«Tindre una banda de 145 anys és un orgull per al poble de Pego»

Són paraules del compositor i músic, José Rafael Pascual-Vilaplana, qui va presentar, junt amb els autors i les autores, el llibre La banda de música de Pego. Una aproximació als seus 145 anys d’història, divendres passat al Musical de l’Agrupació pegolina. Va aprofitar la presència de la regidora de Cultura, Laura Castellà per demanar-li que «ho mantinguen, que ho recolzen, perquè és el major tresor que pot tindre un poble en el segle XXI». La datació oficial del naixement de la banda de música de Pego s’ha fixat des de l’Arxiu Municipal de Pego en 1872.

P1350077Divendres passat es va presentar al saló d’actes del Musical de Pego el llibre La banda de música de Pego. Una aproximació als seus 145 anys d’història. Un llibre d’autoria coral per a poder abastir eixe bast període de temps i que ha comptat amb la participació de l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela i dels i les músics Josep Sendra, Carmen Bondia, Anna Miralles, Llorenç Seguí i Laura Torres. A la presentació, els autors i les autores van estar acompanyats a la taula per la regidora de Cultura i el compositor i músic José Rafael Pascual-Vilaplana. A més del nombrós públic que no va voler perdre’s un esdeveniment tan especial per a l’Agrupació Musical de Pego.

P1350060La presentació va estar precedida per una exposició amb quaderns, partitures, fotografies, instruments o uniformes que formen part d’eixa extensa història de la banda de música al municipi de Pego.

P1350066La regidora de Cultura, Laura Castellà, va ser la primera en intervindre i va ressaltar que «des de finals del segle XIX la banda de música ha tingut una llarga trajectòria en el nostre municipi i ha estat sempre formant part del poble com una associació activa i sempre disposada a ajudar en festes i en tot el que se’ls ha demanat», el que comporta, per a Castellà que «una banda de música és una part essencial del poble i de les seues festes».

Joan Miquel Almela, l’arxiver municipal, manifestava com de gratificant ha estat poder ajudar des de l’Arxiu Municipal en la recopilació història del que van ser els inicis de la banda de música de Pego. Indicava que «145 anys d’una banda és una cosa realment important». Confirmava que «a Pego la música sempre havia existix però era música de dolçaina i tabal, com a la resta del territori. No existia una banda com a tal, sinó que els músics que venien a tocar la festa, des del segle XV, sempre venien dolçaina i tabal». P1350082En passar a parlar de música de banda, «els primers símptomes són del segle XIX». I concretava encara més Almela, «la primera notícia d’una banda de música que tenim a Pego és de 1807. Però, malauradament, no era de Pego la banda. Era la banda de Muro». Però és que la relació entre la música de banda a Pego i Muro no s’acaba ací, perquè, relatava l’arxiver municipal que el primer director de la banda de música de Pego era de Muro, Francisco Valls.

«Els orígens de la banda apareixen en els protocols notarials», apuntava com a curiositat Almela que també comentava que «els antecedents els tenim en 1845, quan es funda una banda de música com a tal, però era de l’Ecce-Homo. Quasi 10 anys després, en 1854, l’Ecce-Homo en crea una altra». Continuava explicant Joan Miquel Almela que «eixa banda de la Confraria de l’Ecce-Homo, en 1872, sabem que bona part d’eixos músics, més altres nous, joves sobretot, van a formar el que ja serà la banda municipal, la banda de música de Pego».

P1350059Assenyalava també l’arxiver municipal que durant el període de la II República la banda viu el seu major auge. Va ser quan més qualitat, més músics tenia i quantes més actuacions feia la banda, sobretot gràcies a la tasca del director Josep Oltra Lluch, deixeble de Pau Casals.

El músic Josep Sendra va ser l’encarregat d’explicar la història de la banda que va recopilar, en la dècada dels 70 per als Quaderns Pego. Una història que tenia com a font principal, una font oral, un músic que li explicava el que li havien explicat son pare i el que sabia del seu avi. Tot allò que li va traslladar, tot i que no tenien dates concretes, sí que coincidix amb el que l’arxiver ha pogut constatar en els arxius. Comentava Josep Sendra que «és clar que la música al principi els músics no tenien cap formació musical, tocaven d’oït, memoritzaven». «Una part molt interessant perquè eixos homes sense formació han mantingut la flama que arriba fins els nostres dies».

P1350076Josep Sendra recull la història de la banda des del 1930 fins la dècada de 1970. En eixe període, constata Sendra que «el Centre Musical és el summun d’eixa època. No tenia qualitat eixa música, però sí molt de cor, molta vivència i molt de gust per tocar i això no es podia ocultar». Això va durar fins l’any 1936 quan s’inicia la Guerra Civil. Després d’eixa interrupció, explicava Sendra que «la banda de música de Pego pareixia el Guadiana, apareixia i desapareixia i així successivament durant una o dos dècades».

A partir dels anys 50 es té la primera banda de música municipal documentada. Aleshores es va crear un Certamen de Música de bandes civils al camp de futbol per festes. El director que el va crear, José Sanchis Coix, tenia com a interés «que el poble visquera la música». No era una qüestió de prestigi, sinó de motivació. Dolores Sendra Bordes va ser una de les organitzades d’eixe Certamen de Música de Bandes Civils, en coordinació amb José Sanchis, atenent al seu gran coneixement musical i a la seua qualitat com a compositora i pianista.

P1350084El relleu l’agafen Laura Torres, portaveu de la part escrita, per ella mateixa, però també per Carmen Bondia, Anna Miralles i Llorenç Seguí. Elles i ell relaten la història de la banda des dels anys 80 fins el 2017. En este apartat la informació està agrupada per blocs temàtics, així es menciona les diferents juntes que hi hagut al llarg del temps a la banda, també del que és el Musical, la Societat Musical i la seua escola de música, de la banda jove, «el futur de la banda gran», de la banda gran «el punt que més il·lusió ens ha fet als 4 i ací parlem dels diferents uniformes, dels diferents directors, dels viatges que s’han fet i, com no, els fruits dels assajos de divendres», contava Laura Torres. Un altre dels apartats ha estat tractar la festivitat de Santa Cecília, per a donar a conèixer perquè durant el mes de novembre els i les músics ixen al carrer.

P1350114L’últim en agafar la paraula va ser el compositor i músic de Muro d’Alcoi, José Rafael Pascual-Vilaplana. D’entre les moltíssimes coses que va explicar, ressaltem que va ser durant el segle XIX, moment en què es crea no només la banda de música de Pego, sinó la majoria de bandes, se separa el compositor i el director d’una banda. Fins aleshores compositor i director eren la mateixa persona. A més, hi ressalta que durant el 1800 els compositors més importants del món composen per a banda. Subratlla, en este sentit que «la Revolució Francesa, Napoleó, Itàlia i els Estats Units, han pensat que les bandes poden ser el símbol de la unitat del país» un fet que contraposava Pascual-Vilaplana amb el fet que «hui en dia, encara hem de reclamar que a les bandes ens deixen actuar en els grans auditoris perquè per a molts programadors culturals les bandes només som elements de poble que toquem pasdobles i, per un platet d’olla, podem ambientar-los la festa».

P1350116Reforçava la reivindicació de la banda de música afirmat que «allò més bonic d’una banda és que està formada per éssers humans» i afegia que «estar en una banda significa que podem aprendre que vol dir fer coses en comú, treballar colze a colze, que un xiquet de 13 anys s’assega amb un faristol al costat d’un home de 70, que siga el seu amic, que puga parlar amb ell, que li conte coses, li ensenye com es fan trinos en el clarinet, que s’assega a fer-se el vermudet el dia de Santa Cecília, en companyia de gent que si no estigués a la banda no arribaria ni a conèixer. Per tant, tindre una banda de 145 anys és un orgull per al poble de Pego» i, dirigint-se a la regidora de Cultura, asseguda al seu costat, Pascual-Vilaplana li va demanar que «ho mantinguen, que ho recolzen, perquè és el major tresor que pot tindre un poble en el segle XXI».

20171124_211405L’acte va acabar amb l’entrega d’un exemplar del llibre per als presidents i directors que al llarg dels anys ha tingut la banda. Detall que van arreplegar ells mateixos o els seus familiars.

 

165 Visites

Deixa un comentari