Els PAI de Parcent i l’Atzúbia a la UE
Dimecres que ve a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu es tornaran a debatre els 3 polèmics PAI de Parcent aprovats al gener de 2006. La Unió Europea també debatrà el cas de l’Atzúvia on el PP va aprovar en 2004 altres tres plans urbanístics que contemplen la construcció de 2000 habitatges, sense que existisca informe d’impacte ambiental ni tampoc el vist-i-plau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Dos pobles de la Marina Alta estaran, dimecres que ve en la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per a analitzar fins a 6 polèmics PAI projectats entre el 2004 i el 2006. Es tracta de Parcent i l’Atzúbia.
Així les coses, el govern de Parcent vol ser testimoni directe del que succeisca dimecres que ve, a partir de les 15 hores, en la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, en la que es tornaran a debatre els tres polèmics PAI aprovats al gener del 2006 per l’anterior executiu municipal, del PP, i les possibles vulneracions de la normativa europea que pogueren donar-se en eixos programes. Una delegació de l’ajuntament estarà present en la sessió “per la transcendència del cas en una institució tan important com el Parlament Europeu” i, en especial, “per a defendre els interessos generals del poble de Parcent”, segons informava a finals de la setmana passada el consistori de la localitat.
En la sessió es tornarà a debatre la possible vulneració de la normativa europea en el cas dels 3 polèmics PAI del Replà, la Solana i el Cantalar, que suposarien en total la construcció d’unes 1.800 noves cases. El cas es debat a la Unió Europea per la queixa que en el seu dia va presentar l’associació Veïns de Parcent.
A la sessió del dimecres assistiran l’alcalde, Máximo Revilla, i la primera tinent d’alcalde, Jacqui Cotterill, que en el moment en què es va presentar la queixa, en el passat mandat municipal, exercia com a presidenta de Veïns de Parcent. Cotterill va deixar el càrrec quan va accedir, després dels comicis locals, a formar part de la corporació municipal.
Tot i la intervenció de la Unió Europea en l’assumpte dels PAI, tot i l’informe desfavorable de la CHJ per la falta d’aigua, i tot i els informes en contra del projecte del Defensor del Poble i la Síndic de Greuges, la Generalitat segueix avant amb la seua tramitació.
L’altre poble que estarà present en el debat de la Unió Europea és l’Atzúbia on el PP va aprovar en 2004 tres plans urbanístics que contemplen la construcció de 2000 habitatges, sense que existisca informe d’impacte ambiental ni tampoc el vist-i-plau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Des de l’associació Gelibre, Jesús Pons, va indicar que des de fa diversos mesos han sol•licitat la desestimació dels projectes, que encara no han tramitat tota la documentació sol•licitada per la conselleria. A més de la queixa presentada a Europa, membres de Gelibre es van reunir amb els europarlamentaris en la seua visita a Benissa, en la que van aprofundir en la documentació remesa a la Comissió.
Les principals queixes de Gelibre és la falta d’un informe d’impacte ambiental, tot i que la zona es troba afectada pel PORN de la marjal Pego-Oliva, que forma part dels convenis internacionals pel valor ecològic del segon aiguamoll més important de la Comunitat. Així mateix, la pròpia Síndic de Greuges va qualificar de temerària l’aprovació dels citats plans per part del govern del PP de l’Atzúvia sense comptar anteriorment amb l’autorització de la CHJ.
Així les coses, el govern de Parcent vol ser testimoni directe del que succeisca dimecres que ve, a partir de les 15 hores, en la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, en la que es tornaran a debatre els tres polèmics PAI aprovats al gener del 2006 per l’anterior executiu municipal, del PP, i les possibles vulneracions de la normativa europea que pogueren donar-se en eixos programes. Una delegació de l’ajuntament estarà present en la sessió “per la transcendència del cas en una institució tan important com el Parlament Europeu” i, en especial, “per a defendre els interessos generals del poble de Parcent”, segons informava a finals de la setmana passada el consistori de la localitat.
En la sessió es tornarà a debatre la possible vulneració de la normativa europea en el cas dels 3 polèmics PAI del Replà, la Solana i el Cantalar, que suposarien en total la construcció d’unes 1.800 noves cases. El cas es debat a la Unió Europea per la queixa que en el seu dia va presentar l’associació Veïns de Parcent.
A la sessió del dimecres assistiran l’alcalde, Máximo Revilla, i la primera tinent d’alcalde, Jacqui Cotterill, que en el moment en què es va presentar la queixa, en el passat mandat municipal, exercia com a presidenta de Veïns de Parcent. Cotterill va deixar el càrrec quan va accedir, després dels comicis locals, a formar part de la corporació municipal.
Tot i la intervenció de la Unió Europea en l’assumpte dels PAI, tot i l’informe desfavorable de la CHJ per la falta d’aigua, i tot i els informes en contra del projecte del Defensor del Poble i la Síndic de Greuges, la Generalitat segueix avant amb la seua tramitació.
L’altre poble que estarà present en el debat de la Unió Europea és l’Atzúbia on el PP va aprovar en 2004 tres plans urbanístics que contemplen la construcció de 2000 habitatges, sense que existisca informe d’impacte ambiental ni tampoc el vist-i-plau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Des de l’associació Gelibre, Jesús Pons, va indicar que des de fa diversos mesos han sol•licitat la desestimació dels projectes, que encara no han tramitat tota la documentació sol•licitada per la conselleria. A més de la queixa presentada a Europa, membres de Gelibre es van reunir amb els europarlamentaris en la seua visita a Benissa, en la que van aprofundir en la documentació remesa a la Comissió.
Les principals queixes de Gelibre és la falta d’un informe d’impacte ambiental, tot i que la zona es troba afectada pel PORN de la marjal Pego-Oliva, que forma part dels convenis internacionals pel valor ecològic del segon aiguamoll més important de la Comunitat. Així mateix, la pròpia Síndic de Greuges va qualificar de temerària l’aprovació dels citats plans per part del govern del PP de l’Atzúvia sense comptar anteriorment amb l’autorització de la CHJ.