‘Tornar-te a trobar’ és el títol de l’EP debut de Llúcia Peiró
Conté quatre cançons que tracten temes universals com la nostàlgia, la pèrdua i la recerca d’un mateix. Quatre peces «escrites des del cor, pensant en aquells moments en què necessitem una abraçada o un lloc on refugiar-nos», explica l’artista. La pegolina espera crear una connexió íntima amb els qui escolten la seua música.
__________________
El 8 de maig va ser el dia triat per la cantant pegolina Llúcia Peiró per a llançar el seu EP debut titulat ‘Tornar-te a trobar’. Una fita amb la qual es mostrava «molt emociona» perquè es tracta del primer EP que trau amb quatre cançons escrites «fa molt de temps», exactament del període d’estudiant, «quan encara estava aprenent a produir». Un període en que la pegolina va «escriure moltes cançons per a poder anar practicant tot el que estava aprenent», explica a Ràdio Pego.
En aquell moment se’n va adornar de la reiteració del concepte ‘Tornar-te a trobar’, que és el títol que dona nom a l’EP que acaba de vore la llum i, també, el títol d’una de les cançons que hi conté. Però aleshores Llúcia Peiró no tenia en perspectiva traure les peces en eixe format que està entre el senzill i l’àlbum, sinó que havia pensat que «simplement volia traure algunes cançons per separat». Va ser la presència constant d’eixe ‘Tornar-te a trobar’ la que la va portar a «parar-me a pensar i decidir reunir-les totes en un mateix EP», explica.
Quatre cançons (Sempre, M’agraden tantes coses, Tornar-te a trobar i Estima’t) que es van quedar arraconades durant un temps, tot i que confessa Llúcia, que la seua presència la rondinejava i que «sempre havia tingut la cosa ahí de voler reprendre-les una altra volta».
Fa aproximadament un any quan va tornar a elles i es va posar mans a l’obra per donar forma definitiva a ‘Tornar-te a trobar’. Per a la cantant pegolina ha estat «un procés de reconciliació amb aquella [Llúcia] i un procés de donar-me permís per acabar el que havia començat i m’havia deixat a mitges».
Insistix Llúcia que les quatre cançons tenen «molt a vore en trobar-se, però també en perdre’s», afegix. Temes recurrents però des de perspectives diferents com per exemple des de «la nostàlgia, de tot el que ens queda pendent de dir». I endinsant-se en cada cançó, definix la pegolina ‘M’agraden tantes coses’ com «una declaració d’amor a les xicotetes coses i a la persona que estimem». ‘Tornar-te a trobar’ «diria que és una cançó que explora la idea de connectar amb algú més enllà de les coses que podem vore». ‘Estima’t’ «és una abraçada directa a nosaltres mateixos». ‘Sempre’ és «un cant a les promeses, els records i la importància de no deixar passar el temps per expressar el que sentim».
«Combinació de nostàlgia i calma» en un «viatge íntim però amb espais on qualsevol pot vore’s reflectit», així definix la pegolina Llúcia Peiró el seu primer EP, ‘Tornar-te a trobar’. La cantant desitjaria que qui l’escolte «sentira que és un espai propi, un refugi» perquè per a ella ha estat «un procés per a entendre’s una miqueta millor i acceptar que perdre’s també forma part del camí».
Llúcia Peiró ha comptat amb el suport de Pol Barberán en la producció i de Nil Canals en la mescla, tant en les dues cançons ja publicades com en les que acaben de veure la llum. Lual (Ana Cruañes) ha jugat un paper fonamental en la definició de la portadal de l’EP.