Vaga o foja?
Durant dues setmanes seguides l’alumnat de l’institut ha estat convocat a dues vagues diferents, la primera per rebutjar el tractat de Bolonya, la segona per rebutjar per l’assassinat del jove antifeixista de Madrid. Aquesta segona convocatòria no va ser comunicada a la direcció del centre, el que implica que no es va poder comunicar als pares i mares i que l’absència dels estudiants a les aules siga considerada foja i no vaga pel professorat.
A l’institut “Enric Valor” de Pego s’han produït en dos setmanes dos vagues convocades per distints sindicats i per a reivindicar diferents qüestions. La primera va tenir lloc el dijous 15 de novembre i ja es va donar compte en aquest informatiu dels motiu de la qual, l’alumnat reivindicava una educació pública i de qualitat en relació a la imposició del Tractat de Bolonya en un futur pròxim; la segona es va produir el dijous 22 de novembre, d’aquesta els informatius de Ràdio Pego no van tenir constància, va ser convocada pels grups antifeixistes per tal de denunciar la mort del jove assassinat a Madrid per un feixista. La rapidesa de les dues convocatòries han fet saltar les alarmes a la direcció de l’Institut.
La directora del centre educatiu, Lluïsa Parra, explica que existeixen unes normes de funcionament que l’alumnat coneix i on s’especifica quin és el procediment a seguir per a convocar una vaga. El principal objectiu d’aquesta qüestió és que els motius de la reivindicació siguen transmesos entre els i les estudiants i entre el professorat perquè tothom sàpiga que és el que defèn. Si no se segueixen eixos passos la direcció del centre i el professorat pot interpretar l’absentisme a classe com una simple foja i no com una vaga. Una altra qüestió que es té en comptes en el reglament intern és que l’estudiantat és menor d’edat, el que implica que des del centre s’ha d’informar els pares perquè aquests donen el seu consentiment a la participació activa del seu fill o filla en la vaga.
La diferència entre la primera vaga i la segona les passades setmanes radica en l’intercanvi d’informació entre els convocants i la direcció del centre. En el primer cas, tot i el poc temps per a preparar l’aturada, la gent que va organitzar l’acte va poder parlar amb els delegats i els professors i va poder transmetre la informació, convenint reservar un parell d’hores per a concentrar-se davant de l’institut. En el segon cas la direcció va denegar el seu consentiment per la celeritat de la convocatòria, encara més extrema que l’anterior. Tot i això, contravenint la decisió els convocants van realitzar la vaga amb motius antifeixistes.
Des del centre educatiu no es denega el dret dels alumnes a convocar vagues, el que es pretén transmetre als pares i mares és que si els seus fills i filles no els porten un paper explicant els motius de la vaga, és perquè des de l’institut no es tenen notícies de cap convocatòria o aquesta no ha estat autoritzada.
Lluïsa Parra assegura que el professorat els explica, per activa i per passiva, “que si no fan bé les coses el que aconsegueixen és desprestigiar l’alumnat i a tots en general, els de l’ensenyament”, també se’ls recorda que “si les coses no estan bé fetes tenen una penalització” i que les classes i els exàmens fixats continuen endavant si hi ha alumnes que assisteixen a les aules.
“Entre tots hem de fer pinya”, afirma la directora de l’Enric Valor i afegeix que “educar-los vol dir, precisament, que pensen”. Pares, mares i professorat han d’estar units per a fer-los entendre que facen les coses per si mateix i no es deixen guiar cegament per algú que no coneixen o per motius desconeguts. D’altra banda, han d’entendre que no es poden convocar vagues totes les setmanes, que s’han d’organitzar per economitzar temps i esforços, ja que les vagues sempre tenen conseqüències, com passa en les vagues dels adults, que cada dia de vaga es descompta del jornal.
La directora del centre educatiu, Lluïsa Parra, explica que existeixen unes normes de funcionament que l’alumnat coneix i on s’especifica quin és el procediment a seguir per a convocar una vaga. El principal objectiu d’aquesta qüestió és que els motius de la reivindicació siguen transmesos entre els i les estudiants i entre el professorat perquè tothom sàpiga que és el que defèn. Si no se segueixen eixos passos la direcció del centre i el professorat pot interpretar l’absentisme a classe com una simple foja i no com una vaga. Una altra qüestió que es té en comptes en el reglament intern és que l’estudiantat és menor d’edat, el que implica que des del centre s’ha d’informar els pares perquè aquests donen el seu consentiment a la participació activa del seu fill o filla en la vaga.
La diferència entre la primera vaga i la segona les passades setmanes radica en l’intercanvi d’informació entre els convocants i la direcció del centre. En el primer cas, tot i el poc temps per a preparar l’aturada, la gent que va organitzar l’acte va poder parlar amb els delegats i els professors i va poder transmetre la informació, convenint reservar un parell d’hores per a concentrar-se davant de l’institut. En el segon cas la direcció va denegar el seu consentiment per la celeritat de la convocatòria, encara més extrema que l’anterior. Tot i això, contravenint la decisió els convocants van realitzar la vaga amb motius antifeixistes.
Des del centre educatiu no es denega el dret dels alumnes a convocar vagues, el que es pretén transmetre als pares i mares és que si els seus fills i filles no els porten un paper explicant els motius de la vaga, és perquè des de l’institut no es tenen notícies de cap convocatòria o aquesta no ha estat autoritzada.
Lluïsa Parra assegura que el professorat els explica, per activa i per passiva, “que si no fan bé les coses el que aconsegueixen és desprestigiar l’alumnat i a tots en general, els de l’ensenyament”, també se’ls recorda que “si les coses no estan bé fetes tenen una penalització” i que les classes i els exàmens fixats continuen endavant si hi ha alumnes que assisteixen a les aules.
“Entre tots hem de fer pinya”, afirma la directora de l’Enric Valor i afegeix que “educar-los vol dir, precisament, que pensen”. Pares, mares i professorat han d’estar units per a fer-los entendre que facen les coses per si mateix i no es deixen guiar cegament per algú que no coneixen o per motius desconeguts. D’altra banda, han d’entendre que no es poden convocar vagues totes les setmanes, que s’han d’organitzar per economitzar temps i esforços, ja que les vagues sempre tenen conseqüències, com passa en les vagues dels adults, que cada dia de vaga es descompta del jornal.