‘La marjal de Pego’ «és la punta de llança» per a treballs especialitzats en el Parc Natural

El catedràtic pegolí Josep Bernabeu assegura que la monografia dels, també pegolins, Fernando Sendra i Joan Miquel Almela «pot centrar el focus de debat» al voltant de què fer de La Marjal. Apuntava també que es tracta d’un recurs didàctic necessari i útil. Joan Borja, director de Publicacions i Investigació de l’IAC Juan Gil-Albert, s’atrevia a qualificar el llibre de «fundacional» i assenyalava com a mèrit dels autors «que aconseguixen fer una monografia ex novo». Fernando Sendra, coautor del llibre, deixava clar que la marjal d’ara no té res a veure amb l’abans i hi destacava que la seua història està marcada pels conflictes. Joan Miquel Almela, coautor, explicava que es tracta d’un «compendi» d’informacions perquè la gent entenga quina ha estat l’evolució de la Marjal «des del segle XV fins el segle XX».

P1310075El passat divendres, 10 de març, tenia lloc a la Casa de Cultura de Pego la presentació del XXXV Premi 25 d’abril d’Investigació Vila de Benissa, La marjal de Pego. Història i etnologia de l’arròs en un espai natural, dels pegolins Joan Miquel Almela i Fernando Sendra. La sala d’actes estava plena de gent interessada en conèixer més sobre el Parc Natural, un aspecte al que es referia la regidora de Cultura, Laura Castellà, assenyalant que és una mostra que «ens importen els nostres espais naturals i, sobretot, la marjal». Reconeixia també que «la marjal és una cosa que ens tira al poble, que tots estimem moltíssim». Sobre el llibre destacava que «demostra que hi ha molt a dir sobre la marjal».


P1310065L’encarregat de presentar l’obra,
La marjal de Pego. Història i etnologia de l’arròs en un espai natural, el catedràtic d’Història de la Ciència, Josep Bernabeu Mestre, destacava, en primer lloc, que es tracta d’una «monografia molt ben escrita amb un to de divulgació imprescindible per arribar a tots els públics que no renuncia al rigor del contingut i de l’anàlisi i amb un aparell crític com el que deu acompanyar un treball d’estes característiques». A més, indicava, el text està acompanyat i reforçat per unes imatges i unes taules molt «adients» per acabar d’entendre el que s’exposa. Confessava Bernabeu que va gaudir llegint la monografia i afegia que s’ha «quedat amb ganes de més».

P1310089«El llibre obri noves línies de recerca i de treball», com és la qüestió culinària i gastronòmica lligada als productes que ens oferix La Marjal perquè aporta, en 2 pàgines, una encertada síntesi que mostra la importància de l’arròs com a base alimentària, apuntava Josep Bernabeu. I és que com es recorda en eixos dos fulls, «l’arrós es menjava tots els dies, era el plat calent que es cuinava de totes les formes i amb tots els additaments que el temps donava, principalment llegums i verdures».

«És un llibre en què la col·laboració entre l’historiador i el químic esdevingut etnòleg està molt bé […] i crec que és una de les fortaleses de la monografia» perquè aconseguixen oferir una visió multidisciplinària de la Marjal, assegurava Josep Bernabeu. «Escriure esta història social era necessari», afirmava Bernabeu que també declarava que «els autors ho han fet amb èxit i, a més, ens aporten un treball que mostra l’interès i la utilitat de la reflexió històrica, el que anomenem els usos del passat».

El treball mostra com de conflictiva, al llarg dels segles, ha estat la Marjal de la Pego-Oliva. I és per això que al llarg de la monografia «es parla de les contradiccions i les perspectives, moltes vegades enfrontades, que han acompanyat els intents de colonitzar la marjal i aprofitar els seus recursos. Fins i tot dels posicionaments contraposats que presidixen l’actual debat sobre què cal fer amb la marjal», expressava el catedràtic pegolí d’Història de la Ciència. És per això que afirmava el catedràtic que es tracta d’un treball «que pot centrar el focus de debat, a posar-li seny al debat», perquè defensava Bernabeu, «és a partir del coneixement de com ha anat evolucionant la marjal des del punt de vista històric, social, econòmic, mediambiental, com podem plantejar alternatives i buscar solucions en la línia del desenvolupament sostenible, poden permetre una explotació de l’aiguamoll respectuosa amb el medi ambient».

P1310090Joan Borja, director de Publicacions i Investigació de l’IAC Juan Gil-Albert, hi destacava l’estreta col·laboració entre l’IAC Juan Gil-Albert i l’Ajuntament de Benissa per les 37 edicions del Premi 25 d’abril ‘Vila de Benissa’, guardó aconseguit per l’obra que es presentava a Pego en l’edició nº35. Ressaltava Joan Borja tot el que ha fet este Premi atenent que, «37 convocatòries comporten 37 estudis monogràfics que permeten conèixer amb major profunditat el patrimoni material i immaterial d’una comarca com la Marina Alta».

S’atrevia Borja a qualificar el llibre de «fundacional» i assenyalava com a mèrit dels autors «que aconseguixen fer una monografia ex novo, és a dir, a partir d’un treball de recerca que ha d’anar a beure a una documentació expressament documentada per a l’ocasió».

P1310087Fernando Sendra, autor del llibre, convidava a la gent a visitar el museu etnològic de Pego dedicat, principalment, al cultiu de l’arròs. Recordava que este es va fundar arrel del llibre que ha estat la base del present, El conreu de l’arròs de Pego, «perquè gaudisquen d’aquella marjal», perquè assegurava que «la marjal d’ara no té res a vore en la d’abans». Sendra també assenyalava que «la història de la marjal és una història plena de conflictes entre pobles, entre senyorius i després, desgraciadament, dins el mateix poble», però reconeixia que per a ell treballar en este llibre «ha estat un plaer».

P1310098Reconeixia Joan Miquel Almela, l’altre autor del llibre, els exmonitors del Parc Natural, Vicent Boronat i Alícia Pastor i desvelava que, va ser Vicent Boronat qui el va encoratjar, «fa més de 10 anys que perquè fera el treball històric que notava a faltar perquè el treball etnològic ja estava fet». Informava Almela que des del segle XV es té documentació de la Marjal que explica el que ha passat en eixe territori pantanós transformat per al benefici de l’ésser humà.

Parlant del llibre en si, asseverava Almela que «és un començament», «una punta de llança perquè es podria fer una tesi, però volíem fer un llibre que tot el món el poguera llegir, des de les persones majors fins a Batxillerat». És un «compendi» d’informacions perquè la gent entenguera, «des del segle XV fins el segle XX com havia sigut la marjal». Concloïa Joan Miquel Almela que «la marjal és una obra d’enginyeria natural i una font inesgotable d’història, de vida i de sentiments, sobretot».

 

288 Visites

Deixa un comentari