El jutge permet altra construcció ilegal a la Marjal
El procés judicial que, a instàncies de la Generalitat Valenciana, havia sol·licitat l´enderrocament de les obres d´una vivenda de construcció il·legal al parc natural de la Marjal s´ha aturat.
Un jutge de Gandia ha decretat que la casa es mantiga en peu després d´escoltar el testimoni del propietari, un veí d´Oliva, que durant els últims mesos de l´any 2000 va edificar un xalet a una parcel·la de la seua propietat a la partida Revolteta, situada dins els límits del parc natural. L´edifi és de nova planta amb una superfície de 170 m2 de vivenda, 20 m2 de garatge i 8 m2 de paeller.
Com en el cas d’una altra casa construïda en la Marjal que va ser objecte de procés judicial després de la denúncia de la Conselleria de Territori, el magistrat de Gandia assenyala en la seua sentència que Francisco M. C., «sabia que, en efecte, aquest lloc està considerat espai natural protegit». No obstant, per a evitar que la vivenda en litigi siga enderrocada, el jutge no dubta a asseverar que «la dita construcció és la vivenda habitual de l’acusat i la seua família i només té eixa casa a Oliva».
Tot i que el jutge eximeix el propietari d´haver de restablir la legalitat urbanística, Francisco M. C., ha sigut condemnat com a responsable d’un delicte contra l’ordenació del territori a sis mesos de presó, multa de dotze mesos a 6 euros cada dia (quasi dos mil dos-cents euros) i inhabilitació especial per a l’exercici de professió o ofici durant sis mesos. El magistrat, després de condemnar també el veí d’Oliva a què pague els costos del procés judicial, ha sentenciat que «no procedeix a la demolició de l’obra interessada pel Ministeri Fiscal». La sentència, emesa el passat mes de novembre, pot ser recorreguda.
Al llarg de tota la instrucció sumarial, un agent mediambiental va afirmar i es va ratificar que «la casa no té llicència i està en paratge protegit». En semblants termes es va pronunciar un enginyer forestal i tècnic agrícola en el seu informe. Francisco M. C., va admetre «haver realitzat la construcció sense llicència».
El cas és molt semblant al què va acabar amb una resolució judicial quasi idèntica que va tenir com a afectat un altre agricultor d’Oliva que va construir la seua vivenda dins del perímetre de la marjal i no va haver de demolir-la. La Generalitat va enviar en 2005 un total de 22 casos a la Fiscalia per obres il·legals en la Marjal.
El col·lectiu Samaruc, integrat en la plataforma Ecologistes en Acció, s’ha dirigit a la Conselleria de Territori i Vivenda de la Generalitat i a la junta rectora del Parc Natural de la Marjal de Pego-oliva per a criticar les sentències que, almenys en nombre de dos, han acabat sancionant als que infringeixen les lleis urbanístiques però, en canvi, no se´ls obliga a la restitució de la legalitat urbanística, és a dir, a enderrocar el que s´ha construït.
Les cases il·legals permeses pel jutjat número u de Gandia «representen un greu precedent per a la conservació del parc natural de Pego-Oliva, atés que pot provocar la legitimitat de la construcció il·legal dins dels límits del parc». Els ecologistes critiquen a la Generalitat perquè «la tebiesa i deixadesa dels òrgans jurídics de la Conselleria de Territori i Vivenda al no recórrer la sentència deixen patente l’abandó de les seues funcions de custòdia davant de programats interessos privats immobiliaris, que pareix que actuen davant de la més descoratjadora de les impunitats al constatar un cert buit legal en l’aplicació de la normativa en qüestions mediambientals».
Com en el cas d’una altra casa construïda en la Marjal que va ser objecte de procés judicial després de la denúncia de la Conselleria de Territori, el magistrat de Gandia assenyala en la seua sentència que Francisco M. C., «sabia que, en efecte, aquest lloc està considerat espai natural protegit». No obstant, per a evitar que la vivenda en litigi siga enderrocada, el jutge no dubta a asseverar que «la dita construcció és la vivenda habitual de l’acusat i la seua família i només té eixa casa a Oliva».
Tot i que el jutge eximeix el propietari d´haver de restablir la legalitat urbanística, Francisco M. C., ha sigut condemnat com a responsable d’un delicte contra l’ordenació del territori a sis mesos de presó, multa de dotze mesos a 6 euros cada dia (quasi dos mil dos-cents euros) i inhabilitació especial per a l’exercici de professió o ofici durant sis mesos. El magistrat, després de condemnar també el veí d’Oliva a què pague els costos del procés judicial, ha sentenciat que «no procedeix a la demolició de l’obra interessada pel Ministeri Fiscal». La sentència, emesa el passat mes de novembre, pot ser recorreguda.
Al llarg de tota la instrucció sumarial, un agent mediambiental va afirmar i es va ratificar que «la casa no té llicència i està en paratge protegit». En semblants termes es va pronunciar un enginyer forestal i tècnic agrícola en el seu informe. Francisco M. C., va admetre «haver realitzat la construcció sense llicència».
El cas és molt semblant al què va acabar amb una resolució judicial quasi idèntica que va tenir com a afectat un altre agricultor d’Oliva que va construir la seua vivenda dins del perímetre de la marjal i no va haver de demolir-la. La Generalitat va enviar en 2005 un total de 22 casos a la Fiscalia per obres il·legals en la Marjal.
El col·lectiu Samaruc, integrat en la plataforma Ecologistes en Acció, s’ha dirigit a la Conselleria de Territori i Vivenda de la Generalitat i a la junta rectora del Parc Natural de la Marjal de Pego-oliva per a criticar les sentències que, almenys en nombre de dos, han acabat sancionant als que infringeixen les lleis urbanístiques però, en canvi, no se´ls obliga a la restitució de la legalitat urbanística, és a dir, a enderrocar el que s´ha construït.
Les cases il·legals permeses pel jutjat número u de Gandia «representen un greu precedent per a la conservació del parc natural de Pego-Oliva, atés que pot provocar la legitimitat de la construcció il·legal dins dels límits del parc». Els ecologistes critiquen a la Generalitat perquè «la tebiesa i deixadesa dels òrgans jurídics de la Conselleria de Territori i Vivenda al no recórrer la sentència deixen patente l’abandó de les seues funcions de custòdia davant de programats interessos privats immobiliaris, que pareix que actuen davant de la més descoratjadora de les impunitats al constatar un cert buit legal en l’aplicació de la normativa en qüestions mediambientals».