Mala campanya de resultats, bona gestió de la cooperativa


Tot i que enguany la campanya ha estat difícil i complicada, per les repetides pedregades que s’han produït durant l’any i per la baixada de preus deguda a la competència de cítrics vinguts d’altres països. La Cooperativa de Pego ha obtingut un balanç positiu perquè s’ha pagat la taronja, per damunt de la mitjana, perquè no s’han quedat taronges als arbres i s’ha collit tot.

La crisi que viuen els cítrics s’estén per tota la geografia valenciana i Pego no és una excepció. Quan ja està pràcticament acabada la campanya de recollida de la taronja, Ximo Sala, comerciant de la Cooperativa Agrícola de Pego valorava la temporada com a difícil i complicada. Però el fet no és nou, ja que fa uns anys que es repeteixen aquestes característiques.

Un dels factors que han influït en la complicació de la recollida és la importació, cada vegada més present, de cítrics procedent d’altres països que imposen la baixada generalitzada de preus. Aquesta pressió de la competència fa que cada vegada siga més difícil vendre les taronges a uns preus adequats per treure benefici.

La Cooperativa Hortofrutícola de Pego, tot i la dificultat que ha presentat la campanya en quant a resultats, ha quedat satisfeta de la seua gestió, ja que els bancals s’han quedat nets, sense fruita penjant. A més, les taronges s’han collit quan tocava. Per últim, s’ha pogut pagar el cítric, en general, per damunt de la mitjana del mercat. Tot plegat un èxit si tenim en comptes les circumstàncies anteriorment descrites.

Mirant al futur de la citricultura, Sala augurava que cada vegada més bancals es quedaran erms, un fet que no és nou ni és local. La imatge de bancals abandonat es generalitza al llarg i ample del país. Aquesta minva de producció, però no es notarà en general, perquè en altres regions, com és Andalusia, s’estan incrementat les hectàrees dedicades a cítrics.

La rendibilitat a llarg termini dels camps de Pego passa per una reestructuració profunda de la manera de funcionar. Un debat sobre el seu futur, entre tots els agents implicats seria adequat per a fer front a aquesta crisi que sembla va per a llarg.

El minifundisme característic de les propietats valencianes, fa de vegades que els comptes no eixquen com tocaria, ja que els costos de producció augmenten. La mitjana d’arroves per bancal que té comptabilitzada la Cooperativa és de 130 per fanecada, de 100.000 fanecades que té registrades, unes 1.000 solen quedar fora del còmput perquè es troben en transformació. Ximo Sala, comercial de la mateixa, posava damunt la taula alguna de les claus per intentar reduir costos, con són la concentració de terra i la contracció de professionals per dur endavant les terres.
310 Visites

Deixa un comentari