El projecte ‘Busca els teus avantpassats’ et permet trobar els ancestres fins el 1533

Això sí, sempre que estiguen a Pego, detallava el director del projecte, l’historiador Josep Vicens Pascual. L’arxiver municipal, Joan Miquel Almela avançava que les persones interessades «han de donar les dades relatives a tot el segle XX» perquè l’arxiu municipal no «el té digitalitzat els últims 100 anys perquè són exclusius de la parròquia». Estes dades es poden sol·licitar a la parròquia o a registre civil. El projecte ‘Busca els teus avantpassats’, un servei gratuït de l’Arxiu Municipal de Pego de recerca de les històries familiars dels pegolins i les pegolines per a construir els seus arbres genealògics.

Durant la presentació del projecte ‘Busca els teus avantpassats’, un servei gratuït de l’Arxiu Municipal de Pego de recerca de les històries familiars dels pegolins i les pegolines per a construir els seus arbres genealògics, dirigit per Josep Vicens Pascual; la regidora de Cultura, Laura Castellà, afirmava és una eina que de segur que «facilitarà molt la vida a alguna d’eixes persones que volien fer el seu arbre genealògic». Tot i que avançava que no és tan senzill com en un moment donat pot semblar.

La possibilitat de buscar els avantpassats familiars des de l’Arxiu Municipal de Pego, ha estat gràcies a la col·laboració de les parròquies de Pego i l’Atzúbia, i sota la direcció de Josep Vicens Pascual i l’Arxiu Municipal de Pego, que han digitalitzat els Quinque Libri de les parròquies esmentades de 1533 fins 1800. «Una faena que portem fent des de fa un grapat d’anys, més de 10», explicava Joan Miquel Almela, arxiver municipal. Este també desvelava que la tasca d’investigació Josep Vicens, l’autor dels articles de festes sobre cognoms, la duu fent des de farà més de 25 i 30 anys. A eixa feina es va unir la intenció d’Almela, en ocupar el seu càrrec d’arxiver, «de poder recuperar o poder tindre, a l’arxiu municipal, també una còpia de l’arxiu parroquial, perquè no s’entenia una cosa sense l’altra».

«La veritat és que va costar moltíssim», confessava Joan Miquel Almela. En 2012, però, es va signar un conveni de digitalització amb la parròquia de l’Assumpció perquè els investigadors i les investigadores pogueren utilitzar-lo. A esta fita s’afegixen els tallers d’història local. El primer any, es va crear un grup de treball que va ajudar a Josep Vicens Pascual a «crear una gran base de dades amb tots els registres de naixement, batejos, defuncions i matrimonis de Pego des de 1533 fins a 1800», explicava Almela. Advertia l’arxiver que esta gran base de dades no és oberta al públic. Així, serà l’arxiver o el personal de l’arxiu qui facilitarà la informació a la persona interessada.

Per a poder sol·licitar la informació necessària per a completar un arbre genealògic, les persones interessades «han de donar les dades relatives a tot el segle XX» perquè l’arxiu municipal no «el té digitalitzat els últims 100 anys perquè són exclusius de la parròquia», explicava Joan Miquel Almela. Indicia l’arxiver que, potser només amb la informació sobre els avis, seria suficient, sempre que estos hagen nascut anteriorment al 1899. Eixa informació es pot trobar acudint al registre civil o mirant alguna escriptura de propietat, per exemple.

Amb eixa informació a la mà, s’ha de sol·licitar a l’arxiu «que vol la informació relativa a eixe nom i cognoms en concret, i aleshores des de l’arxiu, es farà tota la feina relativa al segle XIX, ja que no està a la base de dades. No obstant, sí que està indexada eixa informació i per tant és fàcil arribar al que es busca».

El «gran invent creat per Josep Vicens Pascual» permet que, amb un nom es puguen localitzar tots els avantpassats fins a 1533, si hi ha. És el que desvelava l’arxiver pegolí. A més, el programa «genera un document que es convertix a .pdf» que és el que s’enviaria per correu electrònic a la persona que ha sol·licitar, per registre d’entrada, la recerca d’avantpassats a l’Arxiu Municipal.

Josep Vicens Pascual va començar este en acabar la llicenciatura d’Història, ja que volia realitzar la seua tesi doctoral sobre «reconstrucció familiar de Pego, és a dir, reconstruir totes les famílies de Pego històricament». No obstant això, en els anys 1985-1990, «era molt difícil» gestionar tota la informació i més de manera analògica. El que va encetar aleshores, però, li va servir per a començar el projecte que es presentava a Pego fa poc.

Després de parlar amb els rectors de Pego i Atzúbia es van poder digitalitzar tots els arxius, el que permetia treballar a casa sobre les fonts digitalitzades. Van extreure 3.800 fotos digitalitzades dels Quinque Libri, el que suposa més de 7.000 pàgines que, posteriorment es van transcriure tota eixa documentació a fitxes informatitzades. Josep Vicens Pascual va aconseguir bolcar eixa informació des del 1533 fins el 1700. A partir d’eixe moment, però, va demanar ajuda a l’arxiu municipal i és quan es va formar un grup de treball de gent voluntària que assistia al primer taller d’història local. Eixes persones van ser Àngel Sendra, Eladi Torralba, Fernando Pastor, Carme Torres i Pere Sendra. Posteriorment es va crear una base de dades que és la que està a l’arxiu municipal de Pego.

Eixa base de dades, només en prémer un botó, va eixint-te «qui és el pare, qui és l’avi, qui és el besavi, sempre que estiguen a Pego». I al segle XVIII és molta gent la que ve de fora i per tant, «potser que qui busque els seus avantpassats tinga sort i li apareguen fins el 1533», apuntava el director del projecte, Josep Vicens Pascual.

«El total de famílies que hi hagut des de 1533 fins el 1800 són 7.667 famílies i un total de 32.510 persones, que corresponen a 5 ó 6 persones per família que està dins la mitjana general», assenyalava Vicens Pascual.

I allò que interessava de la qüestió. «Què fer per a fer un arbre genealògic?» Incidia en el fet Josep Vicens Pascual que cal buscar els noms i cognoms dels familiars de tot el segle XX. El millor és començar amb la recerca d’una línia familiar.