La Muixeranga com a símbol de col·lectivitat vertebra el 9 d’octubre a Pego
Compartix protagonisme amb el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I i el visir al-Azraq, representats a la plaça on ha tingut lloc la celebració de la diada dels valencians i les valencianes amb una nodrida representació de la corporació municipal. El regidor de Cultura, Josep Mengual, ha estat destacat que la relació d’al-Azraq i Jaume I «va passar pels pactes, les treves i també pels enfrontaments. Pego va estar directament implicat en aquells conflictes i el castell d’Ambra va ser una de les fortaleses disputades durant les revoltes encapçalades per Al-Azraq». Un passat que, en certa manera, està reflectit en els colors de la bandera de Pego que ens trasllada la «barreja de pobles, cultures i tradicions forma part de les nostres arrels i ens ajuda a entendre el Pego que coneixem hui», declara Mengual.
_______________
Pego ha viscut hui un nou d’octubre protagonitzat per la Muixeranga de la Marina Alta «una manifestació que combina força, equilibri, música i, sobretot, treball col·lectiu», descriu el regidor de Cultura. Josep Mengual ha estat l’encarregat del discurs de l’acte institucional del 9 d’octubre a Pego, com en les últimes edicions. 
En eixe discurs ha destacat que «les muixerangues formen part d’una tradició valenciana documentada des de fa segles, en què les persones alcen figures i torres humanes al ritme de la dolçaina i el tabal».
La base de la Muixeranga és la pinya, eixa faixa ampla de persones que tenen com a missió que ningú es faça mal. En paraules de Mengual, el que «defineix molt bé la muixeranga és que tots són necessaris. Cada persona ocupa el seu lloc». El mecanisme de treball és com el d’un rellotge, precís, coordinat perquè tot isca perfecte. Per això, descriu el regidor de Cultura que a la Muixeranga «uns sostenen des de baix, altres pugen i altres donen seguretat. I només quan tots treballen junts la figura pot alçar-se».
A la Plaça Jaume I de Pego hui, 9 d’octubre, la Muixeranga de la Marina Alta ha realitzat 6 figures: La Balaguera, la Torreta, la Sènia, el Tres de Copes, el Pilotó i a culminat l’actuació amb Ifac, una figura de cinc alçades en la que han s’ha afegit a la pinya gent del públic i també regidors i regidores de la corporació municipal per la dificultat i l’alçada que agafa la torre humana. Esta, com tota la resta de figures, han sigut executades amb l’acompanyament musical de les colles de dolçainers i tabaleters Tocant i Rodant El Verger i La Clandestina de Pego. Totes elles han sigut culminades amb èxit arrancant forts aplaudiments del públic.
750 anys de la mort del rei Jaume I i el visir al-Azraq
Abans d’esta actuació, però, Josep Mengual ha recordat que «fa 788 anys, el 9 d’octubre de 1238, Jaume I entrava a la ciutat de València després de la seua conquesta. Aquell fet marcava el naixement del Regne de València, amb institucions i lleis pròpies, i l’inici d’una nova etapa de la nostra història». Afegix el regidor pegolí que «aquella conquesta no va acabar a la ciutat de València. Durant els anys següents, Jaume I va continuar avançant cap a altres territoris, i les nostres comarques van ser escenari de pactes, revoltes i enfrontaments entre cristians i musulmans».
En este punt apareix una altra «figura imprescindible per a entendre la nostra història : Al-Azraq», indica Mengual. 
Recorda que «va ser un important cabdill andalusí que dominava bona part de les valls de la Marina i el Comtat» i continua explicant que «La seua relació amb Jaume I va passar pels pactes, les treves i també pels enfrontaments». La nostra localitat, «Pego va estar directament implicada en aquells conflictes i el castell d’Ambra va ser una de les fortaleses disputades durant les revoltes encapçalades per Al-Azraq».
El final és conegut Pego esdevindria cristià uns anys després. Concretament «Jaume I recuperaria Pego en 1258 i Al-Azraq marxaria a l’exili. Anys després tornaria a aquestes terres i moriria en 1276 durant els combats d’Alcoi. Aquell mateix any moriria també Jaume I», rememora Josep Mengual.
Enguany, es compleixen 750 anys de la mort d’estes dos figures cabdals de la nostra història, el que s’ha volgut reflectir en els murs de la plaça Jaume I amb la intervenció artística de la Nena Wapa. Una iniciativa de la regidoria de Serveis i Qualitat Urbana per a deixar constància de la doble efemèride.
Vinculava esta història als colors de la bandera de Pego el regidor de Cultura. Explica Josep Mengual que «el verd, color tradicionalment vinculat a l’islam, ens recorda la població musulmana que va habitar aquestes terres durant segles. Les quatre barres roges sobre fons groc ens remeten a la Corona d’Aragó i a l’arribada dels cristians amb Jaume I. I, entre les dos, el blanc, el color de la pau, representa la convivència entre dos cultures que, malgrat els conflictes i els episodis difícils de la història, compartiren durant molt de temps aquest territori.» Conclou el regidor que «eixa barreja de pobles, cultures i tradicions forma part de les nostres arrels i ens ajuda a entendre el Pego que coneixem hui».
Ofrena i II Concurs de dibuixos
Disculpava, abans de realitzar els representants polítics de la corporació municipal l’ofrena a Jaume I, l’absència de l’alcalde, que no ha pogut assistir a l’acte institucional per motius personals.
Durant l’acte també s’han pogut contemplar tots els dibuixos que s’han presentat al II Concurs de Dibuix 9 d’octubre i s’han lliurat els premis. El primer premi ha estat per a Noa Alemany Sendra, que és el cartell anunciador dels actes del 9 d’octubre a Pego. El segon premi ha estat per a Rosa Giménez Giménez ―que no ha estat present a l’acte— i el tercer premi
l’ha aconseguit Júlia Garcia Ribes. Un moment que obri la porta a «mirar cap a les generacions més joves» que aporten el seu granet d’arena a través de l’expressió artística.
L’acte ha finalitzat amb l’himne de la Comunitat Valenciana.