Pego lliura la seua medalla de plata a Evarist Miralles Salvà el 9 d’octubre

A més, l’Ajuntament de Pego celebra el 775 aniversari amb dansades valencianes a càrrec de les Dansaires d’Uxola i La Clandestina. L’alcalde, a la plaça de Jaume I va destacar la necessitat de lluitar cada dia per les llibertats, la solidaritat i qualsevol altra reivindicació.
Pego recupera enguany, després d’un any de descans, els actes commemoratius del 9 d’octubre organitzats per l’Ajuntament de Pego. L’any en què es complixen 775 anys de l’entrada de Jaume I sobre la ciutat de València, moment en què molts situen com punt de partida la “valencianitat” dels pobladors d’estes terres.

En eixe context la regidoria de Cultura impulsava la tradicional concentració a la Plaça de Jaume I per retre-li homenatge. L’encentava una dansà ballada per les Dansaires d’Uxola, acompanyades de la música de La Clandestina.



En acabar esta actuació la regidora de Cultura, Alicia Siscar i l’alcalde de Pego, Enrique Moll procedien a lliurar una corona de flors al bust de Jaume I. A continuació el batlle, s’adreçava a les persones congregades a la plaça per a recordar-los que, enguany se celebrava “el 775 aniversari de l’entrada a València del rei Jaume I, el Conqueridor. Dia elegit per les Corts Valencianes per a reivindicar la nostra cultura, les nostres arrels i la nostra llengua”. En este punt, Enrique Moll també recordava que és una d’eixes persones a les que no els agraden els dies singulars […] “perquè la lluita per la llibertat, la solidaritat o qualsevol altra reivindicació no pot dedicar-se-li només un dia”.




Així que des de la Plaça de Jaume I, la comitiva institucional i tota la gent que va voler acompanyar-los, es van dirigir cap a la Plaça de l’Ajuntament. Mentre es feia la 1, les Dansaires d’Uxola es van marcar tres dansades més, acompanyades del tabal i les dolçaines de La Clandestina.




Poc abans de les 13 hores apareixia Evarist Miralles per les rodalies de l’Ajuntament de Pego. Era el moment, després de les primeres salutacions i enhorabones, de pujar al saló de plenaris, on es traslladava l’activitat institucional.




El 9 d’octubre, diada dels valencians i les valencianes, finalment Evarist Miralles Salvà anava a rebre la medalla de plata del seu poble, Pego. Com tot acte institucional, s’han de seguir uns protocols formals.







Així que, una vegada tots els regidors i regidores de la corporació en els seus seients i la resta de la gent que va voler acompanyar Evarist Miralles en este dia tan especial, l’alcalde de Pego, Enrique Moll va procedir a llegir l’acta de resolució en què hem de destacar que la iniciativa de què se li lliure esta medalla a Evarist Miralles va estar impulsada per Creama Pego i les Associacions d’Hostalers i Comerç de Pego.




La regidora de Creama, Promoció Econòmica i Turisme, Pepa Sendra, prenia la paraula per a trasbalsar més d’una ànima present a la sala. Entre d’altres coses, va subratllar que, en esta ocasió, la medalla de plata requeia en una persona jove “amb ganes, i que podrà amb este guardó ser model a seguir per a tants joves que, malgrat la que està caient, sentiran que amb esforç i moltes hores de feina poden aconseguir aquell somni que persegueixen. Esforç, que Evarist resumia en una de les seues moltes entrevistes com robar-li temps a al son, al descans i al temps lliure”.




Així mateix, Pepa Sendra recorria, breument el currículum d’Evarist Miralles per a fer patent que el reconeixement és merescut: “Són moltes les raons per les que eres mereixedor d’esta honra; de tots és sabut el teu bon fer com a cuiner (els teus premis ho avalen, ja des de 1998, aconseguint el primer premi en la secció “peix de la badia” en el concurs d’arròs a banda de Dénia. Tots els guardons rebuts en la modalitat a la millor gastronomia espanyola “fideuà de Gandia”, els que has obtingut com a mestre sucrer i, per suposat ,el de millor cuiner en el Concurs nacional de gastronomia 2011. Premi que et va valdre per a poder-nos representar en el ‘Bocuse d’or’.

A més de diverses publicacions i patents, jornades gastronòmiques, responsabilitats en esdeveniments de la Generalitat Valenciana i l’obtenció de títols com el d’ambaixador de cultures concedit en el Fòrum de les Cultures de Monterrey (Mèxic).”




Agraïa la regidora de Creama i Comerç que l’estima d’Evarist per la seua terra i “també la nostra, l’ha dut més enllà de les fronteres, sempre pensant que els productes que t’oferix són els millors, donant-los a conèixer a tot arreu com a productes valencians i de Pego”.

I no deixava de banda el fet que “la gastronomia és un motor cada vegada més important en l’economia dels pobles, un sector que ocupa a moltíssima gent” i destacava que “per a la gent de Creama i per a l’Associació de Comerciants i Professionals de Pego, a la que pertanys, eres sant i senya, emprenedor arriscat de tasques quasi impossibles i model inimitable”.




Després d’entregar-li un diploma i la medalla de plata, Evarist Miralles va regalar unes paraules a les persones presents. El tenia escrit, per concretar el que volia transmetre i no endinsar-se entre perols, salses i condiments variats que feren el moment més llarg del desitjat. Amb to solemne, Evarist Miralles començava descrivint-se: “Sóc una infància repleta d’aromes, de casoles posades a la llar, d’hortalisses, de jocs al Bullent al seu pas per la marjal, o d’ametles arreplegades al Carritxar del ‘ti’ Evaristo…”, amb un començament així ja podeu imaginar-se que va deixar el públic encisat amb les paraules triades per adreçar-s’hi a ells i elles.




El seu entorn i la seua intensa vivència al voltant de la llar materna i els productes del camp patern “em porten a ser el que vull ser, un restaurador generós amb els paladars i creador d’incomptables de sobretaules i plaents migdiades”. Este, assegura, “és el viatge que vaig voler emprendre fa uns anys i que ara em porta a ser qui sóc”. Sentencia Evarist Miralles que “la cuina no va arribar, sempre ha estat, inclús quan jo la vaig descobrir”.




Evarist Miralles va agrair l’atorgament de la medalla de plata que va definir com a un resum “del principi de la meua carrera professional”. Transmetia Evarist, a tot el públic present, “que sóc mediterrani i pegolí, respecte i humilitat pel que representa l’acceptació d’aquest reconeixement que em porta, si cap, a destil•lar la nostra mar, la terra i la gent, d’on extraure l’ànima i continuar amb més gana, esforç i passió, convençut del que faig i del que sóc”.



El reconeixement va acabar amb un refrigeri al pati de la Casa de Cultura, oferit pel propi homenatjat, Evarist Miralles.





41 Visites

Deixa un comentari