Un centenar de dones dinaran juntes a Pego per a celebrar el Dia de la Dona Treballadora
Un esdeveniment que enguany han organitzat el Grup de Dones Cabal, les Ames de Casa Lucentum de Pego i l’Associació Internacional de Ladies de Monte Pego. Durant la vetllada es donarà el premi al millor plat i també el Premi ‘Jo Dona’ que enguany ha recaigut en la jove periodista pegolina Majo Siscar Banyuls.
A Pego hui se celebra el Dia de la Dona amb el Dinar de la Dona. Un dinar que tradicionalment havia organitzat l’Ajuntament, a través de la regidoria de la Dona però que, per les dificultats econòmiques que està travessant el consistori, ha decidit passar el testimoni a les associacions de dones del municipi. Així ho explicava la presidenta de les ames de casa, Xaro Piera i la presidenta del Grup de Dones Cabal, Tere Ferrando:
Enguany acudiran un centenar de dones a aquest dinar dedicat a les dones, una xifra significativament més baixa que les edicions anteriors. No obstant, Xaro Piera, assegurava que “l’esperit és positiu”. A més, ressaltava que al Mercat Municipal, que és on celebra el dinar, “hi ha una representació de totes les dones de Pego”.
Destacava Tere Ferrando que en el transcurs del dinar es farà entrega del Premi ‘Jo Dona’ que enguany ha recaigut en la jove periodista pegolina Majo Siscar Banyuls.
Majo Siscar Banyuls guanyava l’any passat el premi Europeu a l’Excel•lència Periodística en la categoria de Salut Reproductiva per a tothom, pel seu reportatge, des de Mèxic per al diari digital periodismohumano.com, ‘El delito de ser mujer, pobre y estar embarazada’. El reportatge explicava la història de nou dones de l’estat mexicà de Guanajuato que van ser condemnades a diversos anys presó, i que van passar entre dos i nou anys a la pressó, acusades d’haver avortat, algunes després de violacions, i altres de forma natural. Tot apunta que la justícia es va impartir arbitràriament i, no obstant, se’ls va posar un càstig exemplar.
La periodista pegolina Majo Siscar Banyuls fa un dos i mig que està vivint a Mèxic i treballant com a freelance per a diferents mitjans de comunicació espanyols (Público, periodismohumano.com, El Temps i Rac1). Majo Siscar ja havia viscut a Mèxic i, tenia bitllet d’avió obert perquè tenia la sensació que encara “no havia tancat el cercle”. L’amor per eixe país i pel periodisme, són les que actualment la retenen allà.
Treballar com a freelance a Mèxic i Amèrica Central permet a Majo Siscar “fer de tot perquè la feina d’una corresponsal és escriure de tot, és allò interessant d’un corresponsal”. Entre d’altres temàtiques que ha de tractar es troba el narcotràfic i la violència que duu associada.
Després de la publicació al facebook de Ràdio Pego de la notícia que Majo Siscar Banyuls era la guanyadora del premi ‘Jo Dona’ 2012, la mateixa Majo escrivia al mur de Ràdio Pego: “Estic emocionada. Hi ha tantes dones que els ha tocat lluitar més que a mi que no m’haguera imaginat mai merèixe’l. Les dones tenim encara molt terreny per guanyar per a arribar a la igualtat però pense que, a Pego són les dones de les generacions d’abans a la meua, les que han dut a terme una lluita ferma i constant per reivindicar-se i ens han obert molt el camí a les joves. Evidentment sense tot l’empeny d’elles, jo no hagués pogut ser una dona emancipada que fa el que creu. Però moltes gràcies, de veres. Em complau veure que la meua feina té ressò, i més al meu poble. I el rep sabent que, a la meua edat, em queda encara molt per dir i per fer”.
A Pego hui se celebra el Dia de la Dona amb el Dinar de la Dona. Un dinar que tradicionalment havia organitzat l’Ajuntament, a través de la regidoria de la Dona però que, per les dificultats econòmiques que està travessant el consistori, ha decidit passar el testimoni a les associacions de dones del municipi. Així ho explicava la presidenta de les ames de casa, Xaro Piera i la presidenta del Grup de Dones Cabal, Tere Ferrando:
Enguany acudiran un centenar de dones a aquest dinar dedicat a les dones, una xifra significativament més baixa que les edicions anteriors. No obstant, Xaro Piera, assegurava que “l’esperit és positiu”. A més, ressaltava que al Mercat Municipal, que és on celebra el dinar, “hi ha una representació de totes les dones de Pego”.
Destacava Tere Ferrando que en el transcurs del dinar es farà entrega del Premi ‘Jo Dona’ que enguany ha recaigut en la jove periodista pegolina Majo Siscar Banyuls.
Majo Siscar Banyuls guanyava l’any passat el premi Europeu a l’Excel•lència Periodística en la categoria de Salut Reproductiva per a tothom, pel seu reportatge, des de Mèxic per al diari digital periodismohumano.com, ‘El delito de ser mujer, pobre y estar embarazada’. El reportatge explicava la història de nou dones de l’estat mexicà de Guanajuato que van ser condemnades a diversos anys presó, i que van passar entre dos i nou anys a la pressó, acusades d’haver avortat, algunes després de violacions, i altres de forma natural. Tot apunta que la justícia es va impartir arbitràriament i, no obstant, se’ls va posar un càstig exemplar.
La periodista pegolina Majo Siscar Banyuls fa un dos i mig que està vivint a Mèxic i treballant com a freelance per a diferents mitjans de comunicació espanyols (Público, periodismohumano.com, El Temps i Rac1). Majo Siscar ja havia viscut a Mèxic i, tenia bitllet d’avió obert perquè tenia la sensació que encara “no havia tancat el cercle”. L’amor per eixe país i pel periodisme, són les que actualment la retenen allà.
Treballar com a freelance a Mèxic i Amèrica Central permet a Majo Siscar “fer de tot perquè la feina d’una corresponsal és escriure de tot, és allò interessant d’un corresponsal”. Entre d’altres temàtiques que ha de tractar es troba el narcotràfic i la violència que duu associada.
Després de la publicació al facebook de Ràdio Pego de la notícia que Majo Siscar Banyuls era la guanyadora del premi ‘Jo Dona’ 2012, la mateixa Majo escrivia al mur de Ràdio Pego: “Estic emocionada. Hi ha tantes dones que els ha tocat lluitar més que a mi que no m’haguera imaginat mai merèixe’l. Les dones tenim encara molt terreny per guanyar per a arribar a la igualtat però pense que, a Pego són les dones de les generacions d’abans a la meua, les que han dut a terme una lluita ferma i constant per reivindicar-se i ens han obert molt el camí a les joves. Evidentment sense tot l’empeny d’elles, jo no hagués pogut ser una dona emancipada que fa el que creu. Però moltes gràcies, de veres. Em complau veure que la meua feina té ressò, i més al meu poble. I el rep sabent que, a la meua edat, em queda encara molt per dir i per fer”.