Aquest cap de setmana et proposem… | Ruta de les Fonts

Aquest cap de setmana et proposem una ruta que ens portarà als principals brolladors d’aigua de Pego. Tenint en compte que, però, que són els únics, ja que tenim fonts al casc urbà, com per exemple la font dels 4 xorros, ubicada al Pla de la Font, o els diferents ullals que nodrixen la Marjal.

Tots coneixem les fonts com un punt on l’aigua brolla de la terra. També coneixem fonts que tenen aigua permanentment i altres que en tenen, però de forma temporal o intermitent. El que tal vegada no tots sapiguem, o tal vegada no ens hem adonat, és el motiu o el perquè d’aquestes fonts. Una font s’origina arrel de la infiltració d’aigua de pluja en la terra. Quan el nivell freàtic d’eixes aigües subterrànies intersecta amb la superfície terrestre, l’aigua brolla pel que coneixem com a fonts o manantials. És lògic pensar que, al ser Pego una vall amb unes muntanyes molt pronunciades, i que es troba en una zona on les pluges són intermitents però molt intenses, què estiguera plena de fonts on almenys l’aigua brollara estacionalment. En efecte, a Pego existixen una gran quantitat de brolladors d’aigua, que són els que formen els rius Bullentó i Racons, que nodrixen la marjal. El que no és tan freqüent veure fonts en àrees muntanyoses, però hi ha unes quantes.

En aquest cas et presentem una ruta que passa per tres fonts que es troben prop de les muntanyes de Pego. Jo no en conec cap altra. Això no siginifica que no hi hagen de més. Aquestes fonts són la del Baladrar, de Rupais i de l’Asbeurà. Es tracta d’una ruta circular d’uns 10km i que, tal i com podreu veure al llarg de la publicació, no està molt ben vista pels veïns dels terrenys per on hi passa. És tracta d’una ruta que passa tant per muntanya com per terreny agrícola, i que es pot fer en un matí. Com sempre, podeu descarregar-se la ruta en Wikiloc.

Com en les anteriors rutes, començarem i acabarem la ruta des de la Plaça del Convent. I quina direcció agafem? Podem començar tant per la muntanya d’Ambra com pel camí de cotes. Jo quan vaig fer la ruta, vaig començar pel camí de cotes, no obstant, la senyalització es veu millor si la iniciem des d’Ambra.

En aquesta entrada iniciarem la ruta per la muntanya d’Ambra.  La ruta està totalment indicada.
I, abans d’endinçar-nos per sendes i caminals, vull fer un incís. De segur que tots els pegolins sabem quina és la ruta cap al nostre castell, però… sabem com es diu eixe camí per on passem? Sí, eixe que és una continuació del Carrer Músic Alfonso Oltra Lluch, una vegada passes la circumvalació (Av. Il·lustrat Joan Sala).  Sí, el camí que duu fins els dos depòsits d’aigua. Eixe camí, encara que vos parega extrany, és el camí vell d’Ebo. Resulta curiós, ja què la carretera actual d’Ebo passa molt més lluny.

Antic i actual traçat de la carretera d'Ebo.
Antic i actual traçat de la carretera d’Ebo.

En aquest mapa es pot veure el camí vell d’Ebo i l’actual carretera d’Ebo. Tal i com es pot apreciar, la zona més propera a Pego canvia totalment el seu traçat, mentre que una vegada arribem al PK22, l’actual carretera passa pel camí vell. En canvi, el camí vell més proper a Pego ha quedat en desús, però està catalogada com a via pequària. En la zona més habitada, que coincidix des de Pego fins a Ambra, continua mantenint-se el seu traçat original.

Bé, continuem amb la ruta. La primera font que visitarem és la font de l’Asbeurà. Des del castell d’Ambra fins aquesta font, està marcat amb la senyalització oficial de les rutes, és a dir, amb les ratlles blanques i, en aquest cas al tractar-se d’una ruta curta, verdes.

Arriba un punt en el que heu de creuar la carretera, aneu amb precaució. La ruta continua amb una senda i, a mesura que anem descendint d’altitut, vos adonareu que la vegetació cada vegada és més frondosa, pel que té al meu paréixer, un gran encant.

La font de l’Asbeurà, tal i com es pot apreciar en les següents fotos, consisteix en un abeurador de bestiar que es nodrix de la original font. No he trobat cap altra informació al respecte d’aquesta font. Es troba situada junt al barranc de Rupais, en una via pequària que rep el nom d’Assagador de la font de l’Asbeurà.

La següent font a visitar és la font de Rupais. Hem de continuar per aquesta via pequària i creuar la carretera de Sagra (CV-715) pel camí de Benumeia (en direcció a l’Ermita de Sant Sebastià), fins arribar a un primer encreuament cap a la dreta que és per on tirarem i que apareix en aquesta instantània de Google Street View.

encreuament_rupais_asbeurà

Seguirem aquest camí fins que ens toparem amb un corral que a la seua esquerre té un entrador on fica “Bassa de Rupais”. Efectivament, l’element més d’estacat d’aquesta parada és la bassa de Rupais. No és que tinga res en particular, però es nodrix d’una font, que també rep el nom de la partida on es troba (Rupais) que duu aigua constantment.

Tornem al camí d’abans per arribar a l’última de les fonts, seguint en tot moment les indicacions. D’aquest tram, no tinc fotografies, ja què no passa per camins públics, sinó per camins privats i séquies. De fet, junt amb els senyals que indiquen la ruta es troben diverses pancartes i marques que indiquen clarament que estem passant per una zona privada, i que per tant, no permeten el pas d’aquesta ruta per les seues propietats. Així que passeu per on considereu, tenint en compte la legalitat vigent i el respecte a la propietat privada.

Continuem. Ens trobem a l’encreuament entre el camí de Castelló i el camí Port de Sagra. Continuarem pel segon.

18687
Encreuament. Camí Castelló i Port de Sagra
Aclariment: No anem a fer molt de cas dels noms d’aquestos camins ja que ens podem liar. T’explique. Ambdós camins formen part del camí de Sagra (antic camí per on s’anava a Sagra. Actualment s’utilitza la CV-715). Aquest camí és una via pequària, i canvia de nom al seu pas per les partides que travessa: camí de Sant Pere (Cooperativa), de Benitxat (Sant Sebastià), camí de Cotes, de Castelló, Port de Sagra…

Altres observacions: D’ací fins la font del baladrar, el paissatge agrícola canvia un poc. Estem pujant d’altitut, i a pesar que el cultiu més comú ací és el de cítrics, abans no ho era. Abans l’agricultura pegolina girava en torn les olives i els garrofes. De fet, en aquesta zona encara es conserven parcel·les amb plantacions d’antics garrofers i oliveres amb unes grans soques que, almenys jo, no estic acostumat a veure.

Garrofers monumentals. Port de Sagra
Garrofers monumentals. Port de Sagra
Seguim les indicacions de la ruta que ens trobarem al llarg del trajecte. Més endavant, passant pel barranc de Benigànim, ens trobarem un altre encreuament. En aquest punt de la ruta, és igual per on tirem. És una ruta circular que va a la Font del Baladrar. Si continues recte, aniràs pel camí Port de Sagra, mentre que si gires cap a la dreta, aniràs per l’assagador de la Font del Baladrar (vía pequària).
Encreuament. Camí Port de Sagra i assagador Font del Baladrar
Encreuament. Camí Port de Sagra i assagador Font del Baladrar

 

Nosaltres anirem pel camí Port de Sagra (que com recordes és el camí vell de Sagra), que el seguirem fins que s’encreue amb l’altre extrem de l’assagador de la Font del Baladrar (resulta un poc confús però recorda que estem en una ruta circular). En aquest punt et trobaràs amb un camí asfaltat que et duu a la Font del Baladar. No obstant, és un camí privat. La via pequària es troba a l’esquerre i seguix un traçat paralel al camí privat. No obstant, avise (quien avisa no es traidor) que aquest tram es troba molt mal condicionat.

18700
Accés a la font del Baladrar per via pequària

I per fi arribem a la font del Baladrar. Com podràs observar, la font forma part d’una zona recreativa, que en el seu dia l’ajuntament va condicionar com a berenador. A pesar que és una zona molt menudeta, té el seu encant. No obstant, es troba molt deteriorada i malgrat que té un mirador al mediterrani, les seues vistes no és que impressionen molt.
Després d’haver esmorzat, i descansat, tornarem cap al poble continuant per l’assagador de la Font del Baladrar (aquesta part de la via pequiària si que es troba en condicions i a pesar de les seues curtes dimensions, és molt bonica.

Una vegada arribem a l’encreuament que comentàvem abans, continuarem pel camí de Sagra en direcció al poble (Recorda, aquest camí rep diversos noms, guiat pels senyals senderistes i no pels noms de camins). Aquesta part de la ruta tal vegada els pegolins consideren que no té encant, però la gent que no estiga acostumada a aquest paisatge agrícola de cítrics, s’enamorarà al passar per aquests camins coberts amb grans marges de pedra, rodejats de tarongers i amb la possibilitat de respirant aroma de la flor de taronger.
A l’encreuament entre el camí de Cotes (camí vell de Sagra) i de Benumeia es troba a mà esquerre l’Ermita de Sant Sebastià. No anem a entrar en molt de detall, ja que en altres publicacions la comentarem a fons. Sols dir que es tracta d’una ermita del segle s.XVII, que es va construir sobre l’antiga mesquita de l’antic poblat morisc de Benumeia. Amb la desamortització de Madoz de 1855 va passar a mans privades i actualment necessita una restauració. El seu accés està restringit.

Continuarem pel camí de Cotes, que és per on veníem, fins a l’encreuament amb el Camí de Sant Antoni (també conegut com camí vell de les Séquies), de Benituba i Sant Pere (Camí vell de Sagra, en direcció cap a Favara i la cooperativa).

Encreuament amb el camí de Benituba i Sant Antoni
Encreuament amb el camí de Benituba i Sant Antoni


Tirarem pel camí de Benituba i, una vegada dins del casc urbà, continuarem pel carrer Murla fins arribar al nostre punt d’inici, la plaça del Convent.

Nota: Algunes variants d’aquesta ruta, s’inicien al Pla de la Font, on es troba la famosa Font dels 4 xorros. A pesar que la seua aigua no està potabilitzada (és a dir, la seua aigua no està tractada ni ha sigut exposada a controls de qualitat), era una font on antigament els veïns pegolins agafaven l’aigua per abastir les seues cases. Tot i que la seua ubicació no és l’original, doncs va ser traslladada quan la zona va ser ubanitzada al segle XX, l’aigua va ser recanalitzada fins on es troba actualment, és per això que els seus xorros brollen amb la mateixa força que abans. Si no sou de Pego, vos recomane que la visiteu a la tornada, o a l’inici, com vos parega.

Font dels quatre xorros
Font dels quatre xorros


I bé, després d’aquesta explicació de la ruta, què opineu?
Ara vos donaré jo la meua opinió (que no té perquè coincidir amb la vostra).

Estem d’avant d’una ruta d’unes característiques perfectes per eixir de casa pel matí, no necessàriament tot el matí, esmorzar a la Font del Baladrar i finalitzar-la per dinar a casa. I amb un altre punt a favor: no toques quasi carretera. Una ruta ideal per fer-la des de les escoles, o amb tota la família. És de veres que el paissatge és molt corrent, però com en qualsevol ruta, trobareu llocs amb molt d’encant.

No obstant, li veig una pega què, al meu pareixer, és un problemon. La ruta passa per propietats privades, els propietaris de les quals no estan d’acord amb la ruta (si no tingueren cap problema, no ficarien per tot arreu senyals de prohibit el pas), fet que pot desencadenar moments de mal grat entre els senderistes i els veïns de la zona.

Davant aquestes condicions, és necessari revisar el traçat d’aquesta ruta per terrenys agrícoles i intentar passar per vies pequàries, que són públiques, evitant coincidir amb veïns problemàtics.

I el segon fet a millorar és… Ja que ens trobem amb una ruta on el paissatge és molt normal, molt comú, enriquim-lo culturalment. Aprofitem la gran riquesa toponímica d’aquesta zona (ja ho heu pogut veure, com en la publicació apareixen moltes partides, camins, barrancs…), en definitiva, donem-li contingut a una ruta que símplement amb les tres fonts no suposa un gran atractiu per recorrer-la.

Bon cap de setmana!




T’agrada aquesta secció? Coneixes algun tresoret o ruta de Pego i les Valls que vulgues que fiquem en valor? Fes-nos-els saber deixant-nos un comentari.
218 Visites

Deixa un comentari