El projecte Life Paludícola permetrà crear un hàbitat adequat a la Marjal de Pego-Olvia perquè descanse la xitxarra d’aigua durant la seua migració

Este matí s’ha presentat al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva la màquina amfíbia que permetrà segar millor el canyar aquàtic. Una nova tècnica poc coneguda a Espanya que fa possible una millor gestió i conservació de les zones humides. L’objectiu final d’este projecte Life Paludícola, liderat per Fundació Global Nature, és frenar el descens de les poblacions de xitxarra d’aigua (Acrocephalus paludícola), el passeriforme més amenaçat d’Europa.

P1350656Este matí s’ha presentat al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva el Projecte LIFE Paludícola que té com a objectiu la restauració de l’hàbitat de pas migratori pre i post nupcial de la xitxarra o boscarla d’aigua per a frenar el descens de les seues poblacions. Este projecte s’inicia enguany i finalitzarà en 2020 i té un àmbit geogràfic d’actuació que inclou 12 municipis de tres comunitats autònomes, Castella Lleó, Castella La Manxa i la Comunitat Valenciana.

20180209_110339Entre les eines necessàries per a aconseguir eixe objectiu es troba una màquina amfíbia que permet segar automàticament el canyar i deixar clarianes a les zones com l’observatori del Bovar. Una tècnica nova poc coneguda a Espanya per a millorar la gestió i la conservació de zones humides que durant molts anys no s’han treballat.

20180209_110252«Per al Parc Natural és un motiu de moltíssima satisfacció tindre la màquina amfíbia que està ací treballant gràcies al projecte Life Paludícola», manifestava el director-coordinador del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Joseba Rodríguez. Este també indicava que el projecte comença enguany i finalitzarà en 2020. «Dos anys de faena per a millorar l’hàbitat de la xitxarra d’aigua, una au que està en perill d’extinció», recordava.

20180209_110325La xitxarra o boscarla d’aigua és l’au migratòria més escassa d’Europa, la més amenaçada a nivell mundial. Una espècie que cria en el nord d’Europa continental, en la zona del Bàltic, Bielorússia i hiverna a Àfrica. Les zones humides de la península ibèrica tenen un paper fonamental en la conservació de l’espècie ja que gran part de la població els utilitza com a àrea de repòs en les seues migracions anuals.

El director gerent de la Fundació Global Nature, entitat que lidera el projecte Life Paludícola, emmarcava esta acció en el 25é aniversari de la Fundació Global Nature, que va nàixer, justament «gràcies a un projecte de recuperació dels aiguamolls dessecats de Tierra de Campos (Castella i Lleó), una de les principals llacunes interiors d’Espanya». Al 1998 van passar a treballar a Castella La Manxa i, des de fa 7 anys que ho fan a la Comunitat Valenciana. P1350664Destacava Eduardo de Miguel que el projecte Life Paludícola el que fa és «unir per primera vegada les tres grans àrees de treball de la Fundació en recuperació de zones humides: Tierra de Campos, La Manxa i la Comunitat Valenciana perquè, curiosament, tenen una línia argumental comú i és que per ací passa una espècie molt amenaçada com és la xitxarra d’aigua». Concretava de Miguel que per les zones humides que abraça el projecte són espais on la xitxarra d’aigua «només passa, però, evidentment és una zona de descans, és un embut que, si desapareix, desapareix l’espècie». D’ahí que Europa haja considerat «que és una zona prioritària per a treball i per això ha donat suport al projecte».

Antonio Guillem, coordinador de Projectes de la Fundació Global Nature, incidia en el fet que el projecte «tracta de millorar l’hàbitat per a què, quan esta xicoteta au que ve des d’Àfrica i va al nord d’Europa, trobe durant la seua ruta migratòria llocs on descansar un dies». I per a aconseguir-ho el projecte el que permetrà serà condicionar eixos espais. I és que la xitxarra d’aigua el que necessita són zones aclarides de vegetació per a alimentar-se. De fet, necessita diferents tipus d’hàbitat per a quan pare a descansar. Necessita el canyís per dormir però també necessita zones sense vegetació per a menjar.

20180209_110942Comentava Guillem que el projecte ha unit «necessitats comunes dels usuaris dels parcs atenent a la dificultat que té la gestió de la vegetació en les zones humides». Descrivia el coordinador de projectes de la Fundació Global Nature que «normalment es deixen sense gestionar, ja no hi ha ramaderia dins d’ells i per això es convertix en una gran massa de canyís». Per a revertir esta situació, el projecte Life Paludícola ha permès adquirir una màquina amfíbia que «facilita la gestió de la vegetació i permet crear un hàbitat propici per a la xitxarra d’aigua en el seu trànsit migratori, perquè trobe en este hàbitat un lloc perfecte per a descansar uns dies».

Informava també Antonio Guillem que dins el projecte també es contempla un seguiment de les aus a partir de l’anellament d’alguns exemplars. Dades que es creuaran en totes les zones de treball del projecte per conèixer l’impacte de la gestió de la vegetació sobre l’au durant els anys que dura el projecte.

20180209_115842La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego, Laura Castellà, agraïa la inclusió de la Marjal en el projecte i manifestava «estar molt contents perquè s’haja apostat pel nostre parc per a fer a fer esta actuació». Així mateix, coincidia en la resta de intervinents en la importància de «la restauració de l’hàbitat per a què vinga més fauna és molt important, però sobretot també per als usuaris de la Marjal». Castellà destacava que «la màquina és meravellosa per anar aclarint tot el canyar que veiem». Confiava la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego que «el projecte tinga molt bon resultat, que s’aconseguisca que vinguen més aus ací».

La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Oliva, Imma Ibiza, manifestava que la Marjal «és un espai únic i que s’ha de protegir i totes les espècies que caben en ella també haurien de ser una prioritat» i estava convençuda que esta actuació «també anirà bé per a la recuperació de l’àguila pescadora perquè aclarir eixe espai farà falta perquè eixe projecte vaja endavant», pel que considerava que «esta màquina i el projecte que està fent la Fundació és importantíssim».

Pep Nebot, subsecretari general de Medi Natural reiterava la «satisfacció perquè estos projectes es puguen dur endavant». Ressaltava que la Fundació Global Nature és «més que una entitat més, és una entitat de referència en la qual sempre és una plaer i un orgull poder treballar». Nebot destacava tres aspectes del projecte Life Paludícola. En primer lloc, «l’àmbit de col·laboració entre diferents agents, entitats, administracions» i és que destacava que «la conservació és una responsabilitat compartida». En segon lloc, subratllava «la importància que té el territori valencià, els nostres espais naturals per a la conservació d’espècies molt més enllà de l’àmbit purament local o un inclús de país. És important que diguem que la conservació d’esta espècie depèn també de nosaltres, a nivell global», reforçava el subsecretari general de Medi Natural. En tercer lloc, Pep Nebot ressaltava que «la conservació en la majoria dels casos i especialment en els nostres hàbitats mediterranis, ha de ser una conservació activa, s’han de fer coses. Si volem tindre determinades espècies i volem tindre determinades hàbitats, si volem tindre determinats territoris, és important que es treballe sobre eixos territoris».

Està previst que, mentre dure el projecte Life Paludícola, la màquina amfíbia treballe 7,5 hectàrees a la Marjal de Pego-Oliva. La intenció és que durant el primer any s’actue a l’observatori de Bovar i, si s’aconseguix que la recuperació de la vegetació no siga anual, s’intervindria en unes 7.5 hectàrees diferents.

 

261 Visites

Deixa un comentari