Carmen Miralles Canet, centenària

El 4 d’abril de 1910 naixia a Pego aquesta dona que el passat diumenge de Pasqua complia, ni més ni menys, que 100 anys, un segle de vida que va celebrar acompanyada amb la gent del seu carrer, el carrer Portelles.
“Vaig complir 100 anys”, així de breu, clara, contenta i enèrgica es pronunciava Carmen Miralles Canet a sa casa del carrer Portelles dos dies després d’haver complit el seu centenari. Carmen ens confessava que no sabria definir com se sent una vegada arribes al segle de vida, que una “se sent com un altra volta, com un altre any” i afegia riallera que “no se sent res”, bo, res, res… admetia que “l’únic que sents és que vas perdent coses”.

Tot i les coses que Carmen Miralles Canet ha anat perdent al llarg dels seus 100 anys de vida, la veritat és que el seu aspecte és immillorable i el seu enteniment envejable. A més, sembla que amb els anys les malalties que li han fet passar males estones, l’han abandonada i ara gaudeix d’una bona salut, de tota la bona salut que un cos de 100 anys puga suportar, és clar.

En el balanç del segle de vida, Carmen Miralles, era breu: “he passat vida molt bona i ratos molt roïns, com ho passem tots”. Dels seus 100 anys, destacava els 66 anys de casada.

“Com del cel a la terra”, així ha vist instal•lar-se els canvis socials de tot un segle Carmen Miralles Canet. Com no, la guerra és el que més viu perviu en la memòria ben moblada de Carmen. I és que la guerra civil ha marcat l’esdevenir de moltes generacions, com la de la mateixa Carmen, que confessava que “vam passar molta calamitat”. Durant la guerra a Pego Carmen comentava que no va haver bombardejos, però si que “fan faltar moltes persones que se les enduien i les mataven”.

De l’etapa actual Carmen Miralles Canet ressalta “la tranquil•litat i el benestar de tots”.

Una de les vessants negatives d’arribar a complir 100 anys és que cada vegada és més difícil que quede gent de la teua generació en vida. Tot i això Carmen Miralles Canet assegura que continuava coneixent gent d’edat similar i posava com a exemple una altra centenària que ens deixa ahir, Pilar Dominguis Cardona, que tenia 101 anys.

Davant aquesta perspectiva, la pregunta és obligatòria: “et fa por la mort”? Al que contestava Carmen, de la manera més tranquil•la imaginable: “no, no em fa por, som d’allà i com des què naixem que sabem que ens hem de morir, doncs, quan Déu vullga. Estic tranquil•la”.

Per a celebrar aquest aniversari tan especial, perquè arribar als 100 anys de vida no és tasca fàcil, el veïnat del carrer Portelles va tirar la casa per la finestra i va dedicar la jornada a fer feliç la seua centenària, Carmen Miralles Canet. En primer lloc la van acompanyar a missa, ja que el dia del seu aniversari, 4 d’abril de 2010, va coincidir en diumenge de Pasqua de la Resurrecció. Allí l’alcalde de la localitat li va fer entrega de la insígnia de la localitat i d’un obsequi pel seu aniversari. A més, el rector de la parròquia Nostra Senyora de l’Assumpció la va felicitar i li va dedicar part de l’eucaristia, en la que algunes veïnes del carrer de Carmen van llegir en el seu honor. Per últim, el cor de l’església li va dedicar l’Ave Maria. En acabar la missa, de l’orgue va sonar la melodia d’aniversari feliç. Però la celebració no s’acaba ahí, ja que Carmen va dinar acompanyada en un hotel i per la vesprada, en arribar a casa es va trobar el carrer tallat, els balcons de la seua façana engalanats amb mantons de Manila i guirlandes i tota una peregrinació de gent que va acudir a felicitar-la –gent que fins i tot la mateixa Carmen confessava no conèixer.

Siga com siga, Carmen Miralles Canet, resumia el seu moment actual, arribant a emocionar-se: “tinc molta salut fins a les hores presents i tinc unes companyes que es porten molt bé en mi i res més, que he complit 100 anys en salut i en alegria”. Per molts anys més, des de Ràdio Pego.

13 Visites

Deixa un comentari