L’AMPA del Raquel Payà prepara un calendari de mobilitzacions

Per tal de demanar allò que consideren de dret i necessari per als seus fills i filles. Entre les propostes està reunir-se amb alcaldes de la comarca, presentar mocions als ajuntaments, convocar manifestacions o rodes de premsa, entre d’altres.
L’AMPA de l’Escola d’Educació Especial ‘Raquel Payà’ de Dénia, que té cobertura comarcal, han enviat la carta d’un xiquets amb una discapacitat als Reis d’Orient per tal de fer un toc d’atenció i reivindicar les mancances de la Marina Alta al respecte de l’educació especial. A més, l’AMPA del Raquel Payà ha informat que van a començar, i es podria dir que la divulgació d’aquesta carta és el primer acte, a mobilitzar-se per tal de demanar allò que consideren de dret i necessari per als seus fills i filles. Entre les propostes, reunir-se amb alcaldes i alcaldesses de la comarca, presentar mocions als ajuntaments, convocar manifestacions i rodes de premsa, entre d’altres. I és que els pares i mares del Raquel Payà es troben en una “situació desesperada” davant les mancances de l’educació dels seus fills i filles.

La carta remesa per un xiquets discapacitat als mitjans de comunicació resa el següent:

“Estimats Reis Mags:

Em dirigisc a vosaltres amb l’esperança que ens porteu tot el que necessitem els xiquets discapacitats de la Marina Alta. Ho hem demanat en molts llocs i a moltes persones però ningú complix la seua paraula. Es comprometen a fer coses que després queden en l’oblit. Sembla que no importem massa. Sé que sou màgics i vosaltres sí que ho complireu.

Prompte compliré vint anys i ja no podré anar al col•legi a què vaig des què tenia tres. Esta escola es diu Raquel Payà i està a Dénia. Estic molt trist perquè estic a punt d’anar-me’n i ací estic fenomenal. Em cuiden i em volen moltíssim. Amb ells he après a fer moltes coses. No tots els que acabem podem anar al centre ocupacional. Ma mare cada dia està més trista, diu que no hi ha cap lloc on dur-me, que haurà de deixar de treballar per a cuidar-me i que segurament el que he après en el col•le se m’oblidarà fer-ho. L’any passat la senyora Alcaldessa li va prometre a ma mare i d’altres mares que ens posaria un lloc provisional que crec que es diu “Centre de dia”, però no ho ha complit. També, a l’agost, va vindre un senyor de València i va dir que ens anava a fer un grandíssim al costat de l’antic hospital, però allí tot seguix igual. Per això vos demane que ens porteu un “CENTRE DE DIA” on ens ajuden a nosaltres i a les nostres famílies.

Encara recorde el dia que vaig començar a anar al col•le. Llavors érem pocs xiquets, però ara som moltíssims, sobretot dels menuts. Ja no cabem tots, inclús han omplit de “barracons” el pati on jugàvem perquè tots puguem anar al col•le. Els meus amics que van als barracons estan tot el dia d’ací cap enllà, però els que em fan posar-me trist són els que van en cadira de rodes sobretot quan plou o fa fred. Diuen que algun dia faran un poc més gran el cole, però pareix que hi ha un embolic de mil dimonis. Tots els polítics diuen que volen fer el cole més gran, però discutixen i discutixen i el col•le seguix igual. Vos demane també que ens feu L’ESCOLA UN POC MÉS GRAN perquè l’any que ve puguen vindre més xiquets menuts.

Pensant en els més xicotets, m’agradaria que també portareu un “CENTRE D’ATENCIÓ PRIMERENCA”. Molts xiquets naixen forts i sans, però altres, com em va passar a mi, naixen malaltets. Des de xicotets necessiten molta ajuda per a fer coses que pareixen fàcils per a altres xiquets. Els metges i la gent que sap molt d’açò, diuen que cal fer-los molta gimnàstica (ells li diuen estimulació) i des de molt xicotets, perquè més avant puguen fer-ho ells a soles. Hui en dia només els més malalts poden rebre estes atencions en el col•le Raquel Payà. Per això vos demane un centre d’este tipus perquè La Marina Alta ja no siga l’única comarca que no el té i perquè els menuts de hui tinguen el que jo no vaig poder tindre.

Finalment, vos demanaria que a totes les persones que ho necessiten els porteu “AJUDES A LA DEPENDÈNCIA”, perquè les persones que ens cuiden puguen tindre una vida normal com la de la resta de persones. Si ells estan bé, ens cuidaran millor a nosaltres.

Sé que vos demane moltes coses, però són coses que necessitem per a tindre una vida només un poquet més fàcil i que ens faran ser molt, molt feliços.


UN XIQUET DISCAPACITAT DE LA MARINA ALTA”

69 Visites

Deixa un comentari