Cotino vol implicar el Govern central en la solució a la crisi de la citricultura
Entre 200.000 i 300.000 tones de clementines es poden quedar sense arreplegar. La conselleria pretén que el sector citrícola de tota Espanya s’unisca. La primera part de la collita ha estat ruïnosa per als llauradors.
El conseller d’Agricultura, Juan Cotino, va vindre a dir ahir que la crisi citrícola ha adquirit tal dimensió que les seues proporcions superen les fronteres valencianes i que, per tant, El Govern central i altres executius autonòmics amb interessos tarongers han d’implicar-se també en la busca de possibles solucions i, la qual cosa és més important, en el finançament de les mateixes.
Per a aconseguir eixa implicació, Cotino va demanar que la interprofessional Intercitrus hauria de despertar i assumir el protagonisme en la dura crisi que travessa el negoci per mitjà de la reclamació al Govern central de la posada en marxa d’una sèrie de mesures tendents a alleujar la caòtica situació del mercat, mesures que fonamentalment tenen a veure amb la retirada dels sobrants de fruita.
El sector xifra entre 200.000 i 300.000 tones la quantitat de clementines que quedarà esta campanya penjant en els arbres sense trobar una eixida comercial, la qual cosa suposa més d’un 15% del total de la collita de l’esmentada família citrícola. La reina del grup, la de major tonatge. De fet, diverses cadenes de supermercats d’Alemanya i França ja han desistit d’esta varietat i ara només volen les següents en l’escala de maduració: hernandina i clemenvilla, que es troben en el seu moment de ple apogeu gustatiu.
Cotino va dir també que les mesures adoptades pel seu departament per a finançar la transformació en sucs i l’alimentació animal permetran eliminar del mercat en fresc unes 200.000 tones de fruita, però que encara seria necessari retirar altres 200.000 tones per a aconseguir que remunten els preus.
Mentrestant, el pànic s’està estenent en el sector. Els preus segueixen sense recuperar-se, en el camp no es compra, només s’apunta a comercialitzar, i seleccionant, i per totes les bandes es repeteixen missatges pessimistes; uns, que apunten que les liquidacions de cooperatives i altres entitats de comercialització seran molt baixes, ruïnoses, inclús pròximes a zero; altres, que assenyalen com inevitable que es quede en els camps una gran part de la collita.
No hi ha temps ni consumidors suficients per a absorbir un determinat percentatge de la producció. Quan es pregunta a alguns gerents de cooperatives, en veu baixa confessen que no està quedant pràcticament res per a la fruita. Descomptats dels preus finals de venda a les cadenes els costos inevitables de recol•lecció, transports, selecció, envasos, empaquetatge, etc., no queda per a remunerar a qui ha produït la fruita.
L’acord de preus mínims, que van aconseguir les cooperatives i el comerç privat no ha actuat com el revulsiu que es pretenia. Els preus no s’han alçat en destí. Cristóbal Aguado, president d’AVA-Asaja, deia ahir que ‘‘els mercats estan pervertits, les grans cadenes de distribució tenen la paella pel mànec, imposen els preus que volen, i tots es veuen obligats a cedir davant d’elles”.
Les empreses que no han complit sempre l’acord de preus mínims no saben encara què faran per a poder pagar quelcom als seus agricultors i esperen algun miracle en la segona part de la temporada. Les que han respectat el pacte han perdut vendes en favor de les altres, i es queixen del greuge.
L’ombra d’una ruïna històrica s’estén sobretot el sector. L’hecatombe pot tindre l’envergadura econòmica de les grans gelades històriques de dècades arrere, però amb l’agreujant que ara no es veu l’eixida del túnel; llavors, almenys, se sabia que, resistint com fóra, amb el pas del temps tot canviaria a millor.
Al respecte, el conseller d’Agricultura va aprofitar, a més, la reunió d’ahir per a anunciar un acord amb grans superfícies i supermercats que té per objectiu promocionar el consum de taronges i el suc de clementina. No obstant, l’acollida dels plantejaments de Cotino entre les organitzacions agràries va ser desigual.
Per a aconseguir eixa implicació, Cotino va demanar que la interprofessional Intercitrus hauria de despertar i assumir el protagonisme en la dura crisi que travessa el negoci per mitjà de la reclamació al Govern central de la posada en marxa d’una sèrie de mesures tendents a alleujar la caòtica situació del mercat, mesures que fonamentalment tenen a veure amb la retirada dels sobrants de fruita.
El sector xifra entre 200.000 i 300.000 tones la quantitat de clementines que quedarà esta campanya penjant en els arbres sense trobar una eixida comercial, la qual cosa suposa més d’un 15% del total de la collita de l’esmentada família citrícola. La reina del grup, la de major tonatge. De fet, diverses cadenes de supermercats d’Alemanya i França ja han desistit d’esta varietat i ara només volen les següents en l’escala de maduració: hernandina i clemenvilla, que es troben en el seu moment de ple apogeu gustatiu.
Cotino va dir també que les mesures adoptades pel seu departament per a finançar la transformació en sucs i l’alimentació animal permetran eliminar del mercat en fresc unes 200.000 tones de fruita, però que encara seria necessari retirar altres 200.000 tones per a aconseguir que remunten els preus.
Mentrestant, el pànic s’està estenent en el sector. Els preus segueixen sense recuperar-se, en el camp no es compra, només s’apunta a comercialitzar, i seleccionant, i per totes les bandes es repeteixen missatges pessimistes; uns, que apunten que les liquidacions de cooperatives i altres entitats de comercialització seran molt baixes, ruïnoses, inclús pròximes a zero; altres, que assenyalen com inevitable que es quede en els camps una gran part de la collita.
No hi ha temps ni consumidors suficients per a absorbir un determinat percentatge de la producció. Quan es pregunta a alguns gerents de cooperatives, en veu baixa confessen que no està quedant pràcticament res per a la fruita. Descomptats dels preus finals de venda a les cadenes els costos inevitables de recol•lecció, transports, selecció, envasos, empaquetatge, etc., no queda per a remunerar a qui ha produït la fruita.
L’acord de preus mínims, que van aconseguir les cooperatives i el comerç privat no ha actuat com el revulsiu que es pretenia. Els preus no s’han alçat en destí. Cristóbal Aguado, president d’AVA-Asaja, deia ahir que ‘‘els mercats estan pervertits, les grans cadenes de distribució tenen la paella pel mànec, imposen els preus que volen, i tots es veuen obligats a cedir davant d’elles”.
Les empreses que no han complit sempre l’acord de preus mínims no saben encara què faran per a poder pagar quelcom als seus agricultors i esperen algun miracle en la segona part de la temporada. Les que han respectat el pacte han perdut vendes en favor de les altres, i es queixen del greuge.
L’ombra d’una ruïna històrica s’estén sobretot el sector. L’hecatombe pot tindre l’envergadura econòmica de les grans gelades històriques de dècades arrere, però amb l’agreujant que ara no es veu l’eixida del túnel; llavors, almenys, se sabia que, resistint com fóra, amb el pas del temps tot canviaria a millor.
Al respecte, el conseller d’Agricultura va aprofitar, a més, la reunió d’ahir per a anunciar un acord amb grans superfícies i supermercats que té per objectiu promocionar el consum de taronges i el suc de clementina. No obstant, l’acollida dels plantejaments de Cotino entre les organitzacions agràries va ser desigual.