Lluís Alemany apropa una important part de la història d’Espanya als romanesos amb ‘Movidón, moviboom’

Es tracta d’una obra que aborda el temari que es deuria de donar a final de curs i que no sol donar temps a explicar. Una síntesi de la història d’Espanya des de la postguerra fins els anys 80 on la música té un paper ben important. La primera obra del pegolí Lluís Alemany Giner va rebre el premi de la crítica per ser l’única amb guió original.

Divendres passat, 6 de juliol, es presentava a la Casa de Cultura de Pego la primera obra de teatre que escrivia el pegolí Lluís Alemany Giner, ‘Movidón, moviboom’. Ell és professor de castellà a Romania des de fa uns parell d’anys i, com passara amb Icari Curiosi, la seua òpera prima, l’obra és bilingüe, està en castellà i en romanés. La traducció a este idioma és treball d’Alexandra Spanu.

Lluís Alemany es va rodejar de tres persones més per fer la presentació al seu poble natal d’esta nova producció. En primer lloc va intervindre l’escriptora Elvira Cambrils, qui va desvelar que les obres de Lluís «són obres amb un cert caràcter didàctic perquè estan dirigides a alumnes de castellà de Romania». Un material que, assegurava, es fa «necessari». Amb esta obra de teatre el seu autor introduïx part de la història d’Espanya d’una manera «molt entretinguda, molt dinàmica, atractiva», avançava Cambrils.

Detallava que l’obra «pretén ser una mostra del que ha estat la història d’Espanya des de la postguerra fins els anys 80. Un pas en tres actes», comentava Cambrils que incloïa que es òbviament un història «molt sintètica, fins a cert punt estereotipada i fins a cert punt caricaturesca».

Igor Vicens, un altre dels presentadors de ‘Movidón, Moviboom’, va ser un dels primers a saber de l’argument i com anaven desenvolupant-se els actes, tot i no ser-hi conscient, fins a bastant temps després. Explicava, però, que quan Lluís li va explicar que estava escrivint teatre es va «quedar sorprès» perquè «el teatre és molt més complicat que escriure un relat» i per això li va voler preguntar-li com es fa el canvi. Ressaltava la curiosa combinació «d’una persona que ha sigut punk, parlant de Franco i que donant classes d’espanyol al costat del castell de Dràcula», referint a l’autor, qui viu a Brasov, Romania.

Lluís Alemany contestava a diverses qüestions plantejades per Elvira Cambrils i Igor Vicens. En primer lloc, aclaria que la seua òpera prima, Icari Curiosi, va «partir de fulls en blanc i va anar desenvolupar idees que tenia, idees diverses». Contràriament, en l’obra de teatre ‘Movidón, Moviboom’, Lluís es va veure que havia d’abordar aquelles qüestions que estan al final del temari i a les que no se sol arribar mai. I per a solucionar-ho se li va ocórrer la idea d’escriure una obra de teatre, que, òbviament naix amb «condicionants». A això s’afegix que el pegolí va presentar l’obra a un concurs que limitava l’extensió a 40 minuts i no podien intervindre més de 8 actors. Va suposar tot un «desafiu». Finalment, per ser un obra amb guió original, va ser reconeguda pel jurat amb un dels seus premis.

El llibre «es llig en un moment, és molt divertit. El recomane totalment», afirmava Ferran Ferrando, la quarta persona que ocupava la taula de presentació. Suposava Ferrando que, a una persona que no és d’ací, deu sorprendre l’obra i el seu contingut o com el presenta.

En l’obra de teatre la música té un paper important perquè, en certa manera, esta també definix el moment històric de cada moment. A més, li va servir per poder fer les transicions entre actes sense deixar mai buit l’escenari. L’obra ha estat representada per l’alumnat de Lluís Alemany Giner.

225 Visites

Deixa un comentari