Èxit rotund de la III Fira de la Tapa de Pego
Milers de pegolins i pegolines passaren durant el cap de setmana pel Passeig Cervantes per a degustar les 24 tapes proposades per huit bars i restaurants del municipi. El Premi a la tapa amb millor presentació i sabor va ser per a Milfulles de poma de La Tasqueta. El Premi a la tapa més innovadora va ser per a Mostalla esclata del bar Aranbea.
La Fira de la Tapa de Pego es consolida amb un rotund èxit de públic de divendres a diumenge al Passeig Cervantes amb milers d’assistents durant eixos tres dies de fira. Han estat tres intensos dies per als 8 bars i restaurants que han participat en la tercera edició de ‘Pego també tapeja’ organitzada per la regidoria de Creama Pego amb l’estreta col·laboració de l’Associació d’Hostaleria de Pego, de la que formen part tots els establiments participants: Zorrilla, Cafetí, El Moss de Pego, Ca Vicent, Aranbea, Seven, Vent de Llevant i La Tasqueta.
El concurs per veure quina tapa tenia la millor presentació i era la més innovadora el va determinar el jurat, composat per Evarist Miralles cuiner pegolí i tècnic del laboratori de cuina d’Invat.tur, pel director del CDT de Dénia, Pepe Vidal i per un pegolí polifacètic com és Raül Alentado.
Tots tres van determinar que el Premi a la tapa amb millor presentació i sabor anava per a Milfulles de poma de La Tasqueta
i que el Premi a la tapa més innovadora era per a Mostalla esclata del bar Aranbea.
Amb la responsable de La Tasqueta, amb Rosi Herédia, no vam poder parlar perquè estava al bar i no al passeig Cervantes. Si que ho vam poder fer amb Maria, la gerent i cuinera de l’Aranbea que no es creia que, per segon any consecutiu hagués estat premiada. Assegurava Maria que va ser «una gran sorpresa perquè hi havia molta competició». D’altra banda, però, es confessava «molt contenta» per la consecució.
El director del CDT de Dénia va exercir de portaveu del jurat i va explicar a Ràdio Pego que era la primera vegada que s’enfrontava a este tipus de proves. Afirmava que va ser «una experiència molt agradable», sobretot per poder vindre a Pego.
Va destacar Vidal la barreja de tapes presentades al Concurs que proposaven «tapes amb productes d’ací del terreny com pot ser la botifarra i tapes un poc més innovadores». Però, per damunt de tot això, subratllava el fet que la III Fira de la Tapa proposava 24 dissenys que «estan en la línia del que s’està fent a nivell nacional, local i comarcal», el que implica una «forma de fomentar la gastronomia».
Defensava el director del CDT de Dénia que amb el menjar, però, «no s’han de perdre els orígens» i amb això volia dir que «s’ha de mantindre la tapa tradicional», aquella en la que «predomina un producte sobre la resta, que l’acompanyen».
A la Marina Alta «la gastronomia és un puntual insubstituïble i el territori és contestable», asseverava Pepe Vidal per a explicar que el nomenament de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia ha de servir per a «recolzar els productes autòctons que és el que finalment prima la UNESCO». Vidal posava com a exemple d’eixe suport als aliments més típics el figatell i suggeria la possibilitat de fer un concurs de tapes al voltant del figatell. També realçava el valor de la taronja i proposava treballar les postres al voltant d’ella.
A més, el director del CDT creia important «incorporar els productors i tots aquells esglaons de la cadena alimentària» perquè l’experiència de la Ciutat Creativa de la Gastronomia siga el més potent possible i revertisca en la comarca a tots els nivells.
Per últim destacava la importància de la formació en el sector de la restauració, que és al que es dedica el CDT i, lligava eixa professionalització de la restauració amb la vessant laboral de la comarca dedicada, majoritàriament al sector serveis. Per a concloure que «el poc treball que està creant-se és el sector servicis». Això sumat amb «la part dels productors» que implica la recuperació del camp. Tot un compendi «per a treballar en eixa línia» de professionalització de la gastronomia en tots els esglaons de la cadena.
La Fira de la Tapa de Pego es consolida amb un rotund èxit de públic de divendres a diumenge al Passeig Cervantes amb milers d’assistents durant eixos tres dies de fira. Han estat tres intensos dies per als 8 bars i restaurants que han participat en la tercera edició de ‘Pego també tapeja’ organitzada per la regidoria de Creama Pego amb l’estreta col·laboració de l’Associació d’Hostaleria de Pego, de la que formen part tots els establiments participants: Zorrilla, Cafetí, El Moss de Pego, Ca Vicent, Aranbea, Seven, Vent de Llevant i La Tasqueta.
El concurs per veure quina tapa tenia la millor presentació i era la més innovadora el va determinar el jurat, composat per Evarist Miralles cuiner pegolí i tècnic del laboratori de cuina d’Invat.tur, pel director del CDT de Dénia, Pepe Vidal i per un pegolí polifacètic com és Raül Alentado.
Tots tres van determinar que el Premi a la tapa amb millor presentació i sabor anava per a Milfulles de poma de La Tasqueta
i que el Premi a la tapa més innovadora era per a Mostalla esclata del bar Aranbea.
Amb la responsable de La Tasqueta, amb Rosi Herédia, no vam poder parlar perquè estava al bar i no al passeig Cervantes. Si que ho vam poder fer amb Maria, la gerent i cuinera de l’Aranbea que no es creia que, per segon any consecutiu hagués estat premiada. Assegurava Maria que va ser «una gran sorpresa perquè hi havia molta competició». D’altra banda, però, es confessava «molt contenta» per la consecució.
El director del CDT de Dénia va exercir de portaveu del jurat i va explicar a Ràdio Pego que era la primera vegada que s’enfrontava a este tipus de proves. Afirmava que va ser «una experiència molt agradable», sobretot per poder vindre a Pego.
Va destacar Vidal la barreja de tapes presentades al Concurs que proposaven «tapes amb productes d’ací del terreny com pot ser la botifarra i tapes un poc més innovadores». Però, per damunt de tot això, subratllava el fet que la III Fira de la Tapa proposava 24 dissenys que «estan en la línia del que s’està fent a nivell nacional, local i comarcal», el que implica una «forma de fomentar la gastronomia».
Defensava el director del CDT de Dénia que amb el menjar, però, «no s’han de perdre els orígens» i amb això volia dir que «s’ha de mantindre la tapa tradicional», aquella en la que «predomina un producte sobre la resta, que l’acompanyen».
A la Marina Alta «la gastronomia és un puntual insubstituïble i el territori és contestable», asseverava Pepe Vidal per a explicar que el nomenament de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia ha de servir per a «recolzar els productes autòctons que és el que finalment prima la UNESCO». Vidal posava com a exemple d’eixe suport als aliments més típics el figatell i suggeria la possibilitat de fer un concurs de tapes al voltant del figatell. També realçava el valor de la taronja i proposava treballar les postres al voltant d’ella.
A més, el director del CDT creia important «incorporar els productors i tots aquells esglaons de la cadena alimentària» perquè l’experiència de la Ciutat Creativa de la Gastronomia siga el més potent possible i revertisca en la comarca a tots els nivells.
Per últim destacava la importància de la formació en el sector de la restauració, que és al que es dedica el CDT i, lligava eixa professionalització de la restauració amb la vessant laboral de la comarca dedicada, majoritàriament al sector serveis. Per a concloure que «el poc treball que està creant-se és el sector servicis». Això sumat amb «la part dels productors» que implica la recuperació del camp. Tot un compendi «per a treballar en eixa línia» de professionalització de la gastronomia en tots els esglaons de la cadena.