Pego reconquerit per les tropes de Jaume I


El municipi ha viscut aquest cap de setmana la batalla entre les tropes mores i cristianes. Reflex més visible d’aqueixa batalla, l´Alardo, el combat de trabucs recuperat enguany. Però és durant les desfilades, quan les tropes capitanes, Algarades i Alaçdrach en 2006, on la batalla és més àrdua, sempre en benefici del públic espectador. Dansa, color i innovació ha estat l’aposta de les pompes d´enguany. Ara prenen protagonisme altres actuacions fins al dia 1 de juliol, el dia de la sang.
Des de dijous fins a diumenge Pego ha assistit a la tradicional i històrica batalla entre moros i cristians. Una festa arrelada al municipi que cada any intenta superar-se. Divendres la XIV ena desfilada infantil de moros i cristians va ser el reflex del que passaria durant el cap de setmana. Una nombrosa participació de xiquets i xiquetes varen mostrar el seu art en la desfilada, que va tenir un ritme impecable. Xelo, una conqueridora i organitzadora de l’acte, va explicar a Ràdio Pego que és possible dur endavant, amb èxit, una desfilada d’aquestes característiques amb molts crits, perquè tant els xiquets i xiquetes van bastant al seu aire i és difícil mantenir-los al seu lloc. Però és satisfactori organitzar-ho.

Per la nit va tenir lloc l’ambaixada, un acte que no acaba de consolidar l’assistència de públic. Cal destacar, entre d’altres coses, l´espectacular entrada de les tropes d´Albardins, capitanejats per McQueen, que va comentar l’origen del seu himne, quan en l’antiga seu de la filà menjaven i dinaven sota l’ombra de la figuera, i un dia va caure un dels seus fruits.

Ja dissabte, el matí va estar animadíssim. Moros i cristians van encetar el dia sorollosament. L´Alardo, combat de trabucs va començar a la plaça de l´Ajuntament i va acabar a la Pl. Jaume I, on es va fer homenatge al conqueridor. Aquest acte és una de les novetats d´enguany.
Quasi paral•lelament, al Pla de la Font es realitzava el joc tradicional i recuperat per a l’ocasió per Albardins i Alaçdrach, la Biga del Gall, una activitat que va despertar gran expectació per tot el que suposava.

El primer atrevit a pujar el pal ensabonat va estar Piera, que va gràcies a l’ajuda dels seus companys de filà (Alaçdrach), va poder aconseguir tocar el pernil i així endur-se’l per a que el paladar el gaudira.

Blas, l’animador acústic va explicar a Ràdio Pego que les mesures de seguretat, ja encetat el segle XXI, eren una nova incorporació al joc tradicional, necessària per a què ningú prenguera mal. A més, va confirmar el seu debut de dimecres al Teatre Municipal, junt a altres companys que cantaran i donaran un toc humorístic a la nit.

El bon ambient al voltant de la biga del gall va permetre a alguns assistents, ironitzar sobre la procedència del seu nom, entre d’altres qüestions. Paco Bondia revelava que la Biga del Gall deriva de la missa del gall. A més, va relatar que la biga estava ensabonada amb la mesura justa per a què no produira problemes de pell.

La part lúdica es va transformar en solemnitat el dissabte de vesprada. A partir de les 20.30 hores el plat fort va estar protagonitzat pel “boato” cristià. La música, la dansa i el color van omplir els carrers pegolins, amb la particularitat de tenir a les tropes cristianes encapçalades per una dona, l´Agarada, Isabel Sivera.

I per la nit festa al ball dels moros fins a altes hores de la matinada, com ho demostraven les cares i les veus de molts pegolins a l’endemà.

El diumenge de vesprada, amb una calor digna del mes d´agost, les tropes mores van desfilar pels carrers de Pego. La pompa d´Alaçadrach, capitanejada per Juan Miralles, va omplir de negres i tropes africanes els carrers del poble.
13 Visites

Deixa un comentari