En uns dies arribarà a les llibreries l’última novel·la d’Elvira Cambrils, ‘A la platja de Camus’

Es tracta de la tercera novel·la de l’escriptora pegolina que ens presenta una història contada «a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat». L‘autora de El bes de l’aigua i Tot el que tinc per ballar amb tu, explica que la seua darrera novel·la «A la platja de Camus, m’ha dut a ressaltar la importància de les paraules. El llenguatge és la matèria de les trames, els personatges, les situacions, les emocions, el que no es diu; però, també, la forma que ens acosta a la bellesa».

«L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís. A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana» és la sinopsi que podem llegir a la pàgina web d’Edicions del Bullent, editorial que publica la darrera novel·la de l’escriptora pegolina Elvira Cambrils Miralles.

És la tercera novel·la d‘Elvira Cambrils, qui confessa que en ella ha tingut molt en compte que «La història és important però es pot contar de moltes maneres i, en part, l’èxit de la novel·la depèn de la manera com es conta». És per això que l’autora d’El bes de l’aigua i Tot el que tinc per ballar amb tu, explica que la seua darrera novel·la «A la platja de Camus, m’ha dut a ressaltar la importància de les paraules. El llenguatge és la matèria de les trames, els personatges, les situacions, les emocions, el que no es diu; però, també, la forma que ens acosta a la bellesa». Amb el llenguatge Elvira Cambrils juga amb el lector i la lectora perquè és conscient que «Cal involucrar des de bon començament a qui llig [la novel·la], fer-lo membre actiu del joc que li proposes i no un simple espectador. Les trames han de donar pistes però sense destapar del tot les cartes, sense descobrir el misteri que hi amaguen. Perquè qui acaba la novel·la, donant-li un sentit o un altre, és la lectora».

Hi pots llegir el primer capítol ací

156 Visites

Deixa un comentari