Pego és declarat «poble refugi» per unanimitat
A principis de setembre la regidoria d’Estrangeria anunciava que Pego s’adheria a l’Oficina de Coordinació municipal d’ajuda al refugiat impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Durant el ple ordinari d’octubre, a proposta de Compromís, la corporació aprovava per unanimitat declarar Pego, «poble refugi». Segons el repartiment que la Unió Europea ha designat per a Espanya, Pego acolliria 2 famílies de refugiats.
El ple ordinari d’octubre donava una passa més per a acollir refugiats sirians quan estos arriben a l’Estat espanyol. La corporació municipal aprovava per unanimitat una moció presentada per Compromís per Pego que declara el municipi «poble refugi».
La moció, que tenia el vist-i-plau de tots els partits polítics presents al ple —Volem Pego va estar absent en esta sessió—, també acordava fer «una crida a la ciutadania per tal d’elaborar un cens de famílies d’acollida o que estiguen disposades a ajudar materialment les persones refugiades», així com «que l’Ajuntament sol·licite a bancs, empreses i altres entitats que contribuïsquen a la cessió d’habitatges i altres recursos per fer possible o facilitar l’esmenada acollida».
José Merí, regidor d’Estrangeria, era el primer en prendre la paraula. En este torn recordava que des de principis de setembre Pego està adherit a ‘Oficina de Coordinació municipal d’ajuda al refugiat impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Així mateix, recordava els recursos que l’Ajuntament de Pego posava a disposició dels futurs refugiats que arribaren al municipi.
Ciutadans de Pego recolzava la moció tot i que demanava que es posara una «quota màxima» tenint en compte «el voluntariat que anem a tindre». A més, argumentava Carmelo Ortolà que «no s’ha d’oblidar que des de Serveis Socials també estem ajudant a gent del poble que ho necessita». En certa manera esta «quota màxima» la demanava Ortolà pensant que la voluntat Pego com a poble refugi no esdevenira un «efecte crida».
Oberta la qüestió dels límits, la popular Ana Ortolà, declarava que «els límits existixen» i el regidor d’Estrangeria confirmava que sí. Informava José Merí que la Directora d’Inclusió Social de la Generalitat Valenciana «ha marcat unes línies bàsiques a seguir». Estes línies assenyalen que «Pego, com a màxim, acolliria 2 famílies en el cas que la Comunitat Valenciana acollira els 1.500 refugiats» que se li han assignat.
Informava també Merí que, «en ser una competència estatal i europea, es disposa d’un fons europeu que es faria càrrec de l’estància del refugiat al municipi». Es comptaria amb una ajuda màxima de 6.000 euros per refugiat.
Compromís per Pego s’alegrava que Pego s’hagués adherit a la xarxa de pobles. Àngel Oltra era conscient que hi havia una part de la població que estiguera preocupada per l’efecte crida i comentava, per llevar-li ferro a eixa por que, vindre a Pego no seria una prioritat per als refugiats sirians si es té en compte que fugen d’una guerra. Oltra assegurava que, de dividir la xifra total de refugiats que se li han assignat a l’Estat espanyol per tots els municipis, «a Pego hi vindrien 2 persones per poble de l’Estat espanyol, una xifra assumible». Defensava el portaveu de Compromís per Pego que este és «un tema d’humanitat i de solidaritat i, per tant, […] són ajudes de més».
El ple ordinari d’octubre donava una passa més per a acollir refugiats sirians quan estos arriben a l’Estat espanyol. La corporació municipal aprovava per unanimitat una moció presentada per Compromís per Pego que declara el municipi «poble refugi».
La moció, que tenia el vist-i-plau de tots els partits polítics presents al ple —Volem Pego va estar absent en esta sessió—, també acordava fer «una crida a la ciutadania per tal d’elaborar un cens de famílies d’acollida o que estiguen disposades a ajudar materialment les persones refugiades», així com «que l’Ajuntament sol·licite a bancs, empreses i altres entitats que contribuïsquen a la cessió d’habitatges i altres recursos per fer possible o facilitar l’esmenada acollida».
José Merí, regidor d’Estrangeria, era el primer en prendre la paraula. En este torn recordava que des de principis de setembre Pego està adherit a ‘Oficina de Coordinació municipal d’ajuda al refugiat impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Així mateix, recordava els recursos que l’Ajuntament de Pego posava a disposició dels futurs refugiats que arribaren al municipi.
Ciutadans de Pego recolzava la moció tot i que demanava que es posara una «quota màxima» tenint en compte «el voluntariat que anem a tindre». A més, argumentava Carmelo Ortolà que «no s’ha d’oblidar que des de Serveis Socials també estem ajudant a gent del poble que ho necessita». En certa manera esta «quota màxima» la demanava Ortolà pensant que la voluntat Pego com a poble refugi no esdevenira un «efecte crida».
Oberta la qüestió dels límits, la popular Ana Ortolà, declarava que «els límits existixen» i el regidor d’Estrangeria confirmava que sí. Informava José Merí que la Directora d’Inclusió Social de la Generalitat Valenciana «ha marcat unes línies bàsiques a seguir». Estes línies assenyalen que «Pego, com a màxim, acolliria 2 famílies en el cas que la Comunitat Valenciana acollira els 1.500 refugiats» que se li han assignat.
Informava també Merí que, «en ser una competència estatal i europea, es disposa d’un fons europeu que es faria càrrec de l’estància del refugiat al municipi». Es comptaria amb una ajuda màxima de 6.000 euros per refugiat.
Compromís per Pego s’alegrava que Pego s’hagués adherit a la xarxa de pobles. Àngel Oltra era conscient que hi havia una part de la població que estiguera preocupada per l’efecte crida i comentava, per llevar-li ferro a eixa por que, vindre a Pego no seria una prioritat per als refugiats sirians si es té en compte que fugen d’una guerra. Oltra assegurava que, de dividir la xifra total de refugiats que se li han assignat a l’Estat espanyol per tots els municipis, «a Pego hi vindrien 2 persones per poble de l’Estat espanyol, una xifra assumible». Defensava el portaveu de Compromís per Pego que este és «un tema d’humanitat i de solidaritat i, per tant, […] són ajudes de més».