La Gossa Sorda congrega 20.000 persones en el seu últim aquelarre

Una colla d’amics que el 1996, «per l’obstinació» i la creença de Jordi Oltra va muntar un «grupet de música rock» que ha anat creixent a cada disc, amb cada cançó fins arribar a l’11 d’octubre a Pego, on va començar tot i on ha acabat. Tres hores de concert amb un públic entregat que va ballar i cantar totes i cadascuna de les lletres triades per a l’ocasió. Un concert amb múltiples col·laboracions que va finalitzar amb abraçades dels membres del grup i tots els artistes que els van acompanyar en un nit inoblidable. La Gossa Sorda va finalitzar L’Últim Aquelarre amb el crit mobilitzador de la formació: «a la batalla!» per donar les gràcies al públic per tot el que han compartit amb ells durant la gira A Tornallom i tota la seua trajectòria.
________________

«Ens hem sentit molt bé, molt còmodes, molt emocionats», expressa Josep Nadal ja baix de l’escenari, una vegada ―ara sí— ha finalitzat l’últim concert del retrobament de La Gossa Sorda. Reconeixia el cantant del grup que «veies passar les cançons i pensaves que no les tocaràs més i anàvem emocionant-nos cada vegada més». Trasllada Nadal que s’han sentit «molt contents d’haver tornat i d’haver fet l’últim concert a Pego». Afegia que, tot i que ja no tornaran als escenaris el seu llegat està a disposició del públic, «la gent té les cançons per al que vullga», conclou.

20.000 d’eixes persones els van voler acompanyar diumenge 11 d’octubre en L’Últim Aquelarre, el darrer concert de la gira A Tornallom. Una xifra que demostra el poder de convocatòria i com de lluny ha arribat aquella grup de joves que el 1996 s’ajuntaven per tocar música. Relata Josep Nadal que «fa 30 anys l’amic Jordi Oltra es va posar cabut que volia fer un grupet de rock. Ho tenia claríssim. Allí dalt, a la caseta de Mitjanes, al Xulle’s Club, volia que els amics férem un grupet de rock» i aleshores «l’únic que s’ho creia en eixe moment era ell, però gràcies a la seua obstinació podem dir, 30 anys després: Jordi, estigues on estigues, moltíssimes gràcies per haver-nos donat esta vida tan de puta mare».

Per això mateix, La Gossa Sorda, a través del seu cantant, en una de les últimes intervencions del concert va voler enrecordar-se «de tota eixa gent que continua fent música al nostre país, música en valencià. Per als que estaven abans de nosaltres, a tots els grups de Pego, a tots els grups valencians. Per als que estan ara i, sobretot, per als que vindran després, que seran la llavor de la polseguera. Per a tots aquells que continuaran cantant en valencià i parlant de les coses que ens passen ací».

Agraïa a les 20.000 persones que estaven allí «haver fet l’esforç de comprar l’entrada i de vindre fins a Pego per a fer este últim aquelarre que esperem que recordeu durant de temps». Alhora demanava el cantant de La Gossa Sorda a tota eixa gent era que «d’ací a uns anys, molts anys, recordeu que hi va haver un grupet a Pego que es deia La Gossa Sorda».

20.000 persones arribades de Marines Vell, Macastre, Pinet, València, la Vila-Joiosa, Conca, Gelida o fins i tot de Xile, entre moltes altres indrets que es congregaren a Pego per a no perdre’s esta última ocasió de veure en directe La Gossa Sorda. El motiu el podríem resumir amb el que explicava un dels seguidors entrevistats per Ràdio Pego que venia de Gelida, al Penedès. El viatge s’havia de fer perquè La Gossa Sorda és «un grup històric, pares de la música en valencià i per les seues lletres reivindicatives, a favor de la defensa de la terra, d’uns valors molt concrets i, veient com està el panorama és més important que mai estar aquí, reivindicant-los i donant-los suport».

L’Últim Aquelarre acabava amb La Gossa Sorda a l’escenari, però començava molt abans. A les 18h., a la plaça de l’Ajuntament amb la Manifa’s Band com a guia per a arribar fins al recinte del concert. Una agrupació formada per docents en lluita que va nàixer «de manera prou improvisada» durant la vaga indefiniva del mes de maig explica Ricardo Martínez, portaveu de Manifa’s Band. A l’estiu han «continuat cobrint actes dels grups compromesos amb l’escola pública, amb el valencià com és La Gossa» i per això els agraïen que hagueren comptat amb ells i elles.

En L’Últim Aquelarre també han estat presents Guaitem La Terra i el col·lectiu Mai Més. Els primers, de Pego, van voler deixar clar que «el nostre territori no està en venda» i anant al detall denuncien que «el PAI Pego Golf és l’expressió d’un model especulatiu que la burgesia comarcal aplica des de fa dècades». Un model que presenta, segons el col·lectiu en defensa del territori «un projecte inviable, sense recursos hídrics autoritzats, amb informes desfavorables i una zona amb risc real d’inundació». Per això consideren que «continuar tramitant-lo és irresponsable», per això defensen «la paralització immediata del PAI Pego Golf».

D’altra banda, Mai Més és una de les acusacions populars en el judici de la Dana, un procés que es va encetar per la barrancada viscuda fa quasi dos anys, el 29 d’octubre de 2024, que va provocar més de 230 víctimes mortals i és «difícil d’oblidar», afirma el portaveu Quico Miralles. Es van presentar com a acusació popular «per a fer justícia i, gràcies a l’aportació de centenars de persones com vosaltres estem des de fa dos anys als tribunals de Catarroja, lluitant cada dia per a què esta gent pague en presó més de 230 homicidis». Una aportació que necessiten que continue. 

Abans, a l’escenari de L’Últim Aquelarre van actuar Quinto, el pegolí pot dir que va estar en el comiat de La Gossa Sorda de fa 10 anys, amb Reacció i, que repetix en este nou comiat, el definitiu, amb una nova formació que agafa el seu cognom. Abril, qui s’acompanya del guitarrista pegolí, també veu, Enric Moll i que va fer moure a tot el públic amb el seu ritme enèrgic. I Romàntic Dimoni, el nou projecte del pegolí Carles Caselles, que s’ha estrenat en concert a Pego durant L’Últim Aquelarre el que ha fet l’actuació ben especial.

Per l’escenari també passava La Clandestina de Pego i Tocant i Rodant El Verger posant música a l’actuació de La Muixeranga de la Marina Alta, que realitzava amb èxit Ifac, eixa figura de 5 alçades en homenatge als pescadors de Calp i que, en esta ocasió s’alçava entre un mar de cossos que ajudaven a eixamplar la faixa de seguretat de la base de la pinya muixaranguera. 

Durant les tres hores d’actuació de L’Últim Aquelarre, La Gossa Sorda es va acompanyar de Julio Maloa, Pablo Sánchez, Xavi Sarrià, Auxili, Quinto i Carles Caselles, Ivan Gosp, l’Escola de Música Agrupació i La Maria.

Premi 9 d’octubre de Compromís per Pego a La Gossa Sorda

Al matí, La Gossa Sorda arreplega el Premi 9 d’octubre de Compromís perquè ha «sigut molt més que un grup de música, ha sigut una banda sonora de tota una generació que ha crescut cantant en valencià, reivindicant la seua identitat i descobrint que la música també pot ser una ferramenta per a canviar allò que no ens agrada de la nostra societat», afirma Víctor Climent, l’encarregat de donar el reconeixement. Afegia que el grup de Pego ha aconseguit fer «que les vostres cançons siguen nostres, que les cantem als carrers, als concerts, a les festes, a la dutxa i que formen part de la nostra memòria individual i col·lectiva».

Agraïen el gest de Compromís donant-los este distintiu. Recordava Salvador Bolufer que La Gossa Sorda ha sigut «un grup de colegues que hem fet el que ens ha donat la gana» i deixava clar que han cantat en valencià perquè «és la llengua que parlem i estimem». Un premi que afirma «no només és nostre, és de tots, per fer una vida més bonica i lluitar contra estes fantasmes que tornen».

Edu Torrens posava l’accent en què se senten «molt de Pego, sempre ha sigut un orgull ser del poble, portar el nom del poble a tots els llocs». Alhora confessava que «és molt d’agrair tot el que ens ha passat perquè des de joves estem en este projecte i mai pensàvem que arribaríem, una quadrilla d’amics, a fer el que hem fet».

«És molt més del que podíem esperar», reiterava eixa idea Àlex Seguí. De fet, assegurava que «ara comencem a ser un poc conscients del que és La Gossa Sorda». Afirma Seguí que «mai hem tingut més pretenció que la de tocar i d’escriure les cançons, els missatges o les lletres que nosaltres pensem». Subratllava que han arribat on estan gràcies al públic perquè «la música sense el públic no és res». Llançava un missatge de futur: «No deixem mai de seguir pensant, actuant, vivint de manera antifeixista, amb perspectiva de mires i oberta al món» per a construir una «societat valenciana forta i oberta al món» perquè «és al que aspirem totes i tots i és el que ha defensat sempre La Gossa Sorda».

L’Aquelarret

El 9 d’octubre a la vesprada el protagonisme era per als xiquets i les xiquetes amb L’Aquelarret, un concert que van pensar des del principi perquè el seu desig ha estat, des què van saber que podrien realitzar el seu últim concert a Pego, «sembrar la llavor de la polseguera». I ho van fer presentant a la societat pegolina i de la resta de la comarca Petita Rebel, una formació de xiquetes de 9 anys que viuen en localitats molt distants, el que els impedix assajar juntes. No obstant això, la seua passió per la música aconseguix que, amb tres o cinc assajos en conjunt, puguen fer màgia i tindre un repertori farcit de cançons que els motiven i les fan sentir-se fermes dalt l’escenari com es va comprovar durant l’Aquelarret.

Els pares i les mares agraïen la iniciativa perquè consideren que és «una bona iniciativa perquè els xiquets i les xiquetes comencen a introduir-se en la música en valencià», a més de poder fer-los gaudir d’un dia inoblidable per als seguidors de la formació pegolina.

I així va ser, van poder gaudir d’un concert únic que va superar les expectatives del públic destinatari. Entre les preferències de cançó, varietat: La Polseguera, Camals Mullats, Senyor Pirotèncic o A Tornallom, entre d’altres. Lamentaven que fora l’últim concert, tot i que es quedaven amb la idea que han pogut estar presents «a l’últim concert de La Gossa Sorda dedicat per a ells i elles», afegint que «ha sigut molt divertit».