Atzaïla et convida a descobrir ‘La mala vida’ d’Adrià Espí

Es tracta d’una compilació de relats ambientats a Tort, un poble fictici on la realitat sempre va una mica torta i no sempre és el que sembla. A La mala vida l’escriptor de Xàtiva dona forma a un univers creatiu propi donant vida a «desgraciats amb ressaques històriques, iaios farts de ser iaios, enamorats, fantasmes, poetes, gossos, ovnis i tota mena de personatges que es mouen entre l’humor, la cruesa i la tendresa» a Tort, com explica l’editorial Sembra Llibres. La presentació té lloc divendres 25 de setembre, a les 19:30h., a la biblioteca municipal.
_______________

Adrià Espí ens presenta a Pego La mala vida, una compilació d’històries curtes ambientades en el singular i imaginari poble de Tort. Un indret on la realitat no sempre és el que aparenta, una circumstància que permet a l’autor donar formar a un univers creatiu propi dins del panorama literari valencià.

La cita, programada per Atzaïla és este divendres 25 de setembre, a les 19:30h a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’. Comptarà amb la presència de l’escriptor, guionista i director de Xàtiva, Adrià Espí qui dialogarà amb el també escriptor Tomàs Llopis. Confia l’autor que esdevinga una conversa «amena, molt interessant i divertida», atès que els interlocutors són amics i, a més per al xativí Tomàs Llopis és «un escriptor admirat». És per això que per a Adrià Espí és «bonic poder presentar amb ell i poder fer-ho a Pego».

La presentació desitja l’autor que esdevinga un espai pròxim «on poder compartir opinions amb lectors, escriptors o músics», com fins ara ha passat en les que ja ha fet. Assegura Adrià Espí que per a ell és una experiència enriquidora «el fet de poder compartir el llibre amb la gent, poder portar-lo a diferents pobles i xarrar amb el públic».

L’escriptura està present en el dia a dia de la vida d’Adrià Espí perquè treballa com a guionista per a programes d’À Punt. També ha estat coguionista del llargmetratge documental Seràs per sempre, sobre Vicent Andrés Estellés; ha guanyat un premi Ondas per la sèrie El mort viu (que ha cocreat, coescrit i dirigit), i ha sigut guionista en les sèries documentals Informe i Mítics 70, premi Lola Gaos a la millor sèrie documental. A més, escriu relats. Fins ara ha publicat dos reculls La bona vida i el llibre que ara presenta a Pego, La mala vida.

Adrià Espí, en part, escriu perquè ho ha mamat a casa. Amb son pare, Antoni Espí, compartix la professió d’escriptor. Pare i mare són professors de valencià i amants de la literatura. Un còctel idoni per a sentir atracció per contar històries i explorar fins a on el porten.


Tort, un poble on la realitat no sempre és el que aparenta

La mala vida transcorre a Tort, un poble fictici on Adrià Espí ja ha «ambientat les històries de la sèrie El mort viu―premi Ondas a millor ficció emesa per internet— i algunes històries de La bona vida.» Un poble, que és «el protagonista més clar» del llibre, afirma l’autor. De fet, explica que «l’univers de Tort ha anat guanyant presència i vida al llarg dels anys» i això es traduïx en este últim recull, ja que «a La mala vida hi ha una consistència més gran d’este univers». Tanta consistència que confessa Espí que «el llibre el vaig escriure ja pensant que els relats passarien a Tort».

«Tort és molt normal i a la vegada molt estrany, com qualsevol poble», afirma Adrià Espí. I és que hi conviu «una fauna de personatges molt excèntrics», alguns d’ells inspirats en personatges reals. A Tort hi habiten «personatges desgraciats, personatges que acumulen ressaques bastant fortes, persones que estan predisposades a creure en fets paranormals» i, potser per això, «acostumen a passar estos fets», declara l’autor.


Realisme màgic amb humor valencià

La mala vida reunix relats que transiten des de l’acidesa, passant per la poètica, l’absurditat, per allò fantàstic fins arribar a l’humor negre. Tot, sense deixar de banda la ironia que, junt amb l’humor i l’absurd són «una constant» en l’univers d’Adrià Espí.

Al llibre també estan presents «els miracles d’anar per casa, que és una de les coses que més m’agrada treballar», confessa l’escriptor. Una diversitat que mostra la rica imaginació d’Espí, alhora que ha suposat, prèviament, un maldecap per a ordenar-los. L’ajuda del periodista i escriptor Xavier Aliaga va esdevenir crucial per a aconseguir una estructura coherent, «amb progressió de les temàtiques dels relats», apunta l’autor. Xavier Aliaga ha estat l’encarregat d’escriure l’epíleg de La mala vida, editat per Sembra Llibres.

Ja hem dit que Adrià Espí és guionista i això es nota en molts dels seus relats perquè escriu a partir d’imatges, literalment. Ell ho descriu així: «treballe imatges que em venen a la ment i estes imatges les vaig convertint en escenes, en relats, en històries més llargues, més curtes». Esta manera de plasmar tan visual ajuda clarament a qui llig a posar-se en situació.

L’humor negre és un dels forts d’Adrià Espí i per això hi està ben present en este recull de relats que és La mala vida. Com també ho està el món audiovisual que tan bé coneix i sobre el qual reflexiona en els dos últims relats del llibre. Definix esta indústria com «molt complicada» en múltiples aspectes com són «guanyar-te un nom, tindre cert rellevància, aconseguir vendre pel·lícules, aconseguir vendre sèries», una pressió i una incertesa que sobrevolen amb tanta constància que poden arribar a crear «frustració», confessa. Per això, escriure literatura ha estat una mena d’alliberament «catàrtic» per l’autor.

Llibertat és el que li dona a Adrià Espí escriure relats. Afirma que és «més divertit», alhora que exposa que la diferència entre escriure un guió audiovisual i un relat literari és «abismal». «Són dos com camins molt diferents per a explicar una història» perquè «al final un guió audiovisual és una guia molt concreta, molt sintètica, que seguix uns codis molt establerts, […] que ha d’ajudar a un equip a arribar a fer un projecte». Front a això, per a Espí «la literatura és més lliure i més gratificant» perquè permet escriure de manera completa, de principi a fi, sentint que allò que es fa és «fructífer». Amb els relats és on l’autor se sent «molt còmode» i per això afirma que «vaig fent camí, vaig trobant el meu lloc i ―confessa— vull seguir explorant-lo».