Les I jornades d’Història i Patrimoni d’Atzaïla aposten per recuperar edificis emblemàtics com l’ermita de Sant Sebastià

Situada a l’antiga alqueria de Benumeia és l’únic edifici d’aquell nucli poblacional que queda dempeus, però en un estat de deteriorament que amenaça enfonsament. Durant el matí de dissabte a la Casa de Cultura de Pego es van conèixer les característiques principals de l’alqueria més longeva de la localitat i es van presentar dos possibles projectes de restauració.

P1310917Dissabte de matí la Casa de Cultura de Pego va acollir les I Jornades d’Història i Patrimoni d’Atzaïla que centraven el focus en l’alqueria de Benumeia i l’únic edifici originari que queda dempeus, l’ermita de Sant Sebastià. Domènec Pons, membre d’Atzaïla, recordava que per a l’associació cultural, el patrimoni històric és important i el seu objectiu principal és que no es deteriore i, si és possible, que es millore. «La idea de les jornades és que servisquen per a donar a conèixer, per a difondre, el nostre patrimoni històric i intentar posar d’acord les administracions i els propietaris perquè la resta de patrimoni no es deteriore, es puga conservar i millorar perquè la ciutadania puga gaudir del que tenim».

Esta primera jornada d’història i patrimoni s’ha centrat en l’alqueria de Benumeia perquè va ser la més longeva i, gràcies a això encara queda un dels seus edificis empeus, l’ermita de Sant Sebastià i a Atzaïla li preocupa moltíssim que eixe edifici puga caure i és per això que les jornades volien conscienciar perquè eixe edifici es puga recuperar.

P1310936L’historiador Salvador Alemany va comentar, al principi de la seua intervenció, que Benumeia actualment queda dins del ric patrimoni toponímic de la Vall de Pego. No obstant això, observava, «no fa massa temps encara podíem percebre les activitats quotidianes d’aquell lloc». Lamentablement, però, explica Alemany, «a finals del segle XIX o principis del segle XX, no se sap amb exactitud, els carrers de Benumeia es queden buits».

P1310939La historiadora Maria José Sastre explicava que el 1791 el llibre d’Amillarament (una espècie de registre de la propietat) donava per a Benumeia 33 veïns. Madoz, a principi del segle XIX, diu que hi ha 30 veïns. Si això es compara a la població que hi havia a Benumeia el 1775 hi havia 12 propietaris a l’alqueria, el que significa que, en un segle el duplica la seua població. Explicava Sastre que el poble de Benumeia es composava de 5 carrers principals. La de Benumeia és «una comunitat camperola tradicional, xicoteta, en que la propietat era bàsicament per a viure». El que marca la desigualtat social és la tinença de terra.

BP1310964lanca Sendra i Sisco Peris, arquitectes, van coincidir, en dos períodes de temps diferents, en fer projectes universitaris on l’ermita de Sant Sebastià era protagonista. Van ser dos projectes de restauració que coincidien bastant, tot i tenir matisos diferents.

Blanca Sendra va comentar que l’ermita de Sant Sebastià «és la unió de diversos edificis importants d’abans, l’antiga mesquita que només quedava un arc i l’habitatge morisc que estava adossat a ella i que tenia un pati interior. Eixe edifici morisc va servir per contenir, posteriorment, es va construir en l’ermita. El treball en equip de Blanca Sendra és de 2011/2012 i, en eixe moment es van trobar l’interior tot derruït. El principal problema d’eixe deteriorament són les humitats i la microvegetacions que hi apareixen a conseqüència de l’aigua que es filtra.

P1310972L’arquitecte Sisco Peris afirmava que l’ermita de Sant Sebastià és una joia, xicoteta, «perquè d’un culte es passa a un altre aprofitant el que ja hi havia, sobre el principi d’economia». El seu treball en equip es va realitzar en 2007/2008. Entre les anècdotes que explicava, van descobrir un projectil que havia impactat en la façana oest. El treball va ser presentat al concurs internacional APT de Montreal en 2008.

Els dos projectes de restauració coincidixen a dotar d’una funcionalitat cultural, expositiva i d’oci a l’ermita de Benumeia. El projecte de Blanca Sendra es basa en el ‘cas pel cas’, és dir, construir sobre el que queda la part nova, respectant les restes de l’edifici anterior. El seu equip de treball va decidir fer un museu en la mesquita que reflectira la història de Benumeia. L’ermita pròpiament dita van proposar transformar-la en un espai per a la part cristiana i l’habitatge esdevindria una cafeteria.

El projecte de Sisco van concebre la restauració com un complement al circuit actual de Sant Antoni. La proposta contempla mantenir la capella actualitzant-la, un espai que, assegurava l’arquitecte, podria acollir cerimònies, cinema a l’aire lliure, excursions, etc. En l’habitatge es crearia una cafeteria que donara cobertura al circuit oferint a l’usuari aliment i un servei de confort. El pati el transformarien en una terrassa i, un museu d’escultures a l’aire lliure, se situaria on estava l’antiga mesquita.

Estos dos projectes no estan valorats econòmicament.

197 Visites

Deixa un comentari