Joana Siscar Garcia, una comare pionera
El grup de dones Cabal li va retre homenatge divendres 23 d’octubre per la seua trajectòria de tres dècades assistint i assessorant les dones durant l’embaràs i el part amb tècniques molt avançades per a l’època. L’homenatjada va voler reconèixer sa mare, dona Rosa, també comare per la fortalesa i dedicació mentre hi va exercir.
____________________
Joana Siscar Garcia va ser la protagonista de la vesprada de divendres 23 d’octubre a la Casa de Cultura de Pego. El saló d’actes es va quedar menut per a acompanyar-la i reconèixer, junt amb el grup de
Dones Cabal, la seua dilatada trajectòria com a comare.
«La professió de comare és una de les més humanes i necessàries dins l’àmbit sanitari. Elles acompanyen a les dones durant l’embaràs, en el moment del part i després del naixement, oferint-los molt més que atenció sanitària. Els donen confiança, tranquil·litat i suport en els moments complicats», exposa la regidora d’Igualtat, Paula Orihuel.
Eixa tasca és la que el grup de Dones Cabal ha volgut posar en valor en la figura d’una pionera en el seu camp com és Joana Siscar Garcia. Maria Morera Siscar, una de les seues filles va manifestar orgullosa vindre «d’una família de dones molt valentes, molt fortes, molt tirades endavant» el que ha esdevingut per a ella «un regal» perquè ha pogut emmirallar-se en elles.
Joana Siscar Garcia va nàixer l’any 1937, filla de matrona. Sa mare va voler que estudiara i, als 19 anys «la va portar a València» amb eixa finalitat. La seua progenitora pensava que «era important tindre una professió». 
Dona Rosa la comare va poder sobreviure a la guerra i la postguerra per la seua professió, atès que el seu home «va estar empresonat per republicà». I ella va ser la que va tirar endavant les dos filles. L’experiència la feia creure fermament en la necessitat d’eines per ser independent econòmicament.
La jove estudiant va seguir els passos de sa mare i va estudiar per a ser comare. En acabar la formació acadèmica Joana Siscar «es va casar i va tindre cinc fills», conta la seua filla. Una vegada els fills i les filles criades es va reincorporar al món laboral. «L’any 1984/85 es divorcia i comença a treballar de matrona a Cullera fins al finals del 2003/04».
«Va fer una faena molt bonica amb dones», afirma Maria Morera, que també recorda la seua àvia, de la que sempre ha tingut eixa imatge de dona forta de la que parlava al principi.
Joana Siscar Garcia homenatja sa mare: dona Rosa, la comare
Joana Siscar Garcia va transformar el seu homenatge en un reconeixement a sa mare, Dona Rosa, la comare perquè «no se la va reconèixer mai», tot i la seua valentia. Sa mare, explica, «va estudiar a València, va vindre a Pego i es va casar ací i va viure tota la guerra i la postguerra». Temps molt «fotuts». En l’època en la que li va tocar exercir, «no mira bàndols, si eren de dretes, si eren d’esquerres». Dona Rosa, la comare va ser «una dona que mai s’ha tirat arrere», va ser una dona «tan valenta, es donava tant a la gent», que va deixar un record inesborrable entre les persones a qui va atendre, definia Joana.
Joana Siscar Garcia revoluciona el camp de les comares
Joana Siscar Garcia va ser una innovadora, una pionera en el seu camp laboral. Entenia que, en la seua professió «s’havia de donar un poc d’amor, un poc de tendresa, saber que li passa a la dona que tens davant», en un moment tan transcendent per a la vida de les dones i de la futura criatura.
La comare pegolina va «estudiar les contraccions, com havien de respirar les dones, el moment de cada contracció» i va introduir a les classes de prepart estos coneixement i el ioga. A les primeres classes que va donar a Cullera, on ha exercit sempre, van acudir quatre dones embarassades, al més n’eren 18. Al temps ja no només eren de Cullera, sinó dels pobles del voltant com Sueca o Favareta, les que anaven a les seues classes de prepart. Com moltes de les participants comentaven coses de les parelles, Joana Siscar Garcia es va atrevir a fer classes mixtes, amb els pares de les criatures. Assegura que en eixa classes tot el món «va estar molt a gust».
En ser tan avançada al seu temps la Conselleria de Sanitat li va demanar que fera un curs sobre climateri, sobre menopausa, i van acudir 80 dones, quan encara no es parlava pràcticament de l’assumpte.
Joana assegura que, tot i que fa més de 20 anys que s’ha jubilat, encara la telefonen de Cullera, de Sueca o de Favareta perquè amb les dones que va atendre va fer «molta amistat». Escoltant-la divendres passat, una no dubta que l’empremta que ha deixat perdurarà en el temps.