‘Arquitectura rural de la Vall de Pego’ posa en valor un patrimoni que sinó deixaria d’existir

Perquè acabaria desapareixent sense testimonis. Els presentadors del llibre escrit per José Cambrils Sendra van destacar de l’obra el completíssim treball de camp que suposa i la valua de transformar els elements i espais quotidians en llocs culturals. Així mateix, destacaren que és una obra que no es podria haver realitzar sense passió.
La vesprada de divendres la Casa de Cultura de Pego va acollir la presentació del llibre de José Cambrils Sendra, ‘Arquitectura rural de la Vall de Pego’, una obra que recull 600 fotos de cases de camp, regadores, ximeneies, i altres elements característics del camp pegolí. Un treball que assegurava l’escriptor José Luis Luri, davant una sala plena, que «no es pot fer sense passió, s’ha de fer xafant el camp». Així mateix, apuntava que és un treball que «obri una porta que s’hauria d’haver obert fa molt de temps perquè, l’enciclopèdia que eres els llauradors del camp, ja no estan».




Per la seua banda, Juan Bautista Bisquert, advertia que s’ha d’anar molt en compte amb el disseny dels Plans Generals d’Ordenació Urbana perquè estos «poden fer malbé el patrimoni» com ho va fer l’asfalt que actualment cobrix l’avinguda Joan Carles I, que va soterrar dos cementeris i una mesquita al seu sustrat.




En esta línia Miguel del Rey Aymat, arquitecte, ressaltava que el llibre de José Cambrils el que fa és posar en valor el patrimoni rural, una qüestió essencial perquè, assegurava «si no posem en valor eixe patromini, este no existix». Del Rey, molt vinculat a Pego perquè va viure la seua adolescència ací, declarava que el llibre li ha descobert un Pego que desconeixia. «Per a mi Pego era un nucli rural agrupat on hi havia una xarxa radial de camins que anaven a les partides i on hi havia casetes de camp, però de suport de treball agrari, però no com una residència de persones». ‘Arquitectura rural de la Vall de Pego’, per tant «m’ha descobert tot este patrimoni, tot un món de cases, de riuraus, ermites, cisternes, calvaris…».




Qualificava també Miguel del Rey el llibre com un «completíssim treball de camp», per tant, es tracta d’un treball «verge, un treball que ix d’un lloc on no hi havia res i de sobte, hi ha alguna cosa». Assegurava que a partir d’ara «mai es podrà obviar este llibre quan es parle del món rural». Així mateix, del Rey, comentava que és «l’aigua per regar altres camps». I denunciava que el llibre posa de relleu «el mal estat en què es troba el patrimoni rural de la vall de Pego i, assegurava, […] això no parla massa bé d’una societat que, vol ignorar un passat tan important com l’agrari, base de la seua existència».

Aprofundia en les virtuts del llibre de José Cambrils. Ho feia subratllant que es tracta «d’un llibre de gran interés» perquè «sap descriure els elements i els espais i convertir-los en llocs culturals». I és que José Cambrils coneix el paisatge i el paisanatge del mateix.

L’autor de ‘Arquitectura rural de la Vall de Pego’, abrumat per les paraules dels seus «padrins» no va poder dirigir-se al públic, és per això que va optar per anar passant i explicant la selecció de diapositives que havia escollit i que formen part de les 600 fotos que conformen el llibre que recull part del patrimoni rural del terme. Així mateix va avançar que ja està capficat en la segona obra que abordarà patrimoni urbà de Pego.
809 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!