El consell de ministres aprova hui l’esborrany de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local

Les Diputacions podran assumir serveis de fins a 7.717 municipis. En principi, l’esborrany pretén acabar amb les disfuncionalitats. Des de l’oposició es temen noves privatitzacions.
Després de tenir a les seues mans un bon grapat d’esborranys, el Consell de Ministres té previst aprovar este matí l’informe de l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que posa en les seues mans importants ferramentes per a buidar de competències als Ajuntaments que no complisquen estrictament amb les mesures d’austeritat en favor de les Diputacions. La reforma permetrà a les comunitats autònomes rescatar serveis que ara deleguen (com a neteja de col·legis, consultoris mèdics en pobles xicotets, serveis de teleassistència o guarderies), o bé cedir-li’ls als Ajuntaments a través d’un conveni en què es determine el seu cost.

La que s’inicia hui hauria d’haver estat una de les primeres reformes del Govern de Mariano Rajoy, però els desencontres amb l’oposició i les resistències entre alcaldes del seu propi partit, han anat descafeïnant algunes mesures amb què el PP volia posar ordre en el pati municipal espanyol. En qualsevol cas els canvis afectaran 8.117 municipis, 1.021 mancomunitats, 81 comarques i milers d’entitats menors, així com als 86.462 membres electes que els governen.

El text, (que no ha sigut facilitat als mitjans) pretén acabar amb les disfuncionalitats —a vegades absurdes— del model actual, on les competències se solapen en distints nivells de l’Administració. El principal partit de l’oposició que, al principi del procés, ha estat un dels participants en les negociacions creu que darrere de la reforma s’amaguen noves privatitzacions perquè sospita que les Diputacions que es facen càrrec de prestar serveis, els subcontractaran. Els socialistes, que van trencar les negociacions amb el PP a principis d’any, consideren que només amb l’eliminació de les Diputacions l’estalvi podria arribar els 1.000 milions d’euros.

Una altra de les potes polèmiques de l’informe està en el límit salarial per a alcaldes i regidors. Segons l’esborrany a què ha tingut accés El País, els 4.673 municipis que tenen menys de 1.000 habitants no podran pagar als càrrecs electes ni hi haurà dedicacions exclusives, però sí que rebran les dietes per assistència a plens, una cosa que en la pràctica ja succeïx en la majoria dels casos. En eixe document, que circulava fa algunes setmanes entre els alcaldes, s’establix com a límit el sou d’un secretari d’estat (67.055 euros anuals) per als regidors dels sis municipis espanyols amb més de mig milió d’habitants. Els que tenen entre 300.000 i mig milió tindran com a sostre eixa referència, menys un 10%. I així successivament: a menor població, menys sou.

La reforma no estimularà la fusió ni la supressió de cap municipi, encara que en la pràctica deixa al Govern la potestat de buidar de contingut polític als qui no complisquen amb les mesures d’austeritat. Sempre segons l’esborrany de l’informe, quan les liquidacions que presente l’Ajuntament davant del Ministeri d’Hisenda siguen negatives; el nivell d’endeutament sobrepasse els límits establits o no seguisquen la normativa sobre estabilitat pressupostària, hauran de sotmetre els seus serveis a examen. Després d’un informe de l’interventor, l’Executiu podrà forçar-los a suprimir “serveis facultatius” (que no entren en les seues competències). En eixe cas els serveis obligatoris els passaran a gestionar “indirectament”, sense capacitat de contractació.

S’entén per serveis propis l’urbanisme, fems, vies i obres, policia local, trànsit, fires, cementeris, emergència social, esport, cultura i participació ciutadana. Hi ha més: quan les dificultats financeres afecten Ajuntaments de menys de 20.000 habitants (és a dir, a 7.717, el 95% del total) seran les Diputacions, capítols o consells insulars els que assumisquen el comandament. Les mancomunitats que no complisquen amb els mateixos requisits d’eficiència desapareixeran. Tot per a aplicar la consigna “una Administració, una competència”, llançada este estiu pel president del Govern.

La reforma que aborda El Govern, que hi ha negociat amb la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) suposarà la modificació de la Llei de Bases de Règim Local, aprovada fa 28 anys, que ha patit almenys 20 modificacions. També afectarà la Llei d’Hisendes Locals i a altres textos que regulen el seu funcionament. Una vegada aprovat, l’informe es remetrà al Consell d’Estat i a la Comissió Nacional d’Administració Local (SENAL) abans que s’inicie la seua tramitació parlamentària.

Mesures polèmiques
La reforma dóna més poder a les Diputacions, que assumiran directament la prestació de serveis dels municipis que no respecten l’equilibri pressupostari, gasten més del que deuen o s’endeuten per damunt del que marca la llei. Açò en la pràctica els podria succeir a 7.717 Ajuntaments de menys de 20.000 habitants.

Els Ajuntaments en dificultats econòmiques amb més de 20.000 veïns continuaran prestant els servicis indirectament, sense poder polític sobre la gestió dels mateixos (per exemple, en la contractació).

Es limita el nombre de càrrecs públics amb dedicació exclusiva, així com el sou dels alcaldes i regidors, amb el límit del que cobra un secretari d’Estat (67.055 euros anuals). També s’establixen límits retributius per als gerents d’entitats locals.

Els serveis de les mancomunitats passaran un examen. Si no complixen adequadament desapareixeran.

L’informe limita el personal eventual dels Ajuntaments segons la seua grandària i el nombre de càrrecs públics amb dedicació exclusiva.

No podran crear-se entitats d’àmbit inferior al municipi amb personalitat jurídica pròpia.
15 Visites

Deixa un comentari