Pany i clau a la residència durant el sopar solidari
La nit de divendres totes les persones que viuen a la residència Sant Joan de Déu de Pego es van desplaçar fins al mercat municipal per a assistir al sopar anual que ofereix Crissie Edwards, una britànica que fa anys que resideix a Pego. Des de fa 4 anys els diners que recapta en la parada del mercat dels dijous els dóna als ancians de la residència de Pego i a una protectora d´animals. Enguany ha estat el millor any i han aconseguit recaptar al voltant de 20.000 euros.
“Feia anys que la Residència Sant Joan de Déu no es tancava amb pany i clau”. Eixe va ser el comentari de la direcció de la institució. Per primera vegada en molt de temps totes les persones que viuen allí van eixir més mudades que un margalló per a assistir al sopar que un any més, i ja van 4, va permetre la donació econòmica de l´anglesa Chrissie Edwards.
Edwards, ajudada pel seu marit i altres amics duu endavant una parada de llibres de segona mà al mercat dels dijous. La majoria dels llibres que ven són en anglès, però també es poden trobar obres en francès, alemany o castellà. Ella posa a la venda aquells llibres que la gent li dóna perquè ja els ha llegit i no els necessita. Els diners aconseguits en aquesta venda setmanal Chrissie Edwards els destina a distintes obres benèfiques: una part és destinada a les persones discapacitades i a la Residència de la 3a edat de Pego i l´altra part serveix per a ajudar a una protectora d´animals, una de les seues passions.
Chrissie Edwards explicava per a Ràdio Pego que gaudeix fent aquestes donacions perquè creu que les persones que reben la seua ajuda també gaudeixen d´ella. Per a ella és una satisfacció poder aportar alguna cosa positiva en el país que l´acull. A més va destacar que dels quatre anys que porta realitzant aquesta feina, enguany és el millor exercici de tots perquè han arribat a recaptar al voltant de 20.000 euros.
El sopar es va realitzar en el recinte tancat del mercat municipal que semblava un restaurant de pro gràcies a la feina feta per l´empresa local de restauració “El bollit”. Una de les convidades comentava que havien sopat plats que ella no havia conegut en vida i difícils de trobar en una boda. A més d´assegurar que era una alegria trencar la rutina diària:
Salvador apuntava, sense pèls a la llengua, que esdeveniments com el sopar que divendres els oferien era per a gent com ells, sense massa recursos. A més, confessava els seus gustos femenins, sense deixar d´assenayalar que viu en bona companyia.
Salvador s´emocionà escoltant les poesies que el seu company de taula va recitar per a Ràdio Pego, Rafel, una d´elles dedicada a sa mare. La va escriure el 1938 al front de Teruel i parla sobre l´esperança de tornar a veure la mare que s´ha quedat al poble, esperant com aigua de maig la tornada del fill.
Edwards, ajudada pel seu marit i altres amics duu endavant una parada de llibres de segona mà al mercat dels dijous. La majoria dels llibres que ven són en anglès, però també es poden trobar obres en francès, alemany o castellà. Ella posa a la venda aquells llibres que la gent li dóna perquè ja els ha llegit i no els necessita. Els diners aconseguits en aquesta venda setmanal Chrissie Edwards els destina a distintes obres benèfiques: una part és destinada a les persones discapacitades i a la Residència de la 3a edat de Pego i l´altra part serveix per a ajudar a una protectora d´animals, una de les seues passions.
Chrissie Edwards explicava per a Ràdio Pego que gaudeix fent aquestes donacions perquè creu que les persones que reben la seua ajuda també gaudeixen d´ella. Per a ella és una satisfacció poder aportar alguna cosa positiva en el país que l´acull. A més va destacar que dels quatre anys que porta realitzant aquesta feina, enguany és el millor exercici de tots perquè han arribat a recaptar al voltant de 20.000 euros.
El sopar es va realitzar en el recinte tancat del mercat municipal que semblava un restaurant de pro gràcies a la feina feta per l´empresa local de restauració “El bollit”. Una de les convidades comentava que havien sopat plats que ella no havia conegut en vida i difícils de trobar en una boda. A més d´assegurar que era una alegria trencar la rutina diària:
Salvador apuntava, sense pèls a la llengua, que esdeveniments com el sopar que divendres els oferien era per a gent com ells, sense massa recursos. A més, confessava els seus gustos femenins, sense deixar d´assenayalar que viu en bona companyia.
Salvador s´emocionà escoltant les poesies que el seu company de taula va recitar per a Ràdio Pego, Rafel, una d´elles dedicada a sa mare. La va escriure el 1938 al front de Teruel i parla sobre l´esperança de tornar a veure la mare que s´ha quedat al poble, esperant com aigua de maig la tornada del fill.