Situació lingüística i alternativa de progrés eixos del discurs del 9 d’octubre
En la jornada d’ahir dijous la pluja va obligar a desplaçar els actes previstos a l’aire lliure per a celebrar el 9 d’octubre, a la Casa de Cultura. Allí les Dansaires d’Uxola van donar la benvinguda a la gent que anava arribant amb el seu balls, que s’acompanyaven de la música de La Clandestina. La portaveu del grup socialista de l’Ajuntament de Pego, Anna Aparisi va ser l’encarregada del discurs de 2008 centrat en la situació del valencià i en la cultura del formigó i el seu futur.
Una vegada acabat el plenari extraordinari celebrat de matí a la casa consistorial per a nomenar a Josep Martínez Rondán i a José Albero Francés fills adoptius de Pego, la festa institucional del 9 d’octubre es va traslladar a la Casa de Cultura perquè la pluja va impedir la realització de la tradicional processó fins a la Plaça de Jaume I per a rendir davant el bust del conqueridor en honor a la seua gesta de 1238. Aquest 9 d’octubre les persones assistents a l’acte van ser rebudes per la música de La Clandestina i els balls de Les Dansaires d’Uxola.
Després de la demostració per part de les Dansaires i La Clandestina, el torn va ser per a les paraules. Enguany l’encarregada del discurs institucional del 9 d’octubre va ser la portaveu del PSPV pegolí, Anna Aparisi, qui va centrar el seu discurs en dos punts, en la situació actual de la nostra primera llengua, el valencià i en la construcció que ha tingut el País Valencià en els últims 10 anys.
Sobre la situació lingüística del valencià Aparisi va assegurar que aquesta està en una “situació preocupant, doncs en 13 anys, de 1993 a 2006, el seu ús ha descendit 10 punts: del 60% al 50% de la població.” Una situació de reversió lingüística que la va fer introduir la negativa notícia de què “un centenar de llengües desapareixen cada any al món.”
Aquesta situació, declarava la líder socialista, es deu a la deixadesa política, parlant de “responsabilitats polítiques” perquè assegurava Anna Aparisi que “un polític o una política deu ser com una mena de llum que guie la gestió de la vida pública, per aquesta raó n’és una gran responsabilitat l’exercir aquesta tasca”. En aquest espai discursiu, la socialista va fer referència a les darreres mocions de censura de la comarca, la de Dénia i Calp, que han desbancat del poder al PSPV.
L’altre gran tema tractat va ser el de la construcció. En aquest punt Aparisi recorda que el cultiu majoritàriament ha desaparegut a les nostres terres i s’ha canviat pel “cultiu intensiu del formigó”. La socialista analitzava que “en 10 anys s’ha construït al País Valencià l’equivalent a tota la província de València, més que en tota la nostra història, en nom d’un progrés que no puc entendre.”, declarava. Un progrés en què les preguntes se succeixen sense descans, preguntes com “què farem amb el present per a aconseguir un demà més just, més respectuós, més habitable i més feliç per als nostres fills.”
Per il•lustrar d’una manera aquesta idea Aparisi va triar un dels poemes del gran poeta català Miquel Martí i Pol que parla sobre la identitat del poble, sobre la possibilitat de canviar les coses amb ganes i esforç.
Després de la demostració per part de les Dansaires i La Clandestina, el torn va ser per a les paraules. Enguany l’encarregada del discurs institucional del 9 d’octubre va ser la portaveu del PSPV pegolí, Anna Aparisi, qui va centrar el seu discurs en dos punts, en la situació actual de la nostra primera llengua, el valencià i en la construcció que ha tingut el País Valencià en els últims 10 anys.
Sobre la situació lingüística del valencià Aparisi va assegurar que aquesta està en una “situació preocupant, doncs en 13 anys, de 1993 a 2006, el seu ús ha descendit 10 punts: del 60% al 50% de la població.” Una situació de reversió lingüística que la va fer introduir la negativa notícia de què “un centenar de llengües desapareixen cada any al món.”
Aquesta situació, declarava la líder socialista, es deu a la deixadesa política, parlant de “responsabilitats polítiques” perquè assegurava Anna Aparisi que “un polític o una política deu ser com una mena de llum que guie la gestió de la vida pública, per aquesta raó n’és una gran responsabilitat l’exercir aquesta tasca”. En aquest espai discursiu, la socialista va fer referència a les darreres mocions de censura de la comarca, la de Dénia i Calp, que han desbancat del poder al PSPV.
L’altre gran tema tractat va ser el de la construcció. En aquest punt Aparisi recorda que el cultiu majoritàriament ha desaparegut a les nostres terres i s’ha canviat pel “cultiu intensiu del formigó”. La socialista analitzava que “en 10 anys s’ha construït al País Valencià l’equivalent a tota la província de València, més que en tota la nostra història, en nom d’un progrés que no puc entendre.”, declarava. Un progrés en què les preguntes se succeixen sense descans, preguntes com “què farem amb el present per a aconseguir un demà més just, més respectuós, més habitable i més feliç per als nostres fills.”
Per il•lustrar d’una manera aquesta idea Aparisi va triar un dels poemes del gran poeta català Miquel Martí i Pol que parla sobre la identitat del poble, sobre la possibilitat de canviar les coses amb ganes i esforç.