Lilit i Dionís et permet viatjar des de casa ‘Sense permís de la NASA’

El nou disc dels pegolins, que era presentat dissabte de vesprada a la Casa de Cultura de Pego i per la nit en concert a la Trilladora, era definit com un treball de “llibertat creativa” i de “fruiduria”, un disc per a gaudir.
Lilit i Dionís va tenir viure un dissabte frenètic amb entrevista radiofònica a ‘La Manta al Coll’ de Xavi Morant a Ràdio Pego; entrevista radiofònica al ‘Musicari’ de Ràdio 9. Presentació oficial del seu nou disc a la Casa de Cultura de Pego i, finalment, a partir de la mitjanit, acompanyats d’un bon grapat d’amics i amigues, desplegaven a la Trilladora, el seu directe més teatral. Però teatrals també ho van ser per la vesprada a la Casa de Cultura en una presentació gens a l’ús, amb molta ironia i humor, tal i com es mostren en els seus treballs discogràfics i en els seus directes.

Josep Orihuel, presentador de l’acte, es confessava seguidor del grup des dels seus inicis i el qualificava com a “sorprenent de rimes, de lletres, de tot el que fan”; “és un grup que quan t’acostumes a una cançó, de sobte et canvien el ritme…” Afegia que “és un grup molt compromès amb la terra i amb la nostra cultura”.

Al seu torn, Joan Ortolà, cantant de Lilit i Dionís, va explicar com va eixir el títol del seu nou treball, ‘Sense permís de la NASA’. Per resumir-ho, dir que facebook, té molta culpa i els viatges a l’exterior sense menejar-se de l’indret on ets.

Adel•lí Martínez, percussió menuda de Lilit i Dionís, afegia a aquesta explicació que ‘Sense permís de la NASA’ “també enllaça amb les cançons que fem i amb l’esperit perquè les fem […] amb la llibertat creativa”.

Rafa Esplugues, el tècnic de so que ha gravat ‘Sense permís de la NASA’ al seu estudi pegolí ‘On Tracks’ descrivia aquest treball com d’ “orgull i plaer gravar a aquesta gent perquè, en certa manera, m’he criat amb ells”. Alhora reconeixia que la gravació li ha aportat “molts coneixements i aspectes tècnics, a més de molta satisfacció al veure una cosa meua acabada”.

Jordi Pascual, més conegut com a Jordi Randero, un dels col•laboradors en aquest nou treball de Lilit i Dionís, ha participat en la cançó ‘Tunos Morts’ d’aquest segon disc de la formació que enguany compleix 5 anys. Sota el nom artístic Johnny Manhattan, un apassionat de la música dels 80, Jordi també va ser captat a través del Facebook.

Per últim va intervenir Pau Puchol, tuba de Lilit i Dionís i membre de Figa Produccions, que ha estat la productora que ha editat el primer videoclip d’aquest disc, ‘Salmorra’. Puchol va ressaltar la part de disseny del que és el disc, el primer en 3D. La dissenyadora, Neus Mahiques, els va demanar una finalitat que englobara la caixa en què s’anava a presentar el cd i Lilit i Dionís van agafar una variant del que, en el seu dia, van fer U2. Els pegolins, en comptes de llançar un satèl•lit amb la seua discografia, van tractar el ‘digipack’ com un objecte en si. Un objecte que anava a ser enviat a l’espai ‘Sense permís de la NASA’.

Acabem amb una altra definició del nou disc de Lilit i Dionís. Joan Ortolà explicava als oients potencials que en escoltar ‘Sense permís de la NASA’ “essencialment trobareu una ‘fruiduria’, del verb fruir, una ‘fruiduria’ […] no és un disc que no siga per a gaudir”.



29 Visites

Deixa un comentari