Michel tindrà un passeig a Pego

L’Ajuntament de Pego retolarà el pròxim dia 20 de juny el passeig del Clot amb el nom de Passeig Miguel Samper Peiró, Michel, en reconeixement a la seua trajectòria artística que es va enlairar a Pego i va recórrer quasi tot el món deixant que el públic gaudira de la seua veu. Miguel Samper Peiró, més conegut com a Michel o, a Pego, com a Fulleraca va nàixer l’any 1933 a Pego i ens va deixar a principis d’aquest 2009 a Madrid. La seua potent i melòdica veu el va fer traspassar fronteres i no només va ser conegut a les terres valencianes, sinó que va ser molt valorat a Europa i sobretot a Rússia. Com a reconeixement a la seua carrera artística i humana, ja va ser nomenat l’any 2002 Fill Predilecte de Pego. Ara, en el mateix any que fa faltar, en l’any 2009, l’Ajuntament de Pego ha decidit concedir el seu nom a un dels nous passejos de Pego, el seu poble natal, així Fulleraca, Michel o Miguel Samper Peiró, serà recordat pels seus paisans i paisanes, només per la seua veu.

Relata Joan Miquel Almela, l’arxiver municipal, sobre Michel que “La dècada dels anys cinquanta del segle passat va ser la dècada per excel•lència de les orquestres, de les pistes i terrasses de ball, i Miguel començava la seua vida de cantant com a solista en algunes d’eixes orquestres: la del mestre Oltra i, sobretot, a partir de 1957, amb la Sikko. Una manera especial de ser i d’actuar, i una veu potent i melòdica -que alguns comparaven amb la de Luis Mariano, del que seria amic temps després- el va llançar a la fama a nivell comarcal. La contractació que li van oferir en el Castillo Mirador i la sala Bolero de Benidorm, va suposar un fita clau en la seua carrera. Allí va conèixer la que després seria la seua dona, la famosa vedette valenciana Maria Bellot”.

El relat de la vida de Michel que ofereix Almela continua explicant que “L’any 1962 –Michel- va aparèixer en el programa de TVE Los amigos del martes i va interpretar la cançó Pide, d’Algueró, des de llavors la seua carrera va ser un ascens meteòric. Les seues aparicions per la televisió i la ràdio revolucionaven el seu poble natal, els veïns de Pego feien cues en els pocs televisors que existien, no hi havia un altre remei que acceptar que aquell jove anomenat en el poble Fulleraca s’havia convertit en Michel.

Les primeres cançons de Michel les va editar el segell discogràfic Columbia allà per l’any 1962, amb temes clàssics com Maria de West Side Story o Cuando Calienta el Sol. Un any després, en 1963, va participar en Cabalgata fin de semana, la qual cosa li va valdre la participació en el festival de Madrid i en el d’Aranda del Duero -on va obtindre el segon premi d’interpretació. Aquell èxit el faria participar en el programa televisiu Gran Parada que implicava entrar en la preselecció del festival d’Eurovisió de l’any 1964, on va obtindre la major votació amb la cançó Caracola de Fina Calderón encara que posteriorment la representaren per a Espanya els TNT.

La vida artística de Michel va caminar entre els nombrosos festivals per tota Espanya i Europa i les seues actuacions a Madrid, on s’havia traslladat des de Barcelona, actuant en sales de festes de prestigi com el Biombo Chino.

El guanyador del IX Festival de Benidorm de 1967 estava manegat d’antelació, la participació del famós cantant italià Tony Dallara no podia ser secundària. Michel va quedar segon davant de les protestes del públic que el tenia com guanyador moral i va obtindre el premi de la crítica de la premsa, ràdio i televisió amb la cançó De la mano. Un fet semblant va ocórrer el mateix any en el II Festival de l’Atlàntic a Tenerife. Allí també el resultat final no va agradar ni al públic ni a la premsa els quals tenien per segur que la interpretació d’Operación cariño que havia fet Michel era la justa guanyadora. L’any següent, de nou en el festival de Benidorm, la cançó Rosiña es va guanyar l’aplaudiment del públic, però era l’any en què va guanyar un jove Julio Iglesias amb la cançó La vida sigue igual.

Entre 1963 i 1968, van ser molts els festivals on va participar, tant a Espanya com a Europa: Benidorm, Aranda del Duero, Tenerife, Festival del Mediterrani, Madrid, Iugoslàvia, Romania, Atenes, Portugal, Itàlia i Polònia. En 1966 el periòdic Región, d’Astúries, el va reconèixer amb la distinció de “Persona més popular en cançó moderna”, dos anys després el mateix diari el tornava a distingir, ara pels seus èxits internacionals.

L’any 1968 marca una nova etapa en la seua carrera artística, inicia una gira per l’antiga Unió Soviètica que el catapultaria a l’èxit més internacional. En 1969 va obtindre, en el Festival de Sopot a Polònia, el festival de la cançó socialista que rivalitzava amb el d’Eurovisió, el Disc d’Or al millor intèrpret. Va triomfar a Rússia junt amb Raphael, este va acabar sent el preferit de les jóvens russes mentres que Michel es va guanyar als jóvens russos. En el país dels tsars Michel té el rècord del cantant estranger amb més actuacions: 1.400 entre els anys 1968 i 1985. En l’antiga Unió Soviètica Michel va rebre la Medalla de Tchaicovsky –un reconeixement semblant al Príncep d’Astúries d’Espanya- i també va ser el cantant oficial dels polèmics Jocs Olímpics de Moscou de l’any 1980”.

Assenyala el relat de l’arxiver municipal que “La internacionalitat no quedava només en l’antiga Unió Soviètica, Michel també va actuar en l’antiga Txecoslovàquia, Romania, Bulgària, Polònia, Cuba, França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Dinamarca i Holanda”.

I és que informa Joan Miquel Almela que “Michel té editats més de 60 discos en les cases discogràfiques: Columbia, Safir, Belter o Marfer. Va aparèixer en nombroses revistes dels anys seixanta com a Fans, Discóbolo, Ondas, Dígame o Telequia, entre d’altres. Va actuar per a TVE en molts programes com: Los amigos del Martes, Gran Parada, Sábado 65 o Teleritmo, entre d’altres. Durant la seua carrera artística va actuar amb cantants de la talla de: Manolo Escobar, Salomé, Torrebruno, Rosalía, Víctor Manuel, Alberto Cortez, Rita Pavone, Adamo, Karina, Dova o Conchita Bautista, entre d’altres”.

És per tot el dit fins ara que l’Ajuntament de Pego, ja en el 2002 va voler reconèixer la fantàstica carrera artística i humana de Michel, nomenant-lo Fill Predilecte de Pego. Un pas més en el reconeixement a una de les persones més internacionals de Pego, es dóna ara, en l’any 2009, l’any de la seua mort i el torna a donar l’Ajuntament de Pego, que el dissabte, 20 de juny, retolarà un dels nous passejos de la localitat amb el seu nom, per al record de tots els pegolins i pegolines. Així, a partir del dia 20 de juny el Passeig del Clot passarà a nomenar-se Passeig de Miguel Samper Peiró, Michel. L’acte es produirà sobre la 1 del migdia al mateix passeig, on es descobrirà la placa amb el nom de Michel.
438 Visites

Deixa un comentari

Open chat
Hola!!