El llibre de Festes ja es pot recollir a l’Ajuntament de Pego

Des de primer hora no ha parat d’acudir gent a la planta baixa del consistori per a agafar un exemplar. Enguany, està ben present la figura d’Al-Azraq, atenent que se celebra el 750 aniversari de la seua mort. Així mateix, el director de l’excavació del jaciment de l’edat del Ferro Antic, Ignasi Grau Mira, també escriu sobre ‘L’assentament ibèric de la Muntanyeta Verda a la llum de les recents investigacions’. Són algunes de les col·laboracions que es poden trobar al llibre de Festes de 2026.
________________

Des de divendres a mitjan matí està disponible el llibre de Festes a l’Ajuntament de Pego. Durant tot el matí de hui dilluns, ha estat un continu de gent que s’interessava per emportar-se un exemplar. Un llibre que va molt més enllà de la programació de la qual es podrà gaudir a partir d’este divendres, 19 de juny. I és que el llibre de Festes de Pego compta amb un nodrit nombre d’articles i col·laboracions que permet que els guardem com si d’un col·leccionable es tractés.

Enguany, en el 750 aniversari de la seua mort, el visir al-Azraq és una de les figures ben presents al llibre. Hi ha un primer article de l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela que relata la visió del cronista Carmel Giner Bolufer sobre al-Azraq, ja que “va ser un pioner i entusiasta admirador” de la seua figura. Ja el 1944 Carmel Giner publica les “primeres investigacions” amb motiu “de la commemoració del VII centenari del Pacte d’Alcalà que ell mateix va organitzar”, explica Almela.

Però també escriu sobre el visir l’arqueòleg i historiador Josep Gisbert Garcia, en un article titulat ‘Al-Azraq. El cabdill de les nostres muntanyes’. A l’inici del text Josep Gisbert escriu que el visir “va governar i administrar les valls de Pego durant bona part del segle XIII i va organitzar la resistència islàmica a la conquesta cristiana de Jaume I” (del qui també es complixen 750 anys de la mort enguany). A partir d’ahí introduïx la seua figura i la seua forma d’administrar el territori. També descriu quin és el seu llegat.

Un altre dels articles destacats, el tercer dins el llibre de Festes, està escrit pel catedràtic d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau Mira, també director de l’excavació del jaciment de l’època del Ferro Antic. És per això que escriu sobre ‘L’assentament ibèric de la Muntanyeta verda a la llum de les recents investigacions’.

En l’article exposa que “la caracterització del terreny ha descobert un extens recinte emmurallat que cobreix la part superior del tossal de la Muntanyeta Verda“. De fet, desvelava durant la conferència impartida el passat 5 de juny durant les novenes jornades d’Història i Patrimoni d’Atzaïla que s’han descobert “dues muralles”. El que va ser, reconeix, “una primera sorpresa” perquè els escàners del terreny havien deixat clar que allí hi havia “un recinte, un poblat emmurallat per a protegir alguna cosa”, assenyala el catedràtic d’Arqueologia.

Però una vegada comencen els treballs de camps es troben amb eixa doble muralla, que “afegix complexitat a l’ocupació”. La primera muralla és “molt més potent, més gruixuda, més ampla, però també més irregular aprofitant blocs de pedra de la pròpia zona que han estat arrancats i posats per a fer un llenç; que correspon a una època del Ferro Antic“.

La segona muralla està reconstruïda damunt la primera “amb un disseny completament distint“. Este és “molt més acurat” amb “blocs de pedra retallats per a construir una altra muralla”, al segle II a.n.e, descriu Grau Mira.

Les prospeccions realitzades també evidencien “construccions interiors, plataformes de condicionament, modificació del terreny per a bastir cases”, indica el director de l’excavació. Això indica que “la gent que vivia dins es va proveir d’una muralla amb la intenció d’ocupar un ampli tossal per a viure”. Calcula Grau Mira que van poder arribar a viure-hi entre 400 i 500 persones al poblat de la Muntanyeta Verda.

Estem davant un indret, la Muntanyeta Verda, que “fa més de 2700 anys, al segle VII a.n.e” és “el punt de trobada entre unes poblacions que estaven ací i decidixen reunir-se per una funcionalitat econòmica”, comenta Ignasi Grau Mira. Gent que “busca un punt en el que estiga tocant la mar que és el determinant clau.” Un espai que, en este cas, “està protegit pel control visual” que atorga el tossal. Tot això, en un moment de “contacte amb els fenicis que comencen a freqüentar les nostres costes”. Un contacte propiciat, més si cap a la Muntanyeta Verda, perquè esta en aquella època tindria als peus “una làmina d’aigua” que permetria arribar fins allí barcasses de calat pla amb carregament divers.