El segon incendi en menys d’un mes en la Vall de Gallinera també va ser intencionat
L’incendi forestal que va calcinar la vesprada del dijous dos hectàrees de pineda en la Vall de Gallinera va ser, com el que es va produir fa menys d’un mes, intencionat. Els experts de la Conselleria de Territori van examinar ahir la zona afectada i ara tracten de determinar la tècnica empleada pel piròman.
Les sospites s’han confirmat una altra vegada. Tots els indicis condueixen a pensar que les flames que van arrasar per segona vegada en menys d’un mes la massa forestal de la Vall de Gallinera tenen darrere una mà que encén la metxa.
Durant el matí del divendres i una vegada extingit totalment l’incendi, perits de la Conselleria de Territori van rastrejar la zona afectada en el camí de la Font d’Alcúdia per a tractar de trobar el punt d’origen del foc. Cap crema agrícola mal apagada, cap raig dormit en els troncs dels arbres. Res que permeta concloure que l’inici de les flames fóra fruit de la fatalitat.
Per tant, la investigació ha determinat l’autoria intencionada de l’incendi. Ara, els tècnics se centren a esbrinar el procés utilitzat pel presumpte autor per a poder així traçar una línia d’investigació que demostre si la tècnica coincideix amb els altres incendis forestals deslligats en la Vall de Gallinera.
Les coincidències no són poques. Les flames sempre apareixen els dies de vent i el seu focus s’amaga en les parts més altes de les muntanyes, una àrea de difícil accés per als mitjans d’extinció terrestres. A partir d’ací, el foc descendeix .
En els temps que corren, l’interès per fer desaparèixer massa forestal condueix principalment a la construcció. No obstant, en els dos incendis ocorreguts en la Vall de Gallinera no pareix lògic buscar esta motivació. Des de l’Ajuntament insisteixen en el fet que ambdós muntanyes no tenen la qualificació d’urbanitzable. A més, l’alcaldessa del municipi, Mari Carmen Palmer, nega que s’haja presentat cap proposta urbanitzadora en les parcel•les arrasades.
També des de la Conselleria de Territori rebutgen esta hipòtesi, ja que la Llei Urbanística Valenciana “impedeix contundentment la construcció per un període indeterminat de temps en les zones afectades per focs”, matisen.
Així, fonts del Consell ressenyen que si es tracta d’un incendi per pressió urbanística “just han aconseguit el contrari. Tancar la possibilitat a la seua edificació”. Per tant, la investigació se centra en altres hipòtesis. La creació de zones de past per al ramat o, simplement, la malaltia mental d’alguna persona. De fet, la carretera cap a les Valls és el punt on es concentren la major part d’incendis de la Marina Alta.
Les sospites s’han confirmat una altra vegada. Tots els indicis condueixen a pensar que les flames que van arrasar per segona vegada en menys d’un mes la massa forestal de la Vall de Gallinera tenen darrere una mà que encén la metxa.
Durant el matí del divendres i una vegada extingit totalment l’incendi, perits de la Conselleria de Territori van rastrejar la zona afectada en el camí de la Font d’Alcúdia per a tractar de trobar el punt d’origen del foc. Cap crema agrícola mal apagada, cap raig dormit en els troncs dels arbres. Res que permeta concloure que l’inici de les flames fóra fruit de la fatalitat.
Per tant, la investigació ha determinat l’autoria intencionada de l’incendi. Ara, els tècnics se centren a esbrinar el procés utilitzat pel presumpte autor per a poder així traçar una línia d’investigació que demostre si la tècnica coincideix amb els altres incendis forestals deslligats en la Vall de Gallinera.
Les coincidències no són poques. Les flames sempre apareixen els dies de vent i el seu focus s’amaga en les parts més altes de les muntanyes, una àrea de difícil accés per als mitjans d’extinció terrestres. A partir d’ací, el foc descendeix .
En els temps que corren, l’interès per fer desaparèixer massa forestal condueix principalment a la construcció. No obstant, en els dos incendis ocorreguts en la Vall de Gallinera no pareix lògic buscar esta motivació. Des de l’Ajuntament insisteixen en el fet que ambdós muntanyes no tenen la qualificació d’urbanitzable. A més, l’alcaldessa del municipi, Mari Carmen Palmer, nega que s’haja presentat cap proposta urbanitzadora en les parcel•les arrasades.
També des de la Conselleria de Territori rebutgen esta hipòtesi, ja que la Llei Urbanística Valenciana “impedeix contundentment la construcció per un període indeterminat de temps en les zones afectades per focs”, matisen.
Així, fonts del Consell ressenyen que si es tracta d’un incendi per pressió urbanística “just han aconseguit el contrari. Tancar la possibilitat a la seua edificació”. Per tant, la investigació se centra en altres hipòtesis. La creació de zones de past per al ramat o, simplement, la malaltia mental d’alguna persona. De fet, la carretera cap a les Valls és el punt on es concentren la major part d’incendis de la Marina Alta.