Reunió hui a Pego de les associacions de veïns afectats pels partions de la costa de Dénia
La convocatòria està fixada per a les set i mitja de la vesprada a la Cambra Agrària, al carrer Sant Eloi. Segons ha informat la secretària d’ambdues associacions, Rosa Marín, es tracta d’una reunió de caràcter informatiu oberta a tots i totes els associats, que en són més de 800 ja. El motiu de la trobada és l’anunci per part del Ministeri de Transició Ecològica que el pròxim 7 de novembre començarà els 3 partions a realitzar a Dénia, que abasten un territori de 10 km, des de la platja de les Deveses fins al primer ragatxo, a la platja de les Bassetes,
Per sorpresa, i sense cap avís, Costes farà efectius els 3 partions a través de l’acta de fitacions, la qual cosa afectarà a milers d’habitatges, negocis i terrenys a la costa deniera. Segons les associacions, la nova delimitació de la línia marítim-terrestre arribaria a perjudicar a més de 3.000 famílies.
En este sentit, el director general de Ports, Aeroports i Costes, Vicente Martínez Mus, ha comunicat als veïns i veïnes que, el dia en què se celebrarà l’acte de delimitació dels terrenys, compareixerà en representació de la Generalitat per a presentar totes les al·legacions que s’estimen oportunes. Eixa data és el dimarts 7 de novembre, tan sols 4 dies després de que finalitze el període en què l’Ajuntament de Dénia pot presentar les seues al·legacions.
DIFERENTS GRAUS D’AFECTACIÓ
Al respecte dels efectes dels partions a realitzar hi ha diferents opinions i punts de vista. Perquè el Ministeri de Transició Ecològica ha fet una divisió del terreny amb diferents graus d’afectació. El que sí sembla clar és que no hi haurà cap enderrocament.
Les construccions i terrenys que queden dins del domini públic marítim-terrestre passaran a ser propietat pública i continuaran en mans dels actuals propietaris en règim de concessió de l’Estat. D’acord amb la llei de Costes, les partions generaran uns drets de compensació per als anteriorment propietaris.
Les propietats que queden en la zona de servitud de protecció continuaran sent de propietat privada. Però, no s’hi podrà fer noves construccions i no es permetrà ampliar el volum o l’altura de les ja existents. Sí s’hi podrà fer obres per a la millora i manteniment, sense augmentar la superfície de la construcció i sempre amb una autorització de Conselleria que haurà de tindre un informe de l’Estat.
En declaracions al periòdic La Marina Plaza, la regidora de Territori de l’Ajuntament de Dénia, Maria José Ripoll, ha assenyalat que dins del domini públic quedarien dotze habitatges i 180 parcel·les. El problema està en saber les que quedarien dins de la zona de servitud de protecció. Ací es on es podria arribar fins a les 3.000 famílies afectades que estimen les associacions veïnals.
Rosa Marín, ha manifestat que els veïns de Pego amb propietats a la platja de Dénia estan «molt preocupats perquè partionar suposa passar la teua casa de propietat privada a concessió sense res a canvi i amb els perjudicis que això comporta».
ELS MÚLTIPLES FACTORS QUE HAN PROVOCAT LA REGRESSIÓ
La secretària de les associacions de veïns afectats afirma que als propietaris se’ls vol culpabilitzar d’un problema que no han generat. Recorda que «Quan es van construir les cases la majoria es van fer fa un segle i amb molts metres (fins i tot km) de dunes i distància fins a la mar». I manté que el que ha provocat la regressió de les platges ha estat, entre d’altres «la falta d’arribada de sediments des dels rius a la mar, en construir-se molts pantans en els anys 50 i 60 del segle passat; així com la construcció i ampliació de ports que canvien els corrents; la pesca d’arrossegament consentida durant molts anys i l’atracada de vaixells i embarcacions, que ha fet molt de mal a les colònies de posidònia. Una altra causa, afegeix, és l’extracció i trasllat d’arena, sobretot de la platja Deveses, i de cudols de la platja de l’Almadrava per a empreses cimenteres i altres…». Marín ha afegit, a més, com una causa de la regressió de la platja de les Deveses, «la no finalització del projecte de regeneració per a la platja de Dénia finançat per la Unió Europea. Es va deixar sense acabar l’espigó al sud de les Deveses, abans arribar a i l’almadrava i, segons indica Rosa Marín, això ha fet que el corrent d’aigua vaja cap a eixa platja i siga sempre la més afectada pels temporals, com va passar al 2017 i 2019». En aquest punt cal recordar que actualment la regeneració de les Deveses ja està en marxa i s’està preparant la regeneració de la franja de costa que va des de Punta dels Molins fins al port de Dénia.
Pel que fa a la reunió convocada per l’Associació per a la Defensa de les Platges Nord de Dénia i l’Associació Platja Deveses-Bassot per a hui, és el següent:
1.- Benvinguda als assistents i presentació dels intervinents.
2.- Rosa Marín explicarà els diferents passos de desenvolupament d’un Projecte de Partió.
3.- Exposició de l’experiència de 15 anys de desenvolupament del Projecte de Partions en El Saler (València), per part de Guillermo Casanova, vicepresident de l’Associació Europea de Perjudicats per la Llei de Costas i President de l’Associació de la Devesa del Saler.
4.- Presentació d’advocats a proposta dels associats.
5. .- Col·loqui. Precs i Preguntes.
Un últim punt només per als socis de l’Associació de Defensa de la Platja Nord de Dénia:
6.- Presentació de la candidatura a nova junta directiva i votació.
Per sorpresa, i sense cap avís, Costes farà efectius els 3 partions a través de l’acta de fitacions, la qual cosa afectarà a milers d’habitatges, negocis i terrenys a la costa deniera. Segons les associacions, la nova delimitació de la línia marítim-terrestre arribaria a perjudicar a més de 3.000 famílies.
En este sentit, el director general de Ports, Aeroports i Costes, Vicente Martínez Mus, ha comunicat als veïns i veïnes que, el dia en què se celebrarà l’acte de delimitació dels terrenys, compareixerà en representació de la Generalitat per a presentar totes les al·legacions que s’estimen oportunes. Eixa data és el dimarts 7 de novembre, tan sols 4 dies després de que finalitze el període en què l’Ajuntament de Dénia pot presentar les seues al·legacions.
DIFERENTS GRAUS D’AFECTACIÓ
Al respecte dels efectes dels partions a realitzar hi ha diferents opinions i punts de vista. Perquè el Ministeri de Transició Ecològica ha fet una divisió del terreny amb diferents graus d’afectació. El que sí sembla clar és que no hi haurà cap enderrocament.
Les construccions i terrenys que queden dins del domini públic marítim-terrestre passaran a ser propietat pública i continuaran en mans dels actuals propietaris en règim de concessió de l’Estat. D’acord amb la llei de Costes, les partions generaran uns drets de compensació per als anteriorment propietaris.
Les propietats que queden en la zona de servitud de protecció continuaran sent de propietat privada. Però, no s’hi podrà fer noves construccions i no es permetrà ampliar el volum o l’altura de les ja existents. Sí s’hi podrà fer obres per a la millora i manteniment, sense augmentar la superfície de la construcció i sempre amb una autorització de Conselleria que haurà de tindre un informe de l’Estat.
En declaracions al periòdic La Marina Plaza, la regidora de Territori de l’Ajuntament de Dénia, Maria José Ripoll, ha assenyalat que dins del domini públic quedarien dotze habitatges i 180 parcel·les. El problema està en saber les que quedarien dins de la zona de servitud de protecció. Ací es on es podria arribar fins a les 3.000 famílies afectades que estimen les associacions veïnals.
Rosa Marín, ha manifestat que els veïns de Pego amb propietats a la platja de Dénia estan «molt preocupats perquè partionar suposa passar la teua casa de propietat privada a concessió sense res a canvi i amb els perjudicis que això comporta».
ELS MÚLTIPLES FACTORS QUE HAN PROVOCAT LA REGRESSIÓ
La secretària de les associacions de veïns afectats afirma que als propietaris se’ls vol culpabilitzar d’un problema que no han generat. Recorda que «Quan es van construir les cases la majoria es van fer fa un segle i amb molts metres (fins i tot km) de dunes i distància fins a la mar». I manté que el que ha provocat la regressió de les platges ha estat, entre d’altres «la falta d’arribada de sediments des dels rius a la mar, en construir-se molts pantans en els anys 50 i 60 del segle passat; així com la construcció i ampliació de ports que canvien els corrents; la pesca d’arrossegament consentida durant molts anys i l’atracada de vaixells i embarcacions, que ha fet molt de mal a les colònies de posidònia. Una altra causa, afegeix, és l’extracció i trasllat d’arena, sobretot de la platja Deveses, i de cudols de la platja de l’Almadrava per a empreses cimenteres i altres…». Marín ha afegit, a més, com una causa de la regressió de la platja de les Deveses, «la no finalització del projecte de regeneració per a la platja de Dénia finançat per la Unió Europea. Es va deixar sense acabar l’espigó al sud de les Deveses, abans arribar a i l’almadrava i, segons indica Rosa Marín, això ha fet que el corrent d’aigua vaja cap a eixa platja i siga sempre la més afectada pels temporals, com va passar al 2017 i 2019». En aquest punt cal recordar que actualment la regeneració de les Deveses ja està en marxa i s’està preparant la regeneració de la franja de costa que va des de Punta dels Molins fins al port de Dénia.
Pel que fa a la reunió convocada per l’Associació per a la Defensa de les Platges Nord de Dénia i l’Associació Platja Deveses-Bassot per a hui, és el següent:
1.- Benvinguda als assistents i presentació dels intervinents.
2.- Rosa Marín explicarà els diferents passos de desenvolupament d’un Projecte de Partió.
3.- Exposició de l’experiència de 15 anys de desenvolupament del Projecte de Partions en El Saler (València), per part de Guillermo Casanova, vicepresident de l’Associació Europea de Perjudicats per la Llei de Costas i President de l’Associació de la Devesa del Saler.
4.- Presentació d’advocats a proposta dels associats.
5. .- Col·loqui. Precs i Preguntes.
Un últim punt només per als socis de l’Associació de Defensa de la Platja Nord de Dénia:
6.- Presentació de la candidatura a nova junta directiva i votació.