Un estudi analitza com afecta el nivell hídric a la nidificació de la Marjal

Des de 2002 el biòleg alacantí Álvaro Ortiz estudia el fumarell cariblanc centrant-se en les condicions d´inundabilitat idònies per a la nidificació de l´espècie al Parc Natural, a més de la gestió dels nivells d´aigua d´acord amb aquestes directrius. En la zona de les llacunes més profundes, l’aigua ha de mantenir-se a uns 60 centímetres. En la zona est de la Marjal, es recomana fer parcel•les d’entre 100 i 400 metres quadrats per a deixar zones clares per a afavorir la nidificació. Un interessant estudi sobre el fumarell cariblanc també conegut com fumarell de galta blanca, a la Comunitat Valenciana centra els seus treballs sobre les condicions d´inundabilitat idònies per a la nidificació d’esta espècie al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, a més de la gestió dels nivells d’aigua d’acord amb estes directrius.

El treball es du a terme des de 2002 fins a l’actualitat i correspon a la tesi doctoral del biòleg alacantí Álvaro Ortiz que està finançada en part per la Fundació Terra Natura. La tesi està dirigida pel propi director de l’aiguamoll que separa les comarques de la Safor i la Marina Alta, el biòleg Vicente Urios i ja comença a tenir una sèrie de resultats interessants per als investigadors científics.

Després de quatre anys d’estudi les valoracions de nivells hídrics a la Marjal assenyalen que, en la zona de les llacunes més profundes, l’aigua ha de mantenir-se a uns 60 centímetres i és així quant millor es permet ancorar els nius en la vegetació aquàtica.
En canvi en la zona est de la Marjal, molt més atapeïda de vegetació, es recomana fer parcel•les d’entre 100 i 400 metres quadrats per a deixar zones clares amb l’objecte que es col•loquen els nius d’esta espècie.

El document elaborat assenyala que els nivells mínims d’aigua en tot el parc natural, més concretament en les zones de nidificació, ha de ser de al menys 25 centímetres d’altura. També es reconeix que una quantitat del líquid element major als seixanta centímetres seria perjudicial perquè estes aus no trobarien una vegetació adequada per a ancorar els seus nius.

Per a facilitar-los les zones de caça cal tenir en compte que el fumarell cariblanc s´alimenta de la gambusia i d’insectes, a més, s´ha d´afegir que és una espècie que nidifica de manera molt capritxosa. Aquest fet ha estat la principal causa per la qual s’ha realitzat el mencionat estudi, per a conèixer les causes perquè en unes èpoques nidifica en uns llocs i en altres en altres poc predicibles.

En 2004 es van localitzar al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, un total de 168 parelles de fumarell cariblanc, també conegut com fumarell de galta blanca, (Chlidonias Hybridus), que es diferencia del comú pel bec roig fosc, galtes i costats del coll blancs.



18 Visites

Deixa un comentari