El Fiscal demana 9 anys d’inhabilitació per a Carlos Pascual per un presumpte delicte de prevaricació
Els fets es remunten a febrer de 2001 quan el soterrador Fernando Piera va participar en una protesta contra Pascual junt a policies locals. L’exalcalde el va suspendre d’ocupació i sou. Als policies locals participants els va expedientar. Pascual podria gaudir, aquest estiu, del tercer grau penitenciari.
L’exalcalde de Pego Carlos Pascual va declarar ahir en el Jutjat Penal número 3 de Benidorm, acusat d’un presumpte delicte de prevaricació per al que el fiscal demana una inhabilitació de nou anys per a exercir càrrec públic, per suspendre de sou i feina en 2001, quan encara governava en la localitat, a un funcionari que va participar en una protesta en contra seu, el soterrador, Fernando Piera, qui havia assistit a una manifestació de protesta per la gestió de Pascual.
Els fets jutjats es remunten al 28 de febrer de l’any 2001, quan els 18 agents de la Policia Local de Pego van organitzar una concentració enfront de l’Ajuntament contra el llavors alcalde. A la protesta es va sumar Fernando Piera. L’alcalde va expedientar tots els funcionaris que van participar en la mateixa, però després d’una altra manifestació a què també va assistir el soterrador, en el mes d’abril Carlos Pascual va suspendre Piera Conca d’ocupació i sou, al•legant que la protesta de febrer no tenia autorització de la Subdelegació del Govern i que, per a assistir a la mateixa, l’enterrador havia abandonat el seu lloc de treball en el Cementiri.
En aquell moment, el treballador municipal va dur a terme una vaga de fam durant sis dies com a protesta i va mamprendre accions judicials. Tant el Jutjat del Contenciós Administratiu d’Alacant com el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana van anul•lar la sanció que havia ordenat Pascual per considerar-la “arbitrària”, i van obligar a l’Ajuntament de Pego a restituir al funcionari en el seu lloc de treball. Tot i això, Pascual va obligar Piera a agafar-se vacances.
Pascual, que compleix una condemna de sis anys en la presó de Villena pels danys ecològics ocasionats en el parc natural de la Marjal Pego-Oliva, es va declarar innocent. El processat, que va ser el primer en declarar va manifestar davant del jutge que va expedientar el soterrador municipal Fernando Piera Conca “seguint les directrius” que li marcava el llavors secretari municipal i va agregar que va obrar “sense ànim de fer res dolent”. En la seua declaració, Pascual també va afirmar que en aquella protesta es van dirigir “insults, crits i amenaces” contra la seua persona, i va recalcar que la mateixa “no estava autoritzada”.
A les preguntes del fiscal i l’acusació particular sobre unes declaracions en premsa en què advertia que expedientaria els funcionaris que participaren en la manifestació, Pascual va dir no recordar els fets, però va manifestar que “l’alcalde és el cap de l’ordre públic per llei” i va reconèixer que la seua etapa com a primer edil “va estar marcada per una gran crispació per la Marjal, però jo vaig fer únicament el que se’m va marcar legalment”, va assegurar l’exalcalde pegolí.
Després de la declaració de Carlos Pascual va comparèixer el denunciant, Fernando Piera, qui va afirmar que va participar en la primera protesta perquè tenia el dia lliure i va negar que haguera abandonat el seu lloc de treball. Esta afirmació va ser ratificada per l’altre enterrador municipal, Fernando Oltra, qui va assegurar que, a instàncies de Pascual va haver de firmar un document assegurant que el seu company estava treballant. No obstant, poc després, va presentar davant de notari un altre document desdient-se de la seua anterior declaració, el que també li va costar un disgust laboral ja que Pascual li va incrementar els dies de treball a sis per setmana.
També va comparèixer com a testimoni l’exedil de Cultura i instructora de l’expedient disciplinari, Ana Oltra, qui a l’igual que Pascual va manifestar que va actuar “assessorada pel secretari”. Este últim, tot i estar citat com a testimoni de l’acusació particular, no va acudir al judici.
El Ministeri Fiscal va demanar una pena de “nou anys d’inhabilitació” per un presumpte delicte de prevaricació, petició a què s’ha sumat l’acusació particular, qui a més demanava altres “quatre anys de presó” per un delicte de “coaccions i amenaces”. El jutge, no obstant, no ha atès esta última petició.
Per contra, la defensa de l’exalcalde va demanar “la lliure absolució” a l’entendre que Pascual “no té coneixements de Dret” i no va actuar amb intenció de causar “un dol directe”.
Al finalitzar el judici Fernando Piera va manifestar que es troba satisfet que per fi s’haja celebrant un judici “que portava huit anys esperant” i va afirmar que, a gràcies a la sentència, “totes les declaracions han servit perquè se sàpiga que jo vaig dir la veritat i qui va mentir en tot este assumpte” en referència a Pascual.
Carlos Pascual va ser traslladat ahir des de la presó de Villena, on compleix condemna en un mòdul de bona conducta, fins als jutjats de Benidorm per la Guàrdia Civil en un cotxe camuflat i no en els furgons que habitualment s’empren per a conduir presos. A més, com a vegades anteriors, tampoc va ser emmanillat i en tot moment es va mostrar tranquil, arribant a emplaçar al seu advocat “fins a la pròxima”, en al•lusió a les causes que encara té pendents.
Segons van indicar fonts judicials, l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual, que està a la presó des de maig del 2007 per un delicte mediambiental, “podria obtindre” a mitjan d’enguany “el règim obert penitenciari”, modalitat de compliment alternatiu a l’estada en un centre penitenciari.
Pascual està condemnat a una pena de sis anys de presó, que actualment compleix en el centre penitenciari de Villena per reiterats delictes ecològics en 600 hectàrees del parc natural de la marjal Pego-Oliva entre 1996 i 1998. Al gener del 2004, l’Audiència d’Alacant va condemnar a l’exalcalde a sis anys de presó i sis d’inhabilitació, així com al pagament de 7.920 euros, per delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, trencament de mesura cautelar, i atemptat a funcionari públic en la persona del director del parc, Vicente Urios.
Els fets jutjats es remunten al 28 de febrer de l’any 2001, quan els 18 agents de la Policia Local de Pego van organitzar una concentració enfront de l’Ajuntament contra el llavors alcalde. A la protesta es va sumar Fernando Piera. L’alcalde va expedientar tots els funcionaris que van participar en la mateixa, però després d’una altra manifestació a què també va assistir el soterrador, en el mes d’abril Carlos Pascual va suspendre Piera Conca d’ocupació i sou, al•legant que la protesta de febrer no tenia autorització de la Subdelegació del Govern i que, per a assistir a la mateixa, l’enterrador havia abandonat el seu lloc de treball en el Cementiri.
En aquell moment, el treballador municipal va dur a terme una vaga de fam durant sis dies com a protesta i va mamprendre accions judicials. Tant el Jutjat del Contenciós Administratiu d’Alacant com el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana van anul•lar la sanció que havia ordenat Pascual per considerar-la “arbitrària”, i van obligar a l’Ajuntament de Pego a restituir al funcionari en el seu lloc de treball. Tot i això, Pascual va obligar Piera a agafar-se vacances.
Pascual, que compleix una condemna de sis anys en la presó de Villena pels danys ecològics ocasionats en el parc natural de la Marjal Pego-Oliva, es va declarar innocent. El processat, que va ser el primer en declarar va manifestar davant del jutge que va expedientar el soterrador municipal Fernando Piera Conca “seguint les directrius” que li marcava el llavors secretari municipal i va agregar que va obrar “sense ànim de fer res dolent”. En la seua declaració, Pascual també va afirmar que en aquella protesta es van dirigir “insults, crits i amenaces” contra la seua persona, i va recalcar que la mateixa “no estava autoritzada”.
A les preguntes del fiscal i l’acusació particular sobre unes declaracions en premsa en què advertia que expedientaria els funcionaris que participaren en la manifestació, Pascual va dir no recordar els fets, però va manifestar que “l’alcalde és el cap de l’ordre públic per llei” i va reconèixer que la seua etapa com a primer edil “va estar marcada per una gran crispació per la Marjal, però jo vaig fer únicament el que se’m va marcar legalment”, va assegurar l’exalcalde pegolí.
Després de la declaració de Carlos Pascual va comparèixer el denunciant, Fernando Piera, qui va afirmar que va participar en la primera protesta perquè tenia el dia lliure i va negar que haguera abandonat el seu lloc de treball. Esta afirmació va ser ratificada per l’altre enterrador municipal, Fernando Oltra, qui va assegurar que, a instàncies de Pascual va haver de firmar un document assegurant que el seu company estava treballant. No obstant, poc després, va presentar davant de notari un altre document desdient-se de la seua anterior declaració, el que també li va costar un disgust laboral ja que Pascual li va incrementar els dies de treball a sis per setmana.
També va comparèixer com a testimoni l’exedil de Cultura i instructora de l’expedient disciplinari, Ana Oltra, qui a l’igual que Pascual va manifestar que va actuar “assessorada pel secretari”. Este últim, tot i estar citat com a testimoni de l’acusació particular, no va acudir al judici.
El Ministeri Fiscal va demanar una pena de “nou anys d’inhabilitació” per un presumpte delicte de prevaricació, petició a què s’ha sumat l’acusació particular, qui a més demanava altres “quatre anys de presó” per un delicte de “coaccions i amenaces”. El jutge, no obstant, no ha atès esta última petició.
Per contra, la defensa de l’exalcalde va demanar “la lliure absolució” a l’entendre que Pascual “no té coneixements de Dret” i no va actuar amb intenció de causar “un dol directe”.
Al finalitzar el judici Fernando Piera va manifestar que es troba satisfet que per fi s’haja celebrant un judici “que portava huit anys esperant” i va afirmar que, a gràcies a la sentència, “totes les declaracions han servit perquè se sàpiga que jo vaig dir la veritat i qui va mentir en tot este assumpte” en referència a Pascual.
Carlos Pascual va ser traslladat ahir des de la presó de Villena, on compleix condemna en un mòdul de bona conducta, fins als jutjats de Benidorm per la Guàrdia Civil en un cotxe camuflat i no en els furgons que habitualment s’empren per a conduir presos. A més, com a vegades anteriors, tampoc va ser emmanillat i en tot moment es va mostrar tranquil, arribant a emplaçar al seu advocat “fins a la pròxima”, en al•lusió a les causes que encara té pendents.
Segons van indicar fonts judicials, l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual, que està a la presó des de maig del 2007 per un delicte mediambiental, “podria obtindre” a mitjan d’enguany “el règim obert penitenciari”, modalitat de compliment alternatiu a l’estada en un centre penitenciari.
Pascual està condemnat a una pena de sis anys de presó, que actualment compleix en el centre penitenciari de Villena per reiterats delictes ecològics en 600 hectàrees del parc natural de la marjal Pego-Oliva entre 1996 i 1998. Al gener del 2004, l’Audiència d’Alacant va condemnar a l’exalcalde a sis anys de presó i sis d’inhabilitació, així com al pagament de 7.920 euros, per delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, trencament de mesura cautelar, i atemptat a funcionari públic en la persona del director del parc, Vicente Urios.