L’Ajuntament d’Atzúvia aprova la construcció de 700 cases davant del Castell de Forna
El consistori rebutja les al.legacions del grup Gelibre que denuncia entre altres coses la falta de recursos hídrics per abastir els dos plans parcials que ocupen una superfície d’uns 700.000 metres quadrats.
L’equip de govern de L’Atzúvia, de majoria popular, va donar llum verd en el ple del passat 21 de desembre als Programes d’Actuació Integrada (PAI) en els sectors 1 i 3 de les Normes Subsidiàries. Les noves urbanitzacions ocupen una superfície d’uns 700.000 metres quadrats, i prevenen la construcció de 700 cases que es calcula, multiplicaran per quatre la població actual.
En este sentit, l’associació Gelibre va denunciar que «les noves vivendes suposaran un consum d’aigua afegit per a la localitat d’un mínim de 420.000 litres al dia». Respecte d’això, els proteccionistes es van preguntar si «hi ha autorització per a extraure este elevat augment dels pous per a ús agrícola» i es van qüestionar si «este irresponsable saqueig de les aigües subterranis, i d’altres encara pendents d’aprovació, afectarà les reserves del pou de l’Ainer, pertanyent a l’aqüífer de Mustalla».
En un comunicat remès al mitjans, l’entitat ecologista també es pregunta si «es pot garantir el consum d’aigua per a l’Atzúvia i Forna, per a la urbanització actual dels Bassetes, per a les dos de Montverd, per a la pendent d’aprovació de la Moleta i per a la important i desmesurada ocupació urbanística dels terrenys agrícoles» qüestionant-se a continuació «on està el límit» i afirmant que «esta interessada falta de planificació no és sostenible».
Les al•legacions presentades als dos projectes urbanístics, que seran executats per l’AIU Montverd i Promocions Barranqueta S. L., han estat rebutjades. Així per al grup Gelibre, l’urbanisme de l’Atzúvia destaca pel seu arcaisme en el sentit que les Normes Subsidiàries per les que es regeix daten de 1981 i «conceben el terme municipal com un gran solar».
En este sentit, l’associació Gelibre va denunciar que «les noves vivendes suposaran un consum d’aigua afegit per a la localitat d’un mínim de 420.000 litres al dia». Respecte d’això, els proteccionistes es van preguntar si «hi ha autorització per a extraure este elevat augment dels pous per a ús agrícola» i es van qüestionar si «este irresponsable saqueig de les aigües subterranis, i d’altres encara pendents d’aprovació, afectarà les reserves del pou de l’Ainer, pertanyent a l’aqüífer de Mustalla».
En un comunicat remès al mitjans, l’entitat ecologista també es pregunta si «es pot garantir el consum d’aigua per a l’Atzúvia i Forna, per a la urbanització actual dels Bassetes, per a les dos de Montverd, per a la pendent d’aprovació de la Moleta i per a la important i desmesurada ocupació urbanística dels terrenys agrícoles» qüestionant-se a continuació «on està el límit» i afirmant que «esta interessada falta de planificació no és sostenible».
Les al•legacions presentades als dos projectes urbanístics, que seran executats per l’AIU Montverd i Promocions Barranqueta S. L., han estat rebutjades. Així per al grup Gelibre, l’urbanisme de l’Atzúvia destaca pel seu arcaisme en el sentit que les Normes Subsidiàries per les que es regeix daten de 1981 i «conceben el terme municipal com un gran solar».