·laboradors que ací figuren, a vore quin de tots ha fet un millor treball”.

‘Toros en Dénia y la Marina Alta’ està dividit en tres parts. La primera dedicada a Dénia, la segona a la resta de la Marina Alta i la tercera és un repàs pels 25 anys de la Maestranza. Toni Reig, coordinador de la publicació, destacava que una “de les virtuts d’este llibre és la recuperació d’un material gràfic importantíssim”. Este material de fotografies i cartells (molts de Carlos Ruano Llopis), donen suport a les històries que expliquen l’evolució de les diferents places de bous que va tindre Dénia i la seua definitiva desaparició. El pas del testimoni a la plaça de bous d’Ondara que es convertiria en la plaça de bous de la Marina Alta. La tradició dels bous al carrer. El descobriment de la fama de les ramaderies de la comarca, destancant sobretot, els Ferros de la Marina Alta i Nadal Mas. La fama dels retalladors i emboladors comarcals. El llibre també rememora totes les figures del toreig de la comarca o amb relació amb la Marina Alta com Perles, Ivarito, Don Quien, Miguel Cárdenas, Manolo Ferrete, Algareño o Dominguín de Pego, entre d’altres.

Carmelo Ortolà, alcalde de Pego, aportava dos noves fotografies a l’arxiu gràfic del municipi. Una, del torero de Pego amb dedicatòria a la seua germana i una altra, “el dia que vaig complir 6 anys” en la que està Domingo, el seu germà Ximo, sa mare, la seua germana i ell mateix, en els sis ciris per a celebrar el seu natalici.




Abans de parlar de Dominguín, de Pego, l’arxiver municipal va fer un repàs per la història dels bous de carrer a Pego, “una festa immemorial del segle XVI”. Tot i que Joan Miquel Almela va començar afirmant que a Pego “no són molt aficionats als bous”, la festa ve d’antic. De fet, va llegir un curiós text editat el 1672 i escrit per Jeroni Cortés que fa referència a un episodi amb bous al carrer a Pego el 1561.

A l’arxiu, el document més antic que cita directament la festa de bous, és un llibre de Comptes del 1564. Entre les curiositats, que per eixes dates se celebraven a Pego dos fires, una la de la Sang, al juliol i l’altra, a l’octubre, una fira més comercial, e és en la que se celebraven els corros de bous, coincidint amb la fi del cicle agrícola.







Entroncant en eixa curiositat, Joan Miquel Almela va explicar des de 1878 fins a 1902 deixa de celebrar-se a Pego la Fira de la de la sang per la crisi de la seda. En eixe període, apareix una altra notícia curiosa. El 1891 està documentat que va haver bous i vaques al carrer i “es va introduir la biga del gall” a les festes d’octubre de Pego. El 1902 es recupera la Fira de la Sang i, apunta Almela, despareix definitiva la Fira d’Octubre.




L’altre capítol que aporta a ‘Toros en Dénia y la Marina Alta’, Joan Miquel Almela és sobre la figura de ‘Dominguín de Pego, l’aventura d’un torero’, més conegut al seu poble natal com ‘Anguila’. Domingo González Izàbal des de menut va somniar en ser torero i, afortunadament, tot i que va tenir una carrera discreta i no massa llarga, va aconseguir la seua meta.




Domingo va començar pel toreig còmic. D’ahí va tenir la seua gran oportunitat en entrar al ‘cortijo’ dels Dominguín. No obstant, Domingo González no va voler canviar el seu nom professional, ‘Dominguín’, per a debutar a Vistalegre i va desaprofitar l’ocasió de triomfar en el toreig professional.

El seu camí va ser difícil. L’èxit li va arribar a la plaça d’Ondara quan va fer el sonat mà a mà amb el ‘Platanito’ en el que els titulars de l’època ho deixen clar: “En Ondara, el Dominguín, de Pego, se merendó al Platanito”, titular de ‘El Lunes’ d’Alacant.




Dominguín arriba a torejar a Madrid i a Coilloure (França). I allí, a França va conèixer la que seria la seua dona. Allí es va instal·lar, va formar una família i a Pego només venia en els períodes de vacances. Per a saber més coses, només cal fer-se amb el llibre ‘Toros en Dénia y la Marina Alta’.





466 Visites

Deixa un comentari

Open chat
Hola!!