El Club Esportiu Els Carreters “planta” una nova tradició a Pego
La I plantada de pi al Pla de la Font va ser tot un èxit. Molts pegolins i pegolines no es van voler perdre la iniciativa dels carreters pegolins per a celebrar que enguany se celebren 40 anys de tir al municipi. Puntuals, pocs minuts passades les 12 del migdia baixaven pel Passeig Cervantes amb el pi i les rames havia anat deixant pel camí. Per la vesprada, les dones dels carreters van fer els bunyols que es beneirien diumenge a Sant Antoni. Per la nit, crema del pi i torrada amb les seues brases.
La crònica de la I plantada de pi per Sant Antoni a Pego, a càrrec del Club Esportiu Els Carreters, ens la van anar contant ells mateixos durant el transcurs del dia. La primera intervenció era en directe, al programa de Xavi Morant, La Manta al coll, pocs minuts abans de les 12 del migdia, quan les cavalleries pegolines baixaven pel Calvari, ja farcides amb branques unes, amb el pi, les altres i, la primera d’elles amb els músics de La Clandestina animant el recorregut i avançant l’arribada de la comitiva.
En passar per la banda dreta del Passeig Cervantes, el públic admirava els animals que portaven el pi, fins a 8 cavalls. El guia cridava l’atenció en ser un cavall ben, ben menut. Amb les millors gales, les haques no podien més que despertar admiració.
Un carreter veterà com Vicent d’Astàsia es mostrava molt satisfet per la resposta de la gent a la nova iniciativa en honor a Sant Antoni. Intuïa que “anava a ser tot un èxit per a ser la primera volta”.
Una vegada tot el material al Pla de la Font començava el treball de condicionar el pi per a la seua plantada, llevant-li algunes branques baixes, tallant-li una part de la base perquè pogués encaixar en el forat del terra, lligar-li les cordes per poder estirar-lo cap amunt…
La inexperiència va fer que la primera posició per a alçar-lo no fos l’adequada i s’hagués de menejar de posició per a plantar-lo. Una vegada fet això, però, tot va anar com la seda. Al voltant d’una vintena de carreters van fer possible que el pi es plantara, per unes hores, al bell mig del Pla de Font.
Qui va proposar la idea de plantar el pi per Sant Antoni, per a commemorar els 40 anys de tir a Pego, Carlos Oltra descrivia un matí perfecte: “Ha sigut un matí de festa, de bon ambient, de bon esmorzar a la foia on tallavem el pi” i avançava una idea estesa entre els carreters, “trobe que repetirem”.
El Club Esportiu de Carreters va dinar paella, cuinada pel seu president, Terele. En acabar, les dones dels Carreters, com és costum, es van posar mans a la massa. Començaven a elaborar els bunyols que diumenge de matí serien beneïts a l’ermita de Sant Antoni i després repartits entre els assistents. Tot això, amb el sant ben a la vora, dalt de l’escenari del casal, sent testimoni de tota la festa que es girava entorn seu.
Per la nit. El foc era protagonista. Tot i la pluja, este prenia sense entrebancs al mig del pla de la Font amb centenar d’ulls testimoniant el fet històric a Pego. Hores després, amb les seues brases, els carreters i qui va voler acompanyar-los, torraven bona carn per a sopar.
Diumenge de matí, puntuals els carreters no descansaven. A les 10 començava la romeria per poder la talla de Sant Antoni des de l’ermita de Sant Josep fins a l’ermita de Sant Antoni. Un any més, els pegolins i pegolines responien a la crida i acompanyaven, amb les seues mascotes, el Club Esportiu els Carreters fins a Sant Antoni. Allí, el porrat els esperava.
La crònica de la I plantada de pi per Sant Antoni a Pego, a càrrec del Club Esportiu Els Carreters, ens la van anar contant ells mateixos durant el transcurs del dia. La primera intervenció era en directe, al programa de Xavi Morant, La Manta al coll, pocs minuts abans de les 12 del migdia, quan les cavalleries pegolines baixaven pel Calvari, ja farcides amb branques unes, amb el pi, les altres i, la primera d’elles amb els músics de La Clandestina animant el recorregut i avançant l’arribada de la comitiva.
En passar per la banda dreta del Passeig Cervantes, el públic admirava els animals que portaven el pi, fins a 8 cavalls. El guia cridava l’atenció en ser un cavall ben, ben menut. Amb les millors gales, les haques no podien més que despertar admiració.
Un carreter veterà com Vicent d’Astàsia es mostrava molt satisfet per la resposta de la gent a la nova iniciativa en honor a Sant Antoni. Intuïa que “anava a ser tot un èxit per a ser la primera volta”.
Una vegada tot el material al Pla de la Font començava el treball de condicionar el pi per a la seua plantada, llevant-li algunes branques baixes, tallant-li una part de la base perquè pogués encaixar en el forat del terra, lligar-li les cordes per poder estirar-lo cap amunt…
La inexperiència va fer que la primera posició per a alçar-lo no fos l’adequada i s’hagués de menejar de posició per a plantar-lo. Una vegada fet això, però, tot va anar com la seda. Al voltant d’una vintena de carreters van fer possible que el pi es plantara, per unes hores, al bell mig del Pla de Font.
Qui va proposar la idea de plantar el pi per Sant Antoni, per a commemorar els 40 anys de tir a Pego, Carlos Oltra descrivia un matí perfecte: “Ha sigut un matí de festa, de bon ambient, de bon esmorzar a la foia on tallavem el pi” i avançava una idea estesa entre els carreters, “trobe que repetirem”.
El Club Esportiu de Carreters va dinar paella, cuinada pel seu president, Terele. En acabar, les dones dels Carreters, com és costum, es van posar mans a la massa. Començaven a elaborar els bunyols que diumenge de matí serien beneïts a l’ermita de Sant Antoni i després repartits entre els assistents. Tot això, amb el sant ben a la vora, dalt de l’escenari del casal, sent testimoni de tota la festa que es girava entorn seu.
Per la nit. El foc era protagonista. Tot i la pluja, este prenia sense entrebancs al mig del pla de la Font amb centenar d’ulls testimoniant el fet històric a Pego. Hores després, amb les seues brases, els carreters i qui va voler acompanyar-los, torraven bona carn per a sopar.
Diumenge de matí, puntuals els carreters no descansaven. A les 10 començava la romeria per poder la talla de Sant Antoni des de l’ermita de Sant Josep fins a l’ermita de Sant Antoni. Un any més, els pegolins i pegolines responien a la crida i acompanyaven, amb les seues mascotes, el Club Esportiu els Carreters fins a Sant Antoni. Allí, el porrat els esperava.