Una visió positiva de la joventut en “Les volves d’aquella neu”

Divendres passat el Casal Cultural estava de gom a gom en ocasió de la presentació de la primera novel•la de Tomàs Llopis. Durant l’acte Elvira Cambrils va descobrir que l’obra és un reflex “pàl•lid” de qui l’ha creada. En “Les volves d’aquella neu” l’autor pretén “suggerir més que mostrar perquè la lectura s’amplie amb la reflexió”, afirmava ell mateix. “Les volves d’aquella neu permet veure amb molta claredat la realitat socioeconòmica del moment al nostre país l’autor se’n serveix d’uns personatges positius i negatius que faran decantar la balança cap a un costat o l’altre i que són una mostra de la relació tan estreta que s’estableix entre vida i literatura” explicava, en un moment determinat, la presentadora de l’acte Elvira Cambrils. Un resum ben clarificador que permet situar els futurs lectors i lectores davant el que ha estat la base de la novel•la que es presentava divendres passat al Casal Cultural de Pego, amb una expectació immensa, per la gran presència de públic assistent.

En aquest context Cambrils va encetar la introducció al llibre de Tomàs Llopis, company i amic, explicant que Les volves d’aquella neu és una novel•la juvenil, tot i que els temes que presenta poden dur a la reflexió tant a joves com a adults. Afirmava Elvira Cambrils que “l’obra, quant a vertadera, és un reflex pàl•lid potser, però reflex, de qui l’ha creada. L’autor hi ha dipositat el seu llegat cultural”. I en aquest moment la també escriptora fa un paral•lelisme entre la seua adolescència –la de Tomàs i la d’ella mateixa- i la dels joves protagonistes i assegura que “el món canvia però la criatura humana segueix sempre en bolquers”.

Tomàs Llopis, assegura la presentadora, “dibuixa, amb molta fidelitat les relacions de caire afectives que s’estableixen dins les colles” i intenta atraure els lectors i les lectores convidant-los “a través de la intriga d’una trama, on la corrupció política i l’especulació urbanística tenen un paper destacat, a contemplar el món que els envolta”. Conjuga el satisfer l’aventura i el plantejar problemes, dos eines meravelloses, afirma Elvira Cambrils per a qüestionar el món.

En la seua intervenció Tomàs Llopis explica quina és la seua visió dels temes que han de plantejar-se a una novel•la juvenil, aquestos han de ser “universals des del localisme”, explicats, en aquest cas “de manera que puguen ser entesos per joves”. Totes aquestes qüestions van dur Llopis a reflexionar sobre l’estilisme per tal d’arribar millor als joves, reflexions que el duen a “suggerir més que mostrar perquè la lectura s’amplie amb la reflexió”.

Durant el procés d’escriptura Tomàs Llopis s’ha anat plantejant tota una sèrie de preguntes per tal de donar cos al món adolescent des d’una visió allunyada del món adult. A la novel•la l’autor ha volgut en primer plànol que “els joves tenen uns valors que cal que tinguem en comptes. Lluiten per fer-se un lloc en el món i eixa lluita és dura. Necessiten afirmar-se, situar-se, de la solidaritat entre ells per salvar les dificultats que se’ls presenten”, afirma Llopis.

15 Visites

Deixa un comentari