El club de caça de Pego, centrat en realitzar un projecte tècnic per a repoblar la zona afectada per l’incendi de maig

L’objectiu d’este projecte és mantindre la biodiversitat i l’equilibri de la cadena tròfica. El president del Club de Caçadors, José María Pascual considera que per a pal•liar el màxim possible els efectes del foc resultaria vital la concessió de subvencions per a realitzar més tasques de neteja de la muntanya, condicionar camins abandonats i sembrar terrenys, així com la crema controlada i planificada de mala herba, segons informa la web Club de caza.
La Federació de Caça de la Comunitat Valenciana ha fet públics els informes elaborats pel seu gabinet tècnic respecte les actuacions de conservació de l’ecosistema valencià, segons publica hui la web Club de caza. Estos informes mostren les dades recollides per 205 clubs gestionats directament pel departament, el 36% de tots els clubs federats, entre març de 2014 i març de 2015.


Foto: Joan Piera


Estos informes deixen clar que la neteja de les muntanyes, la sembra i la recuperació de cultius abandonats són les principals accions que poden contribuir a evitar la propagació d’incendis i l’efecte torrencial de les riuades que suposa un terreny cremat. En entorns rurals, on les muntanyes no constituïxen una font d’ingressos, els clubs de caça són una font d’ajuda molt important per a preservar l’entorn.

En la província d’Alacant, 85 clubs gestionats dels 168 federats van netejar 205 hectàrees de muntanya i van recuperar altres 530 hectàrees de cultius per a la fauna silvestre. Entre els clubs gestionats, els de Pego i Vall d’Ebo.

Al llarg de l’any, els clubs que compten amb permisos i tenen mitjans realitzen accions de selvicultura preventiva en els seus vedats, reduint la quantitat de vegetació que crema fàcilment. D’altra banda, la sembra realitza una doble tasca per a alimentar a les espècies autòctones i, moltes vegades, actuen com a tallafocs. El passat any es van sembrar 10.830 hectàrees de muntanya, 9.530 de les quals a Alacant.

Els caçadors van construir també 1.103 abeuradors (483 a Alacant) i 275 basses d’aigua, amb les que es rega la muntanya i es proveïx beguda als animals, de les quals 135 es van construir a la província d’Alacant. A més van repartir 405.000 quilos de menjar a les espècies de fauna (287.000 a Alacant) i van construir 1.190 menjadors, situats en zones estratègiques prèviament avaluades, 620 a Alacant.

La recuperació de parcel•les, de les que els seus amos no poden fer-se càrrec, és una altra de les pràctiques habituals entre els clubs. Després d’un incendi, les mesures urgents dels caçadors són oferir nou cau, aliment i beguda als animals desplaçats i, posteriorment, realitzar un control de la població de predadors per a mantindre l’equilibri d’espècies.

Després de l’incendi que va afectar el 14 i 15 de maig les muntanyes de Vall d’Ebo, Pego, Vall de Gallinera i Atzúbia, quins han estat els efectes en els clubs de caça de Pego i Vall d’Ebo?

Club de caza entrevista als presidents dels dos clubs de caça, José María Pascual (Pego) i Pablo Masanet (Vall d’Ebo). Este últim explica que el Club de caça és xicotet, de 37 socis que no són propietaris i, per tant, no poden realitzar totes les tasques de conservació que els agradaria escometre. No obstant, consideren prioritari mantindre l’entorn net per a no alimentar el foc i preservar les espècies herbívores.

A la Vall d’Ebo, la zona destruïda pel foc és on menys espècies de caça hi havia pel que no està afectant la seua activitat cinegètica de manera significativa. No obstant, han hagut d’habilitar una nova zona per a ensinistrar els gossos i els danys han sigut d’entre 2.500 i 3.000€ en plaques de senyalització, menjadors i abeuradors.

El cas de Pego ja el coneixem, es van cremar unes 975 hectàrees. El president del Club de Caçadors pegolí, José María Pascual, explica a Club de caza que es van cremar tres quartes parts de la muntanya. Les úniques zones no devastades van ser aquelles on s’havien realitzat tasques de manteniment i una zona de la muntanya més allunyada.

Després de l’incendi que va afectar de ple la zona del camp de tir i altres, una de les principals prioritats del club se centra a realitzar un projecte tècnic per a repoblar la zona amb l’objectiu de mantindre la biodiversitat i l’equilibri de la cadena tròfica. Pascual considera que per a pal•liar el màxim possible els efectes del foc resultaria vital la concessió de subvencions per a realitzar més tasques de neteja de la muntanya, condicionar camins abandonats i sembrar terrenys, així com la crema controlada i planificada de mala herba.

En paraules textuals, assenyala Pascual que «Caldria recuperar les terres muntanyoses que no donen cap rendiment i que per això s’abandonen. Haurien de concedir unes xicotetes subvencions per a treballar. Les terres que hem treballat, eixes no s’han cremat però hi ha moltes més partides i s’haurien de fer camins perquè entraren les màquines i poder cultivar i mantindre-ho net. A més, dels incendis controlats: Un dia una zona, demà una altra zona… No passaria el que ha passat, que s’ha incendiat tot».

Expliquen també que el Club de Pego manté acords privats per a mantindre les finques de tarongers de què els seus usuaris no poden fer-se càrrec i que d’una altra manera estarien abandonades. Contribuïxen així a preservar un dels paisatges més bells de la Comunitat Valenciana.
97 Visites

Deixa un comentari